En el torn del públic em va tocar a mi parlar en nom de Pimec Girona. Vaig acordar amb Josep Donés, amb qui feia la representació de la patronal, que el meu torn el faria en francès, donada la facilitat de comprensió de Mario Monti en aquesta llengua. Crec que ho vam encertar, doncs al final d´escoltar-me va dir que ara comprenia més fàcilment el català. La meva intervenció va voler completar l´enumeració dels avantatges que havia fet Ignasi Nieto, dient que si no fèiem la interconnexió a Girona ens trobaríem en un cul de sac (en antena, vaig dir), i que els sistemes elèctrics francès i espanyol són complementaris en l´horari (punta a França a les 19, a Espanya a les 20) i en estació (França a l´hivern i Espanya a l´estiu). Domènec Espadalé va lamentar no tenir la línia en marxa, que estem en precarietat (955 MW de consum estimat pel proper estiu) i va insistir que hauríem d´importar tant d´Espanya com de França; que per complir amb Kyoto hem d´importar molta més electricitat neta. Per part de la Ammat va parlar Xavier Quer, recordant que no han pogut estudiar la necessitat de la línia per manca de dades, que l´enginyeria italiana encarregada per ells no ha pogut fer cap estudi. Va assegurar que la MAT és només una infraestructura pel comerç d´energia, amb un gran impacte ambiental i paisatgístic. Xavier Llorente va tenir un to més agressiu. Va anar directe contra Ignasi Nieto perquè havia dit que a les comarques de Girona no hi havia cap línia de 400 kV, quan a la vall de Camprodon n´hi passa una. Posteriorment Nieto li va dir que la línia passa però no alimenta el territori. El fet va servir a Llorente per dir que les falses informacions, per ignorància o per mala fe, com aquesta, han estat una constant en tot el projecte. Que no hi ha hagut informació, ni consulta, com el debat públic francès. Va dir que no volem ser ciutadans de segona, que falta un estudi tècnic solvent, que tot plegat és una farsa, que les formes s´han vulnerat contínuament provocant una sensació de menysteniment; va dir que és l´Europa de les multinacionals i que tot plegat s´ha de reconduir aturant les obres, recomençant el projecte i fent complir les lleis europees. Enric Pardo, representant Cilma, va enfocar el seu discurs dient que Girona és un territori de turisme, que viu del paisatge. Però que alhora està situada en l´extrem nord-oriental d´Espanya per on hi passen les infraestructures des del temps dels romans. Va dir que entén els empresaris que vulguin seguretat energètica, però que el petit empresari no està representat, que la macro urbanització de l´àrea de Barcelona demana cada vegada més energia i aigua; que la gent de Girona ha anat veient com aquesta degradació de Barcelona s´anava apropant malgrat veure que les nostres comarques són diferents, amb indústries més netes, estimant la terra. Va dir que hi ha una aposta urbanística excessiva, amb plans urbanístics sense control, amb habitatges buits i amb increments de preus del 500% en 10 anys. Es va preguntar, quin és el motiu d´això? És un progrés, a quin termini? Va afirmar que des de la UE es parla de sostenibilitat i aquí ja s´ha traspassat el llindar fa molts anys. Finalment va preguntar a Mario Monti si el projecte era necessari per fer l´anella elèctrica del Mediterrani. Narcís Bartrina, va recordar que tot i que Barcelona és una ciutat moderna, l´estiu va patir una apagada total degut a una mala connexió de la xarxa elèctrica, que nosaltres tenim vocació de mirar cap al nord i cap al sud i que si la línia es fa amb el màxim respecte amb el medi ambient, la connexió amb Europa serà la màxima garantia per les nostres comarques.
Per cloure, Nieto va dir que prenia nota de la manca de transparència, que el projecte porta 15 anys de tramitació, que és una línia exclusiva de l´estat i que aquest any tenen projectats 7.000 km de línies de 400 kV. Finalment, Mario Monti va dir que prenia nota i que hi reflexionaria. Que no volia fer conclusions improvisades, que és conscient que tota obra important crea desaprensió i angoixa per on passa, sigui a Espanya, a Europa o a la resta del món; però que el fet que sigui normal no vol dir que no s´hagi de tenir en compte. Va declarar que era normal que hi hagués una oposició local, però que el que l´havia impactat més era que hi ha beneficis que reverteixen en les mateixes comarques o molt a prop; que hi ha visions divergents, però que cal veure que els beneficis no són només per Europa, França i Espanya, sinó també per Girona, i això s´ha de tenir en compte. Va assegurar que concentrarà tots els esforços en la interconnexió, escoltant els arguments a favor i en contra. Digué que tenia la impressió que el debat aquí anava més enllà de la interconnexió, amb expressions de rebuig total argumentant que la degradació del paisatge arrenca de Barcelona. Va assegurar que ell ho entén, que si fos possible una construcció neutre... Que havia vist que un altre rebuig total era pel mètode, per la manca de diàleg, per la transparència... Va insistir que no pren cap posició i que aprofundirà aquest aspecte amb les autoritats espanyoles, però que malgrat tot veu un costat positiu perquè només es qüestiona el mètode, no la línia. Va assegurar que els governs espanyols i francès són sensibles a l´impacte ambiental i que hi haurà tota l´obertura necessària per resoldre aquest problema. Va declarar que veu elements que permeten identificar les coses que no van, i que la seva tasca és la d´assajar el desenvolupament de la interconnexió. Cosa que li demanarà treballar seriosament.
Aquí es va acabar la reunió. Els aplaudiments varen ser des del costat dels que estem a favor de la línia; els altres varen callar.
A part de la intervenció oral, la Cambra de Comerç va entregar a Mario Monti un full amb les demandes sobre la línia i des de Pimec li varem entregar un recull amb tota la informació del debat sobre la línia, amb un argumentari a favor. Al vespre, en un altre debat a la SER amb Xavier Llorente, vaig saber que No a la MAT preparaven la documentació per enviar-la-hi. En aquesta nova intervenció a la ràdio vaig dir que nosaltres estàvem contents d´haver fet els deures.
Del debat sorprèn escoltar d´Enric Pardo que les petites empreses no les representa ningú. Quina bestiesa, no és intoxicar això? no és crear falsos arguments? Que digui quin sector no està representat per les dues patronals; altrament la Cambra les representa totes per llei. Li sembla prou petit el sector dels marxants, o dels comerciants? Ells estan representats a Pimec Girona.
La posició dels alcaldes també em sembla postissa. S´entén que s´hi oposin, però no es pot comprendre que ens donin lliçons d´ecologia, quan molts d´ells han estat els que han propiciat desenvolupaments urbanístics fora de lloc i quan alguns d´ells frenen descaradament la implantació de parcs eòlics.
Un raonament recurrent en el temps és que no hi ha prou dades per poder avaluar la necessitat de la MAT. Això és fals. Dimarts mateix es varen donar xifres de consum a les comarques de Girona. La documentació del debat fet a Perpinyà, per la mateixa enginyeria que el Cilma ha volgut contractar, dóna prous dades i conclusions per veure que la MAT és necessària a les comarques de Girona, a diferència del Rosselló. Jo mateix en el temps he donat prou informació per poder veure que la millor solució per alimentar elèctricament les nostres comarques és amb la línia de 400 kV enlloc de vàries línies de 220 kV. Per tant, sense voler justificar l´administració ni REE, queda clar que les dades no es volen tenir, que és millor anar repetint l´argument que la línia no fa falta, enlloc d´intentar saber si realment és així.
Quan s´esgoten tots els arguments, llavors es diu que el transport d´electricitat té pèrdues del 30%, cosa que és fals. Si la informació fos certa (les pèrdues elèctriques són inferiors al 10% per tot Espanya), creieu que l´altre argument que diu que la línia serveix per exportar electricitat de França a Marroc s´aguanta? Amb aquest raonament, amb pèrdues d´aquest calibre, no arribaria ni un electró a les portes del Marroc.
Tot plegat fa veure que els empresaris exercim un esforç de responsabilitat quan defensem la MAT en contra d´una part de la població. Algú es pensa que ens agrada gaire anar en contra d´un moviment popular tan sorollós? Si defensem la MAT és perquè sabem que, si volem seguir creant riquesa i llocs de treball, cal assegurar el subministrament energètic de forma que complim amb Kyoto. I si això no ho fan els empresaris del Rosselló és perquè ells ja tenen assegurada l´alimentació a 400 kV, amb electricitat nuclear sense CO2, i perquè la majoria de la seva economia és del sector primari i terciari. Altrament són francesos, i el xovinisme i l´orgull no els permet veure que un dia poden ser ajudats elèctricament per Espanya.
Quan vaig acabar l´acte de dimarts vaig tenir clar que en el moviment contra la MAT hi ha gent amb una oratòria excel·lent, com Xavier Llorente i Enric Pardo, però que empren aquestes virtuts en frenar la modernització de la nostra societat. Mica a mica anem copiant el model italià on les empreses han de lluitar per sobreviure contra l´administració i contra els moviments contra tot.
Em va semblar que, mentre nosaltres fèiem els deures, responsablement, altres eren al pati fent brega no volent escoltar.