Hi ha una filera d’arbres a cadascun dels costats del camí. Una doble filera d’arbres prims , estirats i amb poca fulla. No en se dir el nom. Segur que el dia que tocava aquest tema a classe jo era en algun altre lloc aprenent algunes altres coses, amb altres gents i a casa per el meu pare, que era ebanista, els noms dels arbres només eren colors o tons en la fusta.
Qui sap si per això m’agrada tant asseure’m aquí i deixar que els arbres i jo ens mirem mútuament. Es collonut això de poder sentir, estimar, sense fer masses preguntes i comprendre que potser el secret de tot plegat, com va dir el poeta, és que no hi ha cap secret. És un moment màgic que gairebé sembla etern, i en certa manera serà etern en el record. Marxo i els arbres queden enrera. Demà hi tornaré.
Obvietat: si no descobreixes per tu mateix que estas trencat mai podras reomposar-te.
Jo també tinc fascinació pels arbres, i m'encanto mirant-los, però sóc molt dolent pels seus noms. Però tant se val, m'agraden i prou.Ells tampoc coneixen el meu nom i no m'importa.
Ana Llorens| Adreça electrònica |
diumenge, 16 de desembre de 2007 | 09:45h
A mi tambe m'agradat! El que importa son las sensacions que ens fan viure, el seu nom es igual. Molt ocurrent lo de que ells tampoc saben el nostre nom, he deixat anar un somriure al llegir-ho! Ells no saben el nostra nom pero hi son per a totom.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
I, sobretot, l'obvietat és molt bona.
Reconec aquestas sensacions. Al soroll del aire als arbres, al mirar al mar, en tants i tants moments...
M'encanta.
Reconec aquestas sensacions. Al soroll del aire als arbres, al mirar al mar, en tants i tants moments...
M'encanta.
M'agradat molt això que has dit qeu els arbres tampoc saben el nostre nom. M'enccanta.