Prova d'això és que ahir mateix, per exemple, va tenir lloc al Via Fora! de Vilafranca del Penedès el segon col·loqui que organitza la JNC sobre el futur del catalanisme polític. Ja ha passat en Francesc Homs per Vilafranca, i la fe perviu. Ja s'ha escoltat la conferència d'Artur Mas al Palau de Congressos, i la fe perviu. Ahir era el torn de l'historiador i director d'UnescoCat, Agustí Colomines, flamant director de la Fundació Trias Fargas. La veritat és que no sé què va dir, no hi vaig anar (Guillem, sóc un xava centralista, ja se sap), però el fet de que es celebrés la conferència i què hi hagués debat en algun punt del país és positiu, la fe persisteix.
Tenim fe, però no som del tot idiotes. I el títol de la conferència de Colomines fou prou encoratjador: "Té futur el catalanisme?". Vaja, bona pregunta, per incòmode sobretot. Espero que no anessim a Macià, Prat de la Riba i Valentí Almirall. Perquè és obligatori marcar-s'ho en foc a l'ànima però cal progressar.
L'intent d'Artur Mas de fer avançar l'ideari de Convergència, i per tant de part del catalanisme però no a l'inrevés, és valenta per sí mateixa però queda un regust ambigu. La conferència de Mas fou positiva pel país. Això és innegable, i ho debatré amb gust amb qui calgui. Ara bé, si hi ha qui diu que no va tenir nassos de parlar d'independència haig de preguntar sí estem preparats. Jo sí. I em sembla què passar de la connivència al dret a decidir és un bon pas. Més enllà de fets electorals, les idees és bo que es moguin. Cap a on? Això no ho sé del tot. Però no convergeix tant l'esquerra i la dreta com ens fan creure. De moment, Mas ha fet els deures, bé o malament, però els ha fet. I la resta?
De tota manera el què està clar és que per ser catalanista, o per seguir-ho sent, cal fe. I sentit de l'humor, però sobretot fe. Per cert, suposo que l'1 de Desembre ja sabeu què cal fer oi?
Bloc no massa actualitzat del corresponsal de La Vanguardia al cor d'Israel. Dels pocs corresponsals proisrael que es poden llegir en aquesta península.
Bloc d'un dels millors periodistes de La Vanguardia, corresponsal a Ile de France. Hi ha qui diu que a més de llegir les seves cròniques també cal llegir Le Monde per tenir una versió menys esquerrana.
Indica que el poble català, com qualsevol altre, té el dret de decidir sobre el seu propi futur sense interferències d'altres nacions. La Plataforma no es vol posicionar ni a favor ni en contra de cap text estatutari, només pel dret democràtic.
