Llegeixo la conferència de l'Artur Mas. Vaig tenir temptacions d'anar-hi. Però havia quedat per anar a escoltar el Monzó. Jo, entre Monzó o Artur Mas, em quedo amb el primer; almenys rius. Podeu veure la seva genial intervenció, aquí.
Afortunadament, no em vaig perdre res. Vull dir que em trec el barret davant l'esforç de tot el departament de comunicació de CDC per haver confegit una conferència d'aquesta magnitud, és un gest d'alta política. Un treball impecable i ambiciós que dóna una capa de pintura nova al vaixell una mica closcadet per tant solcar mars que és Convergència, avui. Convenia. Amb tot, només ho interpreto com un full de ruta en clau interna, un petit pas endavant per tal de buscar una redefinició en un context polític nou, però molt per sota de les aspiracions reals de vocació regeneracionista del catalanisme en general.
En aquest sentit la declaració de Mas fou una declaració de màxims, vull dir que l'olla barrejada que és el partit no dóna per més, i s'aplaudeix que Mas, polític sorgit de ple en l'era on el mot "carisma" s'ha substituït per l'eficiència gestora, pel "Montillisme", per entendre'ns, vulgui mostrar-se com algú amb personalitat pròpia. Potser algú ha picat, però és l'aparell que hi ha al darrera de Mas, no pas Mas.
En un pamflet infame que va escriure Vicenç Villatoro carregant-se el segon tripartit, explicava que l'esquerra sempre havia jugat la carta de la dualitat: és a dir volent enfrontar l'esquerra contra la dreta, equiparant-lo a la resta de l'estat espanyol tot fent del catalanisme un afer modest que només interessa als quatre entestats amb anar amb espardenyes de veta i emocionar-se amb la Santa Espina. Ho plantejo a l'inrevés, tants anys de pujolisme, han fet que el mot catalanisme o nacionalisme, hagi esdevingut sinònim d'una actitud mesella, de porró i barretina; una semàntica desmenjada que no engresca, que no fa aixecar passions, que ja no fa trempar.
De fet, Mas no renuncia a estendre la mà a Espanya. No es proposa la ruptura, malgrat que en tota la conferència és clar que, totes les mesures que planteja, passen per obtenir-ne l'excel·lència a partir de l'autogestió, és a dir tenint un Estat que vetlli realment pels nostres interessos. No és temps d'ambigüitats, jo sóc independentista; vull que el meu país, Catalunya, tingui el màxim grau de sobirania, una situació que ara com ara, només pot donar-me un Estat. Crec que aquesta és l'evolució natural pel meu país, si aquesta manera de pensar és hereva del catalanisme, del nacionalisme, del juantxisme o dels ritus Jedi, m'importa ben poc.
Tot plegat són fulls d'encenalls. De què serveix tanta conferència si Mas diu que tornaria a fer el què va fer, pactant amb Zapatero l'enculada de l'Estatut? De què serveix tota aquesta posada en escena sí al proper mes de març, malgrat tot el desgavell ferriovari, Mas fa president al socialista mentider? Mas no s'ha despentinat, la seva clenxa immaculada no s'ha adaptat al país i ha pretès que el país s'adaptés a la seva clenxa i ara a Catalunya, toca despentinar-se, senyor Mas. Despentinar-se.
...el teu escrit si que és "infame". Ni tal sols des d'una òptica aliena a l'aversió que destil·la a amb tot el que guardi algun vincle amb CiU, amb Convergència o amb l'Artur Mas, em puc desprendre d'un profund sentiment de llàstima.
doncs trobo que l'articlet està la mar de bé, és el que jo dic, que per menjar mortadela no calen coberts de plata i que per sentir aquests discursets no cal vestir-se d'anar a menjar canelos i tanta butaca folrada de blau turquesa....amb un verset de Nadal passavem igual, penso.
És a dir, "afortunadament" els plantejaments de Mas no casen amb els teus plantejaments i, per tant, la decissió d'anar a veure la presentació del Quim Monzó va ser la correcta. Tú no estás equivocat, però Mas si. "Afortunadament".
[...]"em trec el barret davant l'esforç de tot el departament de comunicació de CDC per haver confegit una conferència d'aquesta magnitud, és un gest d'alta política. Un treball impecable i ambiciós que dóna una capa de pintura nova al vaixell una mica closcadet per tant solcar mars que és Convergència..."
Vaixell "una mica closcadet per tant solcar mars que és Convergència"??? au va! potser has vist massa pel·ícules...no et creguis tot el que es publica a la premsa tendenciosa amb afinitats ideològiques amb determinats partits polítics.
[...]"full de ruta en clau interna, un petit pas endavant per tal de buscar una redefinició en un context polític nou"...
Res d'això. Vas veure l'entrevista a 'La nit al dia' amb Mònica Terribas? si? aquest és el substrat de la teva interpretació sesgada de tot el que va respondre Artur Mas a les questions que li va plantejar la periodista?
[...]"molt per sota de les aspiracions reals de vocació regeneracionista del catalanisme en general".
Les aspiracions reals de vocació regeneracionista del catalanisme "en general" (sic) estàn per determinar. I ho ha de fer el poble. Mas s'ha limitat a definir la seva proposta, que s'ha de complementar amb el 'dret a decidir' del poble.
[...]"l'olla barrejada que és el partit no dóna per més, i s'aplaudeix que Mas, polític sorgit de ple en l'era on el mot "carisma" s'ha substituït per l'eficiència gestora, pel "Montillisme", per entendre'ns, vulgui mostrar-se com algú amb personalitat pròpia. Potser algú ha picat, però és l'aparell que hi ha al darrera de Mas..."
Si, es clar. Convergència (i Unió) és una 'olla barrejada'. De fet ve a ser com el 'Govern d'Entesa' però sense poder governar.
[...]"un pamflet infame que va escriure Vicenç Villatoro carregant-se el segon tripartit..."
El tripartit es va carregar bona part de l'obra de CiU, i així ens va...malgrat prou, sembla que no van tenir prou i van decidir continuar amb una reedició digna d'un best-seller vodevilesc per plorar a llagrimeta solta.
[...]"tants anys de pujolisme, han fet que el mot catalanisme o nacionalisme, hagi esdevingut sinònim d'una actitud mesella, de porró i barretina". Es clar, per això als polítics convergents sovint se'ls valora peyorativament com persones que han accedit a una formació acadèmica i universitària a l'estranger. Porró i barretina, també el David Madí.
"Mas no renuncia a estendre la mà a Espanya"
La questió de fons és que Espanya renuncia a estendre la mà a Catalunya perque ara no necessita estendre-li la mà. No en và, han aconseguit co·locar José Montilla a la Presidència de la Generalitat...
[...]"Tot plegat són fulls d'encenalls. De què serveix tanta conferència si Mas diu que tornaria a fer el què va fer, pactant amb Zapatero l'enculada de l'Estatut?"
Tanta conferència? a tu, al contrari del gruix del públic assistent, se't va fer llarga l'hora i mitja de duració? Enculada de l'Estatut? qui se la va ficar a qui? potser ja no te'n recordes?
"De què serveix tota aquesta posada en escena sí al proper mes de març, malgrat tot el desgavell ferriovari, Mas fa president al socialista mentider?"
Posada en escena? si Mas pot fer president l'ún -candidat socialista- o l'altre -candidat popular- i en això no ho pot influir carod Rovira, ni Joan Saura, ni José Montilla, com lliga l'all i oli? és a dir: quina és la veritable forçá de la nau comandada per Mas?
"Mas no s'ha despentinat, la seva clenxa immaculada no s'ha adaptat al país i ha pretès que el país s'adaptés a la seva clenxa i ara a Catalunya, toca despentinar-se, senyor Mas. Despentinar-se".
Que es despentini Montilla, que per alguna cosa és el President' de la gene. O en Carod (Vice president). O potser hauria de ser en Saura, aliat de conveniència al Govern de Catalunya? (...)
dfigueres |
divendres, 23 de novembre de 2007 | 09:28h
Lamento que de les meves paraules se'n desprengui una simpatia pel govern tripartit o pel PSC. A altres articles del calaix "País petit" em remeto. Penso que a Catalunya han de governar partits d'obediència estrictament nacional. Per ara, els únics que obeeixen aquestes característiques són CDC i ERC.
No poso en dubte la salut política de CDC -per exemple el PSC el veig molt més a la deriva- però continuar amb "...nosaltres vam guanyar les eleccions" o "quan governàvem nosaltres tot anava bé", no em semblen argumentacions de pes per bastir cap projecte polític futur amb cara ulls.
No vaig veure l'entrevista amb la Mònica Terribas.
Convergència malgrat aquest aparent pas endavant, encara té reminiscències d'allò tan perillós que és d'identificar país i catalanisme només amb Convergència. Catalunya no és l'hort, ni el jardí de ningú. S'ha d'acceptar el recanvi democràtic.
Mas ja va jugar a estendre mans catalanistes quan va anar a les Corts espanyoles amb Carod-Rovira i Manuela de Madre, a defensar l'estatut. El fet que pactés amb Zapatero la retallada és un gest catalanista o un gest estrictament de partit que permetia posar Convergència de nou a primera fila? Com a polític va ser una jugada mestra, com a català va ser una abaixada de pantalons indigne.
Torno a felicitar el departament de comunicació de CDC, la conferència em sembla una filigrana, amb contingut i amb pes, però em remeto a les meves paraules, malgrat tota l'escenografia, el colador amb què s'ha filtrat tot el què avui en dia Catalunya clama, ha estat massa fi, massa asèpsia, massa cloroform. Convergència haurà de complementar amb gestos tot plegat. Donar suport a la manifestació del dia 1? Molt bé, és aquest el camí, però ja els va caure la pell de be una vegada.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
...el teu escrit si que és "infame". Ni tal sols des d'una òptica aliena a l'aversió que destil·la a amb tot el que guardi algun vincle amb CiU, amb Convergència o amb l'Artur Mas, em puc desprendre d'un profund sentiment de llàstima.
Et convido a que desenvolupis el "perquè" d'aquesta llàstima amb argumentacions de més consideració.
És a dir, "afortunadament" els plantejaments de Mas no casen amb els teus plantejaments i, per tant, la decissió d'anar a veure la presentació del Quim Monzó va ser la correcta. Tú no estás equivocat, però Mas si. "Afortunadament".
[...]"em trec el barret davant l'esforç de tot el departament de comunicació de CDC per haver confegit una conferència d'aquesta magnitud, és un gest d'alta política. Un treball impecable i ambiciós que dóna una capa de pintura nova al vaixell una mica closcadet per tant solcar mars que és Convergència..."
Vaixell "una mica closcadet per tant solcar mars que és Convergència"??? au va! potser has vist massa pel·ícules...no et creguis tot el que es publica a la premsa tendenciosa amb afinitats ideològiques amb determinats partits polítics.
[...]"full de ruta en clau interna, un petit pas endavant per tal de buscar una redefinició en un context polític nou"...
Res d'això. Vas veure l'entrevista a 'La nit al dia' amb Mònica Terribas? si? aquest és el substrat de la teva interpretació sesgada de tot el que va respondre Artur Mas a les questions que li va plantejar la periodista?
[...]"molt per sota de les aspiracions reals de vocació regeneracionista del catalanisme en general".
Les aspiracions reals de vocació regeneracionista del catalanisme "en general" (sic) estàn per determinar. I ho ha de fer el poble. Mas s'ha limitat a definir la seva proposta, que s'ha de complementar amb el 'dret a decidir' del poble.
[...]"l'olla barrejada que és el partit no dóna per més, i s'aplaudeix que Mas, polític sorgit de ple en l'era on el mot "carisma" s'ha substituït per l'eficiència gestora, pel "Montillisme", per entendre'ns, vulgui mostrar-se com algú amb personalitat pròpia. Potser algú ha picat, però és l'aparell que hi ha al darrera de Mas..."
Si, es clar. Convergència (i Unió) és una 'olla barrejada'. De fet ve a ser com el 'Govern d'Entesa' però sense poder governar.
[...]"un pamflet infame que va escriure Vicenç Villatoro carregant-se el segon tripartit..."
El tripartit es va carregar bona part de l'obra de CiU, i així ens va...malgrat prou, sembla que no van tenir prou i van decidir continuar amb una reedició digna d'un best-seller vodevilesc per plorar a llagrimeta solta.
[...]"tants anys de pujolisme, han fet que el mot catalanisme o nacionalisme, hagi esdevingut sinònim d'una actitud mesella, de porró i barretina". Es clar, per això als polítics convergents sovint se'ls valora peyorativament com persones que han accedit a una formació acadèmica i universitària a l'estranger. Porró i barretina, també el David Madí.
"Mas no renuncia a estendre la mà a Espanya"
La questió de fons és que Espanya renuncia a estendre la mà a Catalunya perque ara no necessita estendre-li la mà. No en và, han aconseguit co·locar José Montilla a la Presidència de la Generalitat...
[...]"Tot plegat són fulls d'encenalls. De què serveix tanta conferència si Mas diu que tornaria a fer el què va fer, pactant amb Zapatero l'enculada de l'Estatut?"
Tanta conferència? a tu, al contrari del gruix del públic assistent, se't va fer llarga l'hora i mitja de duració?
Enculada de l'Estatut? qui se la va ficar a qui? potser ja no te'n recordes?
"De què serveix tota aquesta posada en escena sí al proper mes de març, malgrat tot el desgavell ferriovari, Mas fa president al socialista mentider?"
Posada en escena? si Mas pot fer president l'ún -candidat socialista- o l'altre -candidat popular- i en això no ho pot influir carod Rovira, ni Joan Saura, ni José Montilla, com lliga l'all i oli? és a dir: quina és la veritable forçá de la nau
comandada per Mas?
"Mas no s'ha despentinat, la seva clenxa immaculada no s'ha adaptat al país i ha pretès que el país s'adaptés a la seva clenxa i ara a Catalunya, toca despentinar-se, senyor Mas. Despentinar-se".
Que es despentini Montilla, que per alguna cosa és el President' de la gene. O en Carod (Vice president). O potser hauria de ser en Saura, aliat de conveniència al Govern de Catalunya? (...)
Lamento que de les meves paraules se'n desprengui una simpatia pel govern tripartit o pel PSC. A altres articles del calaix "País petit" em remeto. Penso que a Catalunya han de governar partits d'obediència estrictament nacional. Per ara, els únics que obeeixen aquestes característiques són CDC i ERC.
No poso en dubte la salut política de CDC -per exemple el PSC el veig molt més a la deriva- però continuar amb "...nosaltres vam guanyar les eleccions" o "quan governàvem nosaltres tot anava bé", no em semblen argumentacions de pes per bastir cap projecte polític futur amb cara ulls.
No vaig veure l'entrevista amb la Mònica Terribas.
Convergència malgrat aquest aparent pas endavant, encara té reminiscències d'allò tan perillós que és d'identificar país i catalanisme només amb Convergència. Catalunya no és l'hort, ni el jardí de ningú. S'ha d'acceptar el recanvi democràtic.
Mas ja va jugar a estendre mans catalanistes quan va anar a les Corts espanyoles amb Carod-Rovira i Manuela de Madre, a defensar l'estatut. El fet que pactés amb Zapatero la retallada és un gest catalanista o un gest estrictament de partit que permetia posar Convergència de nou a primera fila? Com a polític va ser una jugada mestra, com a català va ser una abaixada de pantalons indigne.
Torno a felicitar el departament de comunicació de CDC, la conferència em sembla una filigrana, amb contingut i amb pes, però em remeto a les meves paraules, malgrat tota l'escenografia, el colador amb què s'ha filtrat tot el què avui en dia Catalunya clama, ha estat massa fi, massa asèpsia, massa cloroform. Convergència haurà de complementar amb gestos tot plegat. Donar suport a la manifestació del dia 1? Molt bé, és aquest el camí, però ja els va caure la pell de be una vegada.