He llegit amb interès el discurs “El catalanisme, energia i esperança per a un país millor” que el líder de la coalició CiU, Artur Mas, ha fet avui dimarts, 20 de novembre del 2007, al Palau de Congressos de Catalunya. Aquesta conferència ha estat anunciada com la seva proposta per refundar el catalanisme.
És possiblement un dels discursos que no havia sentit dir des de feia molt de temps per cap polític. Un discurs en què es plantegen solucions per als temes de gran transcendència política més importants que avui tenim a Catalunya.
És una llàstima, però, que en les campanyes electorals aquests tipus de discursos, que són els que realment voldrien sentir els ciutadans, són canviats pels discursos “dels problemes quotidians” de la gent amb la corresponent llista de promeses que mai no es compliran.
També és una llàstima que els polítics s’oblidin de fer aquests discursos amb propostes quan són al govern. I no ho dic només per l’Artur Mas quan va ser conseller en cap, sinó perquè en un altre lloc i amb una altra finalitat jo vaig sentir un discurs diferent en algunes parts però molt semblant amb altres, en el congrés d’ERC a Girona fa uns 10 anys per part de Josep-Lluís Carod-Rovira.
De tot el que he pogut llegir des del meu Exili particular a Alemanya, hi ha molt més en comú que no pas punts en què discrepo respecte del que jo penso, fins i tot diria que m’ha sorprès agradablement l’atreviment de parlar primer de segons quins temes i després de les propostes de solució que aporta.
Però, renoi, hi ha una cosa especialment amb què no estic pas d’acord, i és aquí on realment crec que tornem a ensopegar amb la mateixa pedra: En “El catalanisme, energia i esperança per a un país millor” es parla d’un país i jo em pregunto: ¿de quin país estem parlant?, si no tenim cap país... encara...
(continuar)
Estic molt d’acord amb l’apartat CATALUNYA: UNA NACIÓ PLENA quan diu que ens hem de plantejar: ¿què pot fer atractiva la nostra nació?, encara que jo diria de fer atractiu el nostre projecte de nació, perquè ara per ara no en tenim cap, de nació reconeguda ni a Espanya ni internacionalment. També estic d’acord que hem de fugir del clientelisme i de les subvencions per anar cap un model en què es reconeguin els mèrits propis i la iniciativa privada; i també estic d’acord amb Mas quan parla sobre el repte i les solucions per a la immigració.
Del capítol CATALUNYA: UN PAÍS CAPDAVANTER m’agraden les propostes per al sistema educatiu, les ajudes a la natalitat, les infraestructures també, però aquí m’hauria agradat que aportés més propostes concretes pel que fa al favor del reequilibri territorial, com per exemple proposar el trasllat d’alguna institució funcionarial de Barcelona a altres capitals de comarca. Correcte amb la sostenibilitat i totalment coincident amb el tema de l’estat del benestar; de fet en alguns dels comentaris al meu article sobre el desastre de la sanitat pública catalana que vaig publicar fa uns dies ja hi feia esment que potser hem de canviar-lo, imitant altres països europeus com Alemanya.
Del capítol CATALUNYA GLOBAL, totalment d’acord amb el tema lingüístic, de mentalitat empresarial i de pensament global a escala mundial, i jo encara el complementaria amb la proposta que Ramon Tremosa va publicar en un llibre amb el títol Catalunya serà logística o no serà i fa uns dies ho resumia molt bé al diari Avui amb l’article Flandes, model logístic
En el capítol EL DRET A DECIDIR DELS CATALANS és on tinc una discrepància total amb Artur Mas. Aquesta discrepància també enllaçaria amb els altres capítols: ¿Qui pot decidir fer aquestes polítiques si els catalans no tenim ni dret ni vot per a aquest tipus d’assumptes de gran importància dins de la democràcia espanyola?
Per exemple, quan es parla dels problemes i solucions per a la immigració en el capítol CATALUNYA: UNA NACIÓ PLENA, ¿quin poder de decisió i sobretot quins pressupostos tenim per poder fer-hi front?
Quan es parla del capítol CATALUNYA: UN PAÍS CAPDAVANTER, ¿amb quin poder de decisió i sobretot amb el seu corresponent pressupost podem canviar el model educatiu, el sanitari o dotar d’ajudes les famílies i la natalitat o bé crear les infraestructures, les universitats, els centres d’investigació...?
Quan es parla del capítol... En fi, sempre acabarem en el mateix atzucac; ¿com podem decidir-nos per aquest model tan bonic que Artur Mas ens ha plantejat si no tenim la sobirania per poder-lo dur a terme?
Perquè si no ho he entès malament, la solució que proposa de nou Artur Mas és fer pedagogia democràtica als espanyols a la vegada que a tots plegats se’ls ensenya una mica les dents quan a Madrid es passin una mica de la ratlla, com per exemple en el cas de la sentència del Tribunal Constitucional amb l’Estatut. Això en el supòsit que a casa nostra tots hi estiguin d’acord a fer-ho, cosa que per partidisme dubto molt que es faci alguna vegada. Però una altra cosa que no entenc és: ¿què passaria si finalment el Tribunal Constitucional no retalla l’Estatut o el retalla en assumptes no gaire importants? ¿CiU accepta l’Estatut passat pel ribot que vostè i el Sr. Rodríguez Zapatero varen pactar? ¿I vostè creu, Sr. Artur Mas, que és possible dur a terme totes aquestes propostes per refundar el catalanisme amb aquest Estatut tan retallat i sobretot sense sobirania dels nostres recursos? ¿Realment vostè ho creu o només és per tornar a engrescar els catalanistes en un déjà vu com la proposta de catalanisme del molt honorable Jordi Pujol els anys 80 i 90?
Per mi, és aquí on grinyola de nou la proposta sobiranista de CDC (d’Unió hem d’esperar què en diu Duran); tot és molt bonic, igual que quan el molt honorable Jordi Pujol ens venia la allò de “Catalunya, motor d’Europa”, els catalans fem la feina ben feta, etc., mentre l’espoli fiscal i la perpetuació de la nostra submissió a l’Estat espanyol es feia cada vegada més evident.
Els temps han canviat molt i el que potser fou la millor estratègia per a Catalunya després de la mort del dictador, ara en el segle XXI, amb els reptes de la globalització cada any que passa sense que Catalunya sigui un país, és a dir, un país independent dins de la comunitat internacional, Catalunya esdevé cada vegada més una província d’Espanya i això no hi ha ningú que ho aturi, ni l’Artur Mas, ni el Jordi Pujol en els seus millors temps ni tan sols el millors dels estadistes de talla mundial que hagin existit mai.
En plena era de les telecomunicacions, dels viatges intercontinentals, de l’economia global i sobretot del moviment de capital a escala mundial, una regió sense la defensa mínima de sobirania per controlar i gestionar-ho a la seva conveniència no té cap futur. Però en el nostre cas, encara és pitjor: tenim un Estat que no només no ens ajuda sinó que ens perjudica i ens espolia els recursos de què disposem per fer-hi front!
Ho sento, senyor Artur Mas, no m’ha convençut. Convergència Democràtica de Catalunya si vol realment ser útil per refundar el catalanisme i sobretot per Catalunya hauria de treure’s d’una vegada la por a la independència i no perpetuar-se amb un lífting del discurs antic del molt honorable Jordi Pujol.
No es pot exercir cap dret a decidir sinó som lliures!.
Volem dir que estem d'acord amb vostè que la solució per Catalunya només és la independència.
Ens agradaria mantenir més contactes amb vostè.
Un grup important de l'IPECC va anar a la Fira del Llibre de Frankfurt i n'hem fet una memòria-valoració. Ens caldria tenir la vostra adreça per enviar-la per correu postal.
Ben cordialment,
Enric Garriga Trullols
President
IPECC
Providència, 42
08024 BARCELONA
Telf. 93 2137648
El meu email el podeu trobar en la capsalera de cada article.
Manel Bargalló
No és cert que en campanya aquests discursos, com a mínim, en Mas no els faci. La darrera campanya electoral va fer una gran campanya i els periodistes que en feien el seguiment no van passar de fer conyeta marinera. Si vols saber que pensa, cal anar a la font.
Jo en el seu dia vaig escriure aquest post, en plena campanya:
http://dessmond.blogspot.com/2006/10/el-problema-anomenat-informaci-tenim.html
Ahir va ser un altre dia on en Mas va demostrar que té una gran talla. Malgrat el que ens vengui el Polónia.
, per exemple a Mataró el 2000 va fer uns discurs a on parlava també del tema generacional, de impregnar de republicanisme (llistes obertes, limitació dels mandats...etc), de donar més pes a la societat civil i a la iniciativa privada en compte de la publica (recada un article de Carod en l'avui al respecte i fins i tot en Sala Martin un dia es va referir com un model de polític d'esquerres però liberal en aquest aspectes), també del tema lingüístic a on deia el mateix que ha dit en Mas en aquesta conferència i el fet de ser català o no, que també era calcat al que diu en Mas.
Amb això no vull dir que en Carod sigui millor que en Mas o que en Mas sigui millor que en Carod, el que dic és que tant un com l'altre han rebut atacs per tal de desprestigiar-los, un (en Carod) l'han fet l'ase de cops, primer per part de la extrema dreta espanyola i després s'han aprofitat la dreta catalana per continuar aquesta campanya ja que la dreta catalana està molt i molt dolguda amb ell (i amb una certa raó, dit de pas). L'altre (en Mas) l'han fet el focus de l'enveja dels qui no han tingut la sort de ser fill d'una casa bona i que el seu únic mèrit a estat aprofitar-se del treball del Pare (Jordi Pujol) per fer carrera.
El que a mi només em interessa, és que un és mulli amb aquest tema tant important com és si vols la Independència o no. I després que faci accions per a aconseguir-la
Que una persona sigui més capaç o mes preparada que un altre, això no m'importa molt sinó treballen per el mateix objectiu. Estic segur que hi ha persones molt preparades en el PSC-PSOE, al PP o a Unió però no per això m'agradaria que fossin presidents de Catalunya. Perquè no tenen cap interès en que Catalunya sigui independent!.
Respecte a Mas, ja he dit en el meu article que estic molt d'acord amb molt del que ha dit, però erra com sempre , a l'hora de apostar fermament, sense tanta ambigüitats cap a la sobirania Plena. El "Dret a decidir" sense concretar també ho diuen els demes partits (per desgracia fins i tot l'executiva d'ERC) , PSC-PSOE i PP, diuen que cada vegada que votem, estem exercint el dret a decidir.
l'Únic dret a decidir real, serà quan podem decidir la nostra autodeterminació, el demés és perdre el temps i perpetua la nostra provincialització.
Ah, com podràs deduir del meu bloc, tampoc estic molt content de com estant actuant els líders d'ERC, que fa uns anys també feien uns discursos molt bonics i bons.
gracies pel comentari
Agraït per la teva extensa contesta.
A vegades crec que ens discutim per res. El que defensem és el mateix i en canvi ens veiem en trinxeres diferents i fins i tot oposades. No és pas així. No és pas així.
Finalment, a això que tu en dius dreta catalana et refereixes al PPC?. Jo he estat crític amb en Carod, també, i no m'he sentit mai inspirat per les idees de la dreta.
No em sembla just que qui s'autoanomena d'esquerres se li respecti l'esquerranositat i qui no es defineixi de dretes s'hagi de menjar la llufa, tan si vol com si no vol. Cosa que, a més, seveix per afeblir l'espai nacionalista d'aquest país.
Accepto la rectificació, en comptes de dreta catalana, podríem dir el esquerra-centre-dreta catalana, i específicament CiU. El PPC per a mi no es dreta catalana, es dreta espanyola i quatre catalans que encara ho fan per seguir la tradició dels pares o avis traumatitzats per els excesos del bando anarco-comunista (les "xecas") de la guerra civil.
Jo també em plantejo moltes de les preguntes que fas, però de moment estic satisfet que Mas hagi marcat un camí, una estratègia. I no és la meva opció política.
Salut i endavant!
Salut i moltes gràcies.
Aquesta ha estat l'herència d'en Pujol i que Mas no vol heretar.
però com a mínim ho ha reconegut...
La llibertat els catalans la duem dins i la manifestem sempre que podem, per això som mal vistos en segons quins verals: som un mal exemple. Per fi Mas s'ha adonat que fer pedagogia al Regne d'Espanya és una inutilitat, en això ja obté gran avantatge sobre la Direcció d'Esquerra, que encara somnien truites esquerranoses amb els espanyols.
Més que la manca de claredat sobre mots com 'independència' --m'agrada molt més l'afirmació que no pas la negació: 'no dependènca'--, el que s'ha de veure és com es duu a la pràctica el programa que proposa; fa massa anys que n'escolto de discursos, el que m'interessa és l'acció i com es realitza.
Col·lectivament el nostre és un poble esclau i esquarterat, una possibilitat de restablir-nos és la que Mas proposa de conquerir-la a bocins --una altra seria anar pel dret i proclamar la independència d'una comarca i a veure qui més s'hi apunta--. En la proposta de Mas el que més m'amoïna és quines seran les persones amb què compta per a realitzar-la: és la mare dels ous, més que cap proclama o declaració d'intencions.
igual que no tenien les repúbliques bàltiques quan en Gorbatxov els va dir que no podien fer un referèndum d'autodeterminació perquè aquest s'hauria de fer amb tota l'unió Soviètica!
Mas diu que s´ha acabat de fer pedagogia esperant complicitats però no la renuncia a continuar negociant i sense cap full de ruta clar per la no-dependència.
Mai convencerem ni els catalans no catalanistes ni els espanyols que volem aquesta no-dependència si no ens plantem i demanem la independència!.
CDC ha de fer el pas i demanar-la sense cap mirament perquè tot el que ell diu que voldria per la Catalunya Global , prospera...etc no es possible sense ser un país independent. L'unió Europea ens ho ha dit un munt de vegades quan hem demanat que el català sigui reconegut o per exemple amb una cosa tant banal com les seleccions catalanes no ho podem demanar, com collons podrem fer tots els canvis per a millorar que Mas proposa.
L'altre punt clau, és que en Mas apunta que accepta l'estatut retallat tal com està, ja que només diu que s'ha de fer quelcom si el TC el retalla, però després diu que vol un govern de concentració nacional per defensar l'estatut del 30 de Setembre del Parlament, en que quedem?, vol aquell estatut aprovat pel 80% de la cambra o es conforme si no el retalla el TC amb l'estatut "passat pel ribot" que ell i el ZP varen pactar?. Aquí és veu el llautó de que només vol forçar eleccions per tornar a aspirar a ser el President de la Generalitat de la misèria d'Estatut que ell va consentir rebaixar-lo a la mínima expressió.
No hi ha cap poble sotmès i colonitzat que no sigui esclau i esquarterat!, amb els seus sicaris, botiflers i sobretot de pixafredes que prefereixen continuar amb la situació d'opressió abans de agafar el toro per les banyes!.
Cada dia que passa, el toro és més gros i si anem poc a poc, bocins a bocins, al final ens menjarà d'una mossegada!
Nota: No soc pas cap investigador, soc Consultor Senior en un Competence Center per la Pharma per temes d'automatització, però com que tinc també estudis de biologia, estic una mica al corrent dels darrers avanços de la medicina.