edvilalta |
dijous, 15 de novembre de 2007 | 21:43h
Dissabte passat, a la jornada sobre el futur del catalanisme organitzada per Òmnium, vaig sentir que em pujava l'autoestima. I no (només) per l'ambient desacomplexadament catalanista que hi havia, sinó perquè vaig veure cofirmades anà lisis i afirmacions meves de ja fa temps per gent com Termes o Requejo.
Qui em coneix (i algun cop ho he deixat escrit en aquest bloc) sap que fa temps que renego de la pedagogia cap a Espanya, que fa temps que argumento que quan el receptor no vol rebre-la, és inútil qualsevol intent de fer-ne. Que només si els altres tinguessin la necessitat o l'obligació d'entendre'ns podria fer-se pedagogia.
Doncs bé, dissabte els radicals Termes i Requejo van deixar clar que el projecte secular del catalanisme ja s'ha assolit perquè Espanya s'ha modernitzat i s'ha democratitzat com a Estat. I ara, què?
Doncs partint de la base que el model d'encaix de Catalunya a Espanya està esgotat, Ferran Requejo va pantejar sis escenaris de futur. Tres d'indesitjables: recentralització; continuïtat; evolució cap al federalisme clà ssic (amb Senat, justÃcia i fiscalitat desscentralitzades). I tres de millora: estat federal plurinacional (amb reconeixement constitucional, institucional i marc jurÃdic i amb capacitat per a fer polÃtiques pròpies i diferenciades); la sobirania-associació (independència amb acords en certs temes com polÃtica exterior o defensa); la secessió.
Front a l'estat d'autoindeterminació (Requejo dixit) en què es troba el model (i el paÃs), cal un discurs nacional clar i contundent. I fer pedagogia Catalunya endins.
Enric,
50 raons per anar a la manifestació de l’1D.
Â
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html
Â
Aquest dissabte 1 de desembre a les 17:00 tots a Plaça Catalunya!
Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com