cucarella |
dijous, 15 de novembre de 2007 | 12:18h
Sovint
visita aquest blog l’amic Carquinyol.Però és avui que he recordat tot d’una un mot
que tenia ben bé oblidat: casquinyol.
Ràpidament, l’he cercat al Diccionari Català-Valencià-Balear però no hi
apareix. En canvi, sí que hi ha el mot amb què firma l’amic:
1.
CARQUINYOL m.
|| 1. L'arrel
principal d'un cep o d'un arbre (Blancafort, Valls).
|| 2. Fusell de ferro de la roda dels molins, que passant cap al carcabà
rep l'empenta de l'aigua i la fa rodar (Aladern Dicc.).
|| 3. Ferro en espiral que serveix per fer flors i altres peces d'adorn
(Eivissa).
|| 4. nàut. Forat de popa dins el qual se situa dret el patró, mentre
duren les maniobres, per poder veure tota la barca i manejar el timó (Cadaqués,
Roses).
2.
CARQUINYOL o CARQUINYOLI m.
|| 1. Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o
avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit
esclafat (or., occ., val., bal.); cast. carquiñoli. Y confits y
carcanyolis | menjan, vestits de senyors, Penya Poes. 249. Que't pensas qu'es
pasta de carquinyoli?, Vilanova Obres, iv, 33. Anous y resquilles, | confits,
carquinyols, Benejam FyF.
|| 2. Home molt prim i delicat (Aladern Dicc.).
|| 3. Becollada, cop al cap amb la mà (Valls, Sueca); cast. cachete,
pescozón.
Loc.
—Esser secanyós com un carquinyoli, o més sec que un carquinyoli: esser molt
sec o magre (Llofriu, Segarra).
Quant a l’accepció 2.1 (Peça de pasta dolça…)
per Xàtiva i la redor en diem “rosegó”.Pel que fa a l’accepció 2.3 (Becollada, cop al cap amb la mà) és òbviament
mot sinònim de “bescollada”. I si consultem el DCVB les definicions així ho
corroboren: colp donat al bescoll amb la mà. Parem atenció: colp donat “al
bescoll”; si és amb la mà a qualsevol part del cap és un “carxot”; si és amb la
mà a la cara: “galtada”; si és amb la mà a la boca “bocinada”; si és amb el
puny tancat “punyada”; i si és amb els artells del puny al cap, sobretot a la
coroneta, “casquinyol”, sinònim de “cascarro”, “cascarró” i “caixcarró”.
Efectivament, a Xàtiva i voltants es diu casquinyol al cop donat al cap amb els artells. Dissortadament és una paraula, que, ai!, com moltes altres està perdent ús i, per això, les generacions més joves ja no l'usen (i en molts casos ni la coneixen). D'altra banda, almenys a la meua família, també hem dit, de sempre, casquinyols als rosegons, emprant indistintament, crec, ambdós mots. Gràcies, Toni, per anar recuperant o, si més no, traent de l'oblit, paraules, dites i girs de la parla quotidiana i viscuda.
La veritat és que jo tenia en ment l'acceptació 1.4 quan vaig adoptar aquest sobrenom, ja que era com un foradet des d'on veia el que passava, i tot i no poder moure cap barca movia l'orientació del que penjava al bloc.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Gràcies, Toni, per anar recuperant o, si més no, traent de l'oblit, paraules, dites i girs de la parla quotidiana i viscuda.
Encara que la de 2.3 també m'agrada força !!