Quants anys tenia quan vaig sentir per primera vegada en Miquel?
Sé que era en una cinta de cassette on mon germà hi tenia gravat un concert de jazz fet ves a saber on per les mans més ràpides del món de la guitarra internacional. Serveixi doncs aquest viatge per a retre el més sentit homenatge an Miquel Ferrone ("que no Ferrino com posa en els cartells"), an Joan Fornells i a tota aquella gent que, com ells, han deixat una empremta inesborrable en la memòria de les ànimes que pul·lulem per aquestes terres.
Assegut davant l'ordinador torno a escoltar la veu rogallosa d'en Miquel presentant temes d'en Charlie Parker, d'en West Montgomery, d'en Wayne Shorter, d'en Kaper Washington, de.... un seguit d'estàndards del jazz pensats per a ser tocats amb instruments de vent i traduïts al llenguatge de la guitarra per aquests mestres del Taller de Músics, la genialitat dels quals mai va ser prou reconeguda com si que ho fou la d'alguns companys d'escenaris com en Max Sunyer. I és que, com vaig escriure en la meva còpia de les cintes del citat concert -per cert, celebrat a Barcelona el 20 de desembre de 1985- Els Pirates tenien un capità, en Miquel Ferrone; un timoner, en Joan Fornells; i un grumet, en Max Sunyer. Potser t'estàs preguntant: On és la percussió? I jo et responc ¿per què vols percussió si tens tres guitarres de luxe que s'entortolliguen juganerament i omplen l'espai d'unes cadències rítmiques úniques?
Ara ho recordo, jo tenia 16 anys!
I la cinta la vaig escoltar per primera vegada acompanyant mon germà en la furgoneta amb la que transportàvem les guitarres d'aquests personatges i crec, que a ells també, cap al Casal de La Pau on feien un concert. Sí, sí, en un Centre Civic feien el concert. En un Centre Cívic i allà on calgués. Quan ets música, quan ets ritme, quan ets un geni, quan ets capaç de fimbrejar l'auditori amb la pulsació exacte de les cordes, t'importa gaire el lloc on toquis?
Recordo que en Joan vivia al barri del Clot, si més no és la memòria que em queda d'un dels dies en que vam acostar-nos per casa seva a buscar-lo.
I la posada de llarg?
La posada de llarg no fou amb els Pirates -el trio canalla que sempre acabava els concerts amb la cançó del Pirata.-, sinó com a duet, amb Cadaqués Connexió. Al Harlem Jazz Club de Barcelona. L'any 88. També era a l'hivern, oi? Allà hi erem tots. No hi faltava ningú. Els ulls d'en Joan i en Miquel brillaven com mai. I els Cadaqués Connexió -el duet Miquel-Joan- van tocar agombolats per un tou d'amics: en Max Suñé -com no!-, en Dani Forcada, l'Albert Mas, en.... "HFFF es complau en oferir-vos el primer L.P. del pouplar duet Cadaqués Connexió. Els que no heu tingut le posssibilitat de coneixer-l's podreu comprovar amb aquest disc la força de la seva música, que ells defineixen com a jazz mediterrani. El disc va signat amb el nom de Llum de nit i és el exponent mes clar de les ultimes tendencies musicals." diu en la nota que acompanya un disc màgic, sublim, perfecte. 8 obres mestres del jazz fet a casa nostra: "Es cucurucú" de tonalitats tropicals ; "Green Dolphin St." (el carrer del dofí verd, com diu en Miquel al concert del 85), "Aires de Cadaqués" (el mal port de totes les ànimes perdudes), "Suite d'acords per la Mia" (un regal per les orelles de qualsevol mortal), "Ugetsu" (un tema que et transporta al món de la memòria, d'una sonoritat pura i cristal·lina), "Speak no Evil" d'en Wayne Shorter, "Sa conca" i, finalment, "L'ocell trist"...
Lògicament el disc està dedicat al poble de Cadaqués i la seva gent. Com podia ser d'una altra manera?
Malauradament per nosaltres, les sirenes ens tenien gelosia i se'ls van emportar cap al fons del mar, com tantes i tantes vegades ens havien avisat en acabar els seus concerts.
Un sol disc i un concert gravat en cassette és tot el que ens van deixar enregistrat.
Un sol disc, un concert... i una pila de records que feien més suportable la tintinejant vida d'un adolescent massa idealista en un món excessivament realista. Estaria bé fer-ne una edició conjunta en CD, no? Una mena d'homenatge pòstum a dos genis ampurdanesos de la màgia jazzística d'arrel mediterrània. T'agafes a la proposta?
No som els mateixos ni molt menys... jo per exemple en soc el guitarra, ni molt menys res a veure amb el talent del Miquel.
Doncs ara deu fer un anyet i mig un company , Agusti Borrell, Bateria, vam decidir de "invitar" a Emile La Chambre, clarinetista i creador de Cadaques connexio a tornar a tocar. Li vam comentar i aqui estem, acavem degravar un disc a Dublin amb 10 temes, propis i versionats.
Estem molt contents i buscan per el google el nostre nom, a vere si sortia la nostre pagina web he trobat aixo. M`agradaria molt poder escoltar aquestes cintes, de veritat... inclus a l` Emile, que ja compte 74 anys...
Apa, una salutacio molt fota i felicitats per aquest blog.
Ey...soc l´Albert Mas, jo vaig estar aquella nit tocant al Harlem amb els meus mestres a la presentacio de "Llum de Nit"...quants records!!! El primer disc que vaig enregistrar i....es acollonant que hi hagi gent que encara els recordi com jo faig. Eren els millors!!!! Va esser la época mes maca de la meva vida. Jo tinc tambè moltes cintas de Cadaques Conexiò e inclos l´ultim L.P. grabat a Cadaques "De Manera Molt especial" que malhauradament mai va veure la llum, amb un sencill "De Nort A Sud" on toco el baix amb ells. Estic inclus pensant en agafar un dia aquest material, digitalitzar-lo, equalitzar-lo, netejar-lo i fer-ne CD´s. Poder properament en sentirem a parlar a la meva web www.albertmas.com. Moltes gracies per recordar aquests fenómenos inlovidables que varen ser en Miquel i en Joan....Ens veiem per Cadaqués qualsevol diad´aquests!!!!!!
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
No som els mateixos ni molt menys... jo per exemple en soc el guitarra, ni molt menys res a veure amb el talent del Miquel.
Doncs ara deu fer un anyet i mig un company , Agusti Borrell, Bateria, vam decidir de "invitar" a Emile La Chambre, clarinetista i creador de Cadaques connexio a tornar a tocar. Li vam comentar i aqui estem, acavem degravar un disc a Dublin amb 10 temes, propis i versionats.
Estem molt contents i buscan per el google el nostre nom, a vere si sortia la nostre pagina web he trobat aixo. M`agradaria molt poder escoltar aquestes cintes, de veritat... inclus a l` Emile, que ja compte 74 anys...
Apa, una salutacio molt fota i felicitats per aquest blog.
Va esser la época mes maca de la meva vida. Jo tinc tambè moltes cintas de Cadaques Conexiò e inclos l´ultim L.P. grabat a Cadaques "De Manera Molt especial" que malhauradament mai va veure la llum, amb un sencill "De Nort A Sud" on toco el baix amb ells. Estic inclus pensant en agafar un dia aquest material, digitalitzar-lo, equalitzar-lo, netejar-lo i fer-ne CD´s.
Poder properament en sentirem a parlar a la meva web www.albertmas.com.
Moltes gracies per recordar aquests fenómenos inlovidables que varen ser en Miquel i en Joan....Ens veiem per Cadaqués qualsevol diad´aquests!!!!!!