Acabe d'arribar de Porrera on el dissabte vaig tenir la sort de de recitar el pregó de festes. Tot i que estava un xic nerviós, era la meua primera vegada, va ser molt especial. Després del pregó vam sopar i vam barrejar-nos amb la seua gent. Ara que estic a casa, a la meua ciutat, ho valore encara més. És increïble tot el que amaga el nostre país. Jo el recòrrec amunt i avall totes les setmanes i no em deixa de sorprendre. Només desitge que tots aquests pobles perduts i màgics conserven les forces que els han fet sobreviure. Ells tenen aquesta obstinació. I nosaltres la sort de contemplar-la. ''Porrerencs i porrerenques,
És per a nosaltres un gran alegria poder estar avui ací a Porrera, al cor del Priorat, en la seua festa major d'hivern. I ho és, en primer lloc, perquè des de ben joves hem estimat aquest tros de terra amagada del nostre país. Un tros de terra exemplar, compromesa i atrevida que sempre ha trobat forces per a lluitar pel seu propi futur i pel de tots nosaltres.
La vostra història n’és plena exemples. Vau ser valents al defensar les llibertats catalanes en la llarga i cruenta guerra de successió, contra el rei Felip V ara farà 300 anys. També quan vau fer front comú contra l'ocupació napoleònica o quan us vau alçar en armes per a defensar una primera constitució tot just quan el nostre país començava a albirar un futur lliure de cadenes. Però això no és tot. La gent de Porrera, com la resta de gent d'aquesta comarca, heu plantat dura batalla contra la vostra pròpia desaparició. I ho heu fet amb la imaginació, tossuderia i determinació necessària per a vèncer les crisis de la vinya, l'avellana i la forçada migració cap a ciutat. Avui tot això us ha forjat la fama de poble fort i valent de què gaudiu. I us ho diem nosaltres que, tot i ser forasters, ens sentim atrets per aquesta força. Una vila insurrecta i digna, ancorada a la comarca on el temps sembla aturar-se per a obrir un nou espai a l'esperança.
A Porrera, a més, sempre heu estimat allò que ens fa poble: la nostra llengua. Una llengua que, no ho oblidem, s'estén des del Rosselló fins a Alacant i que ací, al Priorat, ha trobat un racó perfecte on refugiar-se. Nosaltres, valencians desperts i conscients, us volem agrair aquest ferm compromís envers allò que ens agermana. També l'hospitalitat que sempre ens heu ofert i, tot i que encara no hem pogut oferir-vos les nostres cançons, l'estima que ens demostra la vostra gent.
Ací també hi han arrelat grans amics nostres, atrets per la màgia i la pau que s'hi respirar. Ells, en Borja, la Graciela el Claudio i Lucia han fet de pregoners diaris de les bondats d'aquesta vila. També el nostre estimat Feliu Ventura que ha trobat a Porrera el rebost necessari on madurar i fer créixer les seues cançons. Sense oblidar-nos dels mestres, d'en Lluís Llach i d'en Martí Pol que amb les seues lletres han familiaritzat els carrers de Porrera als cor de tots els catalans. És per tant, tot una sort estar avui ací amb tots vosaltres. Retrobar amics, fer-ne de nous i llançar noves amarres en aquesta terra.
Acabarem aquest senzill pregó en forma de proclama. Esperant que participeu en la vostra festa major i que l’aprofiteu per encarar el nou hivern que ja ha arribat. A gaudir dels silencis de les nits i de les rialles dels matins. A seguir defensant allò que heu creat i a lluitar pel futur que tots hem desitjat.
Gràcies Porrera per haver-nos acollit entre vosaltres. La vostra gent ens fa feliços, la vostra terra ens fa valents.
Visca els Països Catalans!
Visca el Priorat!
Visca Porrera!
I visca la Festa Major d'Hivern!''
Tal volta podriem fer pregó per a les festes del barri Botànic... Fa uns mesos s'em va acudir la idea que podriem organitzar (des de l'Ateneu Popular) unes festes de barri "per la Natura" o "pel salvem el Botànic" on convidariem a tots els col.lectius lúdics, socials i veïnals del barri que vuigueren participar-hi.
On podriem plantar un arbre en nom del Xirinacs, on hi hauria jocs de carrer per als més menuts, tallers, exposicions, paelles per a tothom i concertet... El 31 de gener és el dia de l'arbre, podria ser una bona data...
T'apuntes, Xavi?
Enhorabona i endavant, Xavi!
ets un multiempleat Xavi!
Xavi,
el que més m'agrada dels teus escrits és el sentiment d'estima profunda a la nació catalana. A mi també em passa, m'estimo cada racó del país, sigui Porrera, Campredó o Benimaclet. som del sud, del centre, del nord, d'arreu. I no som espanyols!
una abraçada,
emigdi
bones!!
uau!! no ho sabia tot això de Porrera....molt maco el que has escrit, entrar al teu blog per mi és conèixer coses noves! xato, fes-te profe!!
ara no sé què pensar... si és millor Vilaplana o Porrera... però per fotre a l'Aina (l'Alegria) i la gent d'allà...lo millor que hi ha és Vilaplana!!!!!jejej
Xavi, ens veiem a la Selva!;)
Ja era hora ke algu fes un pregó kom deu mana jejej!!! visca la terra lliure ens veiem a l a SELVA!!!!