Aquests dies l'esquerra mundial commemora el 90è aniversari de la revolució que els i les treballadores de rússia van dur a terme el plena guerra mundial. Les à nsies de pau, llibertat i pa van dur a milions d'obrers a revoltar-se contra el poder del Tsar i contra la guerra de les grans potències, una guerra que no aportava res que no fos misèria, fam i mort per a les classes populars. Aquella va ser una fita històrica i sense cap mena de dubte un episodi que cal recordar amb orgull. La revolució de 1917 va obrir les portes del nou món, el socialisme veia la llum i creixia cada dia que passava. Més enllà de les derives burocrà tiques i l'actuació indesitjable d'Stalin, la Unió Soviètica ha suposat una enorme contribució a la humanitat. (segueix)
La Unió Soviètica va fer possible la derrota del nazisme i va
evitar la hegemonia capitalista liderada per uns Estats Units d'Amèrica
que a cop de talonari i xantatge anaven camà de dominar el món. Pla
Marshal, OTAN, ajudes als règims autoritaris com el franquista, etc. No
es pot entendre l'esquerra actual sense la URSS. La caiguda del Mur de
Berlin i la re-unificació d'Alemanya i la desintegració de la URSS va
deixar l'anti-capitalisme mundial mancat de referent. Malgrat la URSS
feia temps que feia aigües per totes bandes i la seva cúpula ja no
representava l'esperit del 17, seguia servint de punt de recolzament
per al socialisme, sobretot davant d'avenç de la socialdemocrà cia.
Nou dècades després la situació mundial ens obliga a recuperar l'esperit del 1917, tot aprenent dels errors, mancances i progressos que tant la URSS com altres experiències de socialisme ens han ensenyat. El capital caurà , però l'haurem d'ajudar una mica. Grà cies a la vigent i reforçada revolució cubana, l'esperit de BolÃvar i dels bolxevics avança imparable per l'Amèrica del Sud. Un nou referent s'aixeca amb l'Alternativa Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América (ALBA). És aquesta unió de l'esperit de justÃcia, igualtat i democrà cia la que ens ha de portar a nous camins per conquerir espais de llibertat que mai podran cotitzar a borsa ni cap mà invisible podrà controlar.
La situació social als estats de la Unió Europea és, senzillament, alarmant. El re-fregit de la Constitució Europea, la Directiva Bolkestein massa poc descafeïnada, els acords de l'Organització Internacional del Treball, les abaixades de pantalons a les que ja ens tenen acostumats la trepa de grocs de la Confederació Europea de Sindicats, les agressions per part del neoliberalisme disfressat d'elegà ncia, com en Sarkozy, o de socialdemocrà cia de llop amb pell de xai, com Zapatero, tot plegat ens ha de posar en estat d'alerta. La privatització dels sectors energètics i de telecomunicacions van ser el primer pas, però la UE i el gran capital amenaça i ataca ja la universitat pública, la sanitat, les pensions, les prestacions d'atur, la protecció laboral, la seguretat pública... tot està ja sota l'ombra del sector privat que afila els ullals per xuclar tot allò que el govern socialdemòcrata o neocon de torn els permeti. Els mateixos que s'erigien com a portaveus d'una classe obrera reformista i oberta, són els que ara ens venen al mercat com si d'accions de borsa es tractés. Són aquells que van desarticular les xarxes socials i la solidaritat de classe per obrir maleïdes vies de dià leg i col·laboració.
No hi ha pacte ni col·laboració quan la nostra supervivència és el què està en joc. Quan la divisió de poders és més burlada pels qui la proclamen a tort i a dret, quan els dret fonamentals es troben en suspens permanent, quan la llibertat polÃtica i ciutadana es veu coartada pel control dels partits hegemònics i el poder financer, quan el dissident és terrorista i qui el compren encara més, quan l'única veritat està en normes pactades entre feixistes, militars i socialdemòcrates, quan el groc embruta els racons més obscurs dels sindicats majoritaris... És aleshores quan només la confrontació, l'atac i el contra-atac són estratègies và lides per guanyar des de tots els fronts.
Avui com el 1917, socialisme o barbà rie!
Avui com el 1959, pà tria o mort! Vencerem!
Nou dècades després la situació mundial ens obliga a recuperar l'esperit del 1917, tot aprenent dels errors, mancances i progressos que tant la URSS com altres experiències de socialisme ens han ensenyat. El capital caurà , però l'haurem d'ajudar una mica. Grà cies a la vigent i reforçada revolució cubana, l'esperit de BolÃvar i dels bolxevics avança imparable per l'Amèrica del Sud. Un nou referent s'aixeca amb l'Alternativa Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América (ALBA). És aquesta unió de l'esperit de justÃcia, igualtat i democrà cia la que ens ha de portar a nous camins per conquerir espais de llibertat que mai podran cotitzar a borsa ni cap mà invisible podrà controlar.
La situació social als estats de la Unió Europea és, senzillament, alarmant. El re-fregit de la Constitució Europea, la Directiva Bolkestein massa poc descafeïnada, els acords de l'Organització Internacional del Treball, les abaixades de pantalons a les que ja ens tenen acostumats la trepa de grocs de la Confederació Europea de Sindicats, les agressions per part del neoliberalisme disfressat d'elegà ncia, com en Sarkozy, o de socialdemocrà cia de llop amb pell de xai, com Zapatero, tot plegat ens ha de posar en estat d'alerta. La privatització dels sectors energètics i de telecomunicacions van ser el primer pas, però la UE i el gran capital amenaça i ataca ja la universitat pública, la sanitat, les pensions, les prestacions d'atur, la protecció laboral, la seguretat pública... tot està ja sota l'ombra del sector privat que afila els ullals per xuclar tot allò que el govern socialdemòcrata o neocon de torn els permeti. Els mateixos que s'erigien com a portaveus d'una classe obrera reformista i oberta, són els que ara ens venen al mercat com si d'accions de borsa es tractés. Són aquells que van desarticular les xarxes socials i la solidaritat de classe per obrir maleïdes vies de dià leg i col·laboració.
No hi ha pacte ni col·laboració quan la nostra supervivència és el què està en joc. Quan la divisió de poders és més burlada pels qui la proclamen a tort i a dret, quan els dret fonamentals es troben en suspens permanent, quan la llibertat polÃtica i ciutadana es veu coartada pel control dels partits hegemònics i el poder financer, quan el dissident és terrorista i qui el compren encara més, quan l'única veritat està en normes pactades entre feixistes, militars i socialdemòcrates, quan el groc embruta els racons més obscurs dels sindicats majoritaris... És aleshores quan només la confrontació, l'atac i el contra-atac són estratègies và lides per guanyar des de tots els fronts.
Avui com el 1917, socialisme o barbà rie!
Avui com el 1959, pà tria o mort! Vencerem!
Això que anomenes "derives burocrà tiques" no són sinó el glamur d'aquells anys. És cert que es van cometre alguns errors, però d'aquà a renegar de les glòries del socialisme hi ha un pas.
Si alliberar Europa del feixisme és un acte indesitjable, no ho és pas menys que vulguis recordar el 1917 tot fent-li el joc a les rates.