VilaWeb.cat
Aportació al mite Pérez Oliva
joanfoguet | Pensament, cultura i país | dijous, 8 de novembre de 2007 | 20:48h

No faré una valoració d'aquesta important periodista. Potser perquè no disposo de prou lèxic com en Salvador. Però sí vull afegir una petita anècdota per sumar color als comentaris fets en l'edició anterior.

Anava jo en autobús a trobar-me amb la Silvia. I vaig decidir posar la ràdio, la del mòbil, per escoltar música, com quasi sempre. No sé ben bé per què tenia connectada la Cadena SER -probablement perquè havia escoltat alguna retransmissió futbolística- i em va aparèixer una espècie de magazine informatiu de vespre. Tractaven del caos de rodalies. D'això ja fa dues setmanes ben bones.

Enmig de tota quanta tonteria van donar entrada a l'ínclita Milagros Pérez Oliva -que per d'altra banda té una dilatada trajectoria periodística- i va apuntar que la paraula crisi en xinès té dos significats. Un de negatiu i un de positiu, que vol dir oportunitat. La periodista instava als catalans a prendre tot aquest desgavell com una oportunitat per millorar.

Mentre m'aguantava el riure, el conductor de l'espai de Ràdio Barcelona intentava rebaixar una mica la situació tractant de desviar l'objectiu i fent esment de que la situació actual -eren els primers dies dels autobusos a plaça Espanya- era caòtica Pérez Oliva es va convertir en el teló d'acer.

La defensa de l'administració va ser completa. Ni per un sol resquici. Com una roca a favor del govern i dels governs municipals. Però la cosa va rebentar ja dintre del meu servei quan vaig sentir que la periodista va demanar que es posessin uns ferrys entre Gavà o Vilanova i Barcelona.

Estupefacte el locutor de la SER, ja per tancar, li va dir irònic que potser això no fóra bo quan hi hagués mala mar i Pérez Oliva, sense mostrar cap emoció en la veu, va subratllar que "a prop de la costa la mala mar no es nota".

No hi ha res com tenir sempre la raó.


Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 1
Afegir-hi un comentari
  • Qui li paga el sou.
    Nil | dijous, 8 de novembre de 2007 | 21:51h
    L'escòria sociata (perdó els periodistes del grup PRISA, el Periodico, la SER, la Quatro, i tantes altres) defensen qui els hi pague el sou, no podia ser d'altra manera. Són mercenaris a sou.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Assumptes personals
    Què penso, què crec, i sobretot què em passa. Sovint és la pulsió del moment.
  • Experimentació
    Mètode que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d'aquesta interdependència.
  • Homenots
    I donasses. Gent què m'interessa, admiro, respecto o què em crida l'atenció només. Sovint busquem un mirall o alguna cosa de la que fugir.
  • Pensament, cultura i país
    Totum revolutum que em serveix per encabir qüestions que sovint van relacionades i que tenen tronc comú.
  • Política
    Política dura i teòrica, i també elements corrents i gens senzills.
  • Política Internacional
    Tot allò que ens afecta com a éssers humans. Globalització sí, i de quina manera.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats