(Publicat a Osona Comarca el 8 de novembre de 2007)
Si fins ara els plens de l’Ajuntament eren llargs, és de preveure que
amb el pas d’ICV a l’oposició, encara ho siguin més; esperem que l’augment de
durada sigui per incrementar el debat polític i no els retrets personals entre
regidors i grups municipals.
Enmig d’acords burocràtics i rutinaris, com informar de la ja coneguda
destitució de Xavier Tornafoch com a 5è tinent d’alcalde o del nomenamentde representants al consell escolar, hi havia
alguns temes importants, especialment la modificació de les ordenances fiscals
i l’aprovació de la contractació de les obres del Bruguer, un pas més cap a la
desaparició de qualsevol resta de sòl rural i agrícola a la ciutat.
Les ordenances fiscals que s’han aprovat són les que marquen el que
haurem de pagar els ciutadans de Vic durant el proper any. El més important de
les ordenances fiscals, però, no és quan s’apugen sinó de quina forma s’apugen
o s’abaixen i, sobretot, l’ús que es fa dels diners que s’ingressen, i que es
veurà reflectit en els pressupostos que es presentaran properament.
En casos com les ordenances fiscals i els pressupostos, que són molt
amplis i que cal votar-los en el seu conjunt, un cop assumit que si els féssim
nosaltres probablement serien ben diferents, els grups de l’oposició tenim dues
opcions: o ser constructius i pactar esmenes que millorin la proposta de
l’equip de govern o votar-los en contra sense poder introduir-hi cap esmena. En
el cas de les ordenances fiscals del 2008, la CUP vam proposar diverses
esmenes, algunes de les quals van ser acceptades, altres matisades i alguna
desestimada. Pel que fa a les desestimades, l’equip de govern va considerar que
els més joves de 30 anys no han de tenir una bonificació de l’IBI, ja que si
s’han pogut comprar un pis és que no són tan pobres (bona manera d’incentivar
els joves a emancipar-se). Però sí que vam aconseguir una bonificació en les
contribucions dels pisos de gent més gran de 65 anys amb un nivell de renta
baix. Així mateix, vam aconseguir que s’introduís un recàrrec de l’IBI per als
habitatges desocupats, amb el matís que només es cobrarà si hi ha garanties
legals, cosa que ara mateix no és clara. Amb aquesta proposta, preteníem que
aquells que especulen amb un bé necessari com és l’habitatge retornin a la
societat una part dels beneficis que obtenen d’aquesta activitat. Així mateix,
vam aconseguir una bonificació en les taxes dels mercats medieval i de musica
viva per a les entitats socials i culturals de la ciutat, cosa que hauria
d’ajudar a la dinamització de la vida associativa de Vic.
Mentre estic acabant aquest article em truquen per dir-me que el meu
oncle acaba de morir en un accident a un dels punts negres de l’Eix
Transversal. Entremig de totes les sensacions que em colpeixen en aquest moment
em ve al cap la idea que plantejava al principi. El gran problema dels impostos
no és quan hem de pagar, sinó com es gasten aquest diners. I és evident que els
que van construir aquesta carretera assassina, on hi deixa la pell almenys una
persona cada mes (només en el tram osonenc), no van fer un bon ús dels impostos
dels ciutadans. Ja que es paguen amb els diners dels nostres impostos, el mínim
que hem d’exigir és que les carreteres es construeixin amb unes condicions de
seguretat suficients perquè no esdevinguin trampes mortals per als conductors.
Joan Teran |
divendres, 9 de novembre de 2007 | 02:00h
Aleix, Com sempre estic fent la repassada de blocs nocturna i m'he topat amb el teu interessant comentari sobre el darrer ple a Vic - ahir vaig llegir el de na Laia Jurado. Sento que hagi hagut d'acabar així, la vida és molt cabrona. Ànims per tu i els teus.
Com sempre estic fent la repassada de blocs nocturna i m'he topat amb el teu interessant comentari sobre el darrer ple a Vic - ahir vaig llegir el de na Laia Jurado.
Sento que hagi hagut d'acabar així, la vida és molt cabrona. Ànims per tu i els teus.