Correu Blocs | VilaWeb.cat
xaviermir | Univers Bilbeny - Institut Nova Història | dimecres, 7 de novembre de 2007 | 14:44h
En el marc de les investigacions de Jordi Bilbeny s'ha obert una nova línia. S'acaba de publicar el llibre La vida de Llàtzer de Tormos (Llibres de l'índex), una edició de la traducció al català d'Antoni Bulbena amb un prefaci de l'editor en persona, Josep Maria Orteu, que ha quedat fascinat i atrapat per les aportacions de Bilbeny, i un estudi preliminar de l'arenyenc. Després de publicar Cristòfol Colom, príncep de Catalunya, i un cop apuntada la identitat catalana de l'escriptor conegut com Miguel de Cervantes, ara és el torn de l'obra El Lazarillo de Tormes.


Les investigacions de Jordi Bilbeny i d'altres col·laboradors seus no paren de donar resultats sorprenents. És una lluita contínua contra la incredulitat, un incentiu constant per revisar la història. Com ell mateix ha dit en diverses ocasions, sabem que la història l'escriuen els vencedors, però veient com hem acceptat la historiografia que ens ha estat transmesa, sembla que ens pensem que som nosaltres els vencedors. A poc, a poc, però, les tesis es van obrint pas. Ja se n'han fet ressò espais televisius de gran audiència com La nit al dia, El Club, Mil·lènium, i molts altres. Els primers llibres els havia de publicar Llibres del Set-ciències, d'Arenys de Mar, però ara ja els volen a Proa o Llibres de l'índex. S'han fet presentacions dels llibres arreu del país, inclòs el Museu d'Història de Catalunya. I a partir de tot aquest material s'han elaborat reportatges com L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una qüestió d'estat? o Enigma Cervantes.

Al marge que es pugui arribar a cap prova concloent que exclogui algunes hipòtesis, l'univers de referències i documentació que Bilbeny ha anat construint aquests darrers gairebé vint anys mereix més atenció per part de les institucions i del món universitari. Cada cop més persones s'impliquen en la recerca perquè la pilota cada cop és més gran, i segurament les institucions i el món acadèmic seran els darrers a pujar al carro, però les preguntes obertes en tots aquests llibres no deixen ningú indiferent. El fet que algunes hipòtesis siguin incòmodes per als qui se senten satisfets de pertànyer a l'Estat espanyol no justifica que continuem ignorant-les. Potser fa mandra haver de revisar tot allò que ens havien ensenyat. Potser resulta que els catalans hem de carregar la culpa d'un descobriment que posteriorment va derivar en genocidi, però si aquest és el preu de conèixer la veritat, qui més hi té a perdre és Espanya per la descomunal ocultació.

Comentaris: 7
  • Lázaro de Tormos?
    Joan Ortiz | dimarts, 17 de juliol de 2012 | 18:19h
    La veritat és que tota aquesta polèmica m'ha fet agafar ganes de rellegir el "Lazarillo", cosa que estic fent, i de buscar informació i revisar els estudis hispànics que se n'han fet.

    De veritat que m'encantaria poder creure que l'original va ser escrit en català i que l'autor va ser Joan Timoneda o qualsevol altre escriptor català o valencià. M'encantaria que fos així, que sortís aquest original català escrit el 15..., però no m'ho acabo de veure, la veritat.

    Sé que hi ha catalanismes al text, que les descripcions són pobres, que l'itinerari del protagonista és estrany, però també és cert que el castellà de l'obra és força castís (molts refranys i frases fetes) i no me l'imagino en català, perquè més enllà del "Tirant" no tenim prosa literària (conservada ) en català.

    També hi ha uns quants punts que no em quadren del tot i em generen dubtes:

    1) El títol en castellà (Lázaro, Lazarillo) juga amb el nom del personatge i la seva funció inicial amb el cec, a qui fa de "perro lazarillo". En català el joc lingüístic desapareix, perquè la funció de guia d'un cec en la nostra llengua és "pigall" (mot que potser ve de l'occità) i no pas "llatzeret". Això em fa creure que l'otiginal de l'obra seria realment en castellà.

    2) L'autor valencià Joan (o Juan) Timoneda era bilingüe i escrivia poemes en català i castellà i prosa en castellà (com el "Patrañuelo"). Que ell fos l'autor de l'obra original és possible (i que passés a València i els topònims originals fossin Tormos, Gandia, etc., també és possible), però això NO VOL DIR NECESSÂRIAMENT que fos escrita en català. TImoneda la podia haver escrit en castellà perfectament, com va fer amb "Flor de enamorados" o "El patrañuelo".

    3) El 1554 apareixen 4 edicions simultànies enc castellà i Bilbeny considera això un acte d'Estat per esborrar la catalanitat de l'obra original, però s'oblida que 5 anys després (1559) el llibre passa a ser prohibit per la Inquisició espanyola. És estrany que Estat i Església, que anaven de la maneta, aquí anessin en sentit contrari i que la Monarquia volgués difondre el llibre i l'Església prohibir-lo. De fet, durant 14 anys no es tornarà a publicar i el 1573 es publica l'edició coneguda com a "Lazarillo castigado", és a dir "enmendado" o "censurado", on el censor (Juan López Velasco) suprimeix 2 dels tractats que considerava anticlericals i fa diverses "correccions" i "canvis" en el text de 1554. Aquesta edició castellana censurada és la que coneixeran els escriptors del segle d'Or espanyol, alguns dels quals continuen el gènere picaresc (Cervantes, Mateo Alemán, Quevedo, etc.) i també la que es difondrà a les Amèriques.

    4) Les traduccions del llibre: al francès, a l'alemany, etc. El llibre obté un gran èxit i les traduccions sempre són a partir del castellà. Com és que cap edició "original catalana" (suposadament perduda o destruïda) no va traspassar les fronteres i va arribar a Europa (França, Anglaterra, etc.). Ningú en va salvar cap exemplar i ningú no en va tenir constància, d'aquest original català? Es fa difícil de creure que enlloc (cap llibre publicat a Europa o llistats de les impremtes euriopees del segles XVI i XVII) no hi hagi cap referència a un "llatzer" escrit en català.

    La meva conclusió, doncs, a la vista de tot plegat és que potser sí que l''obra original és de Timoneda o d'un autor català o Valencià i que potser sí que passa al València, Gandia, etc,----però que tot i així els canvis van ser de topònims i no de llengua. L'original devia ser "Lázaro de Tormos" escrit segurament en castellà, mal que ens pesi.
  • Impressionada
    Laura | dissabte, 23 d'agost de 2008 | 15:40h







    <!--
    /* Style Definitions */
    p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
    {mso-style-parent:"";
    margin:0cm;
    margin-bottom:.0001pt;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:12.0pt;
    font-family:"Times New Roman";
    mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
    mso-ansi-language:CA;}
    @page Section1
    {size:595.3pt 841.9pt;
    margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
    mso-header-margin:35.4pt;
    mso-footer-margin:35.4pt;
    mso-paper-source:0;}
    div.Section1
    {page:Section1;}
    -->


    He arribat per casualitat a tot això de la
    catalanitat de Colom, Cervantes, El Lazarillo de Tormes i estic realment impressionada,
    encuriosida i boja per saber alguna cosa mes sobre el tema....endavant
    Bilbeny...jo no tinc diners però si els tingues m’encantaria ser la teva
    mesenes....salutacions!

  • Una pura delícia!
    4 barres | dimecres, 7 de novembre de 2007 | 16:54h

    Ja he passat de la pàgina 40 sense fer cas de les recomanacions de l'Orteu, que deia de començar per l'obra en si, "La Vida de Llàtzer de Tormos", i després, amb l'obra fresca a la ment, gaudir del prefaci i l'estudi preliminar.

    Sincerament, sense tocar les d'en Bilbeny, però ja llepant-m'hi els dits d'expectativa, he de dir que la introducció de l'Orteu ja és una delícia que obre una panoràmica vertiginosa. Costa llevar la vista de les revelacions que s'hi apunten, i que els qui hem seguit la trajectòria de Bilbeny no podem fer més que celebrar en veure com encaixa tot.

    En continuarem parlant. Me'n vaig a llegir!

    • "Bilbeni" y la mipulación de la historia
      Jack Monterey | dijous, 8 de novembre de 2007 | 09:46h
      Esto es el delirio nazionalista. Primero Colón, después Cervantes y ahora el Lazarillo de Tormes. Mañana qué, ¿el Cid Campeador? No, si estos catalanes hasta nos van a robar La Razón... (És broma, nanos...) :-) Visca la recerca de la veritat.
  • Doncs no t'estrany...
    4 barres de bar | dijous, 8 de novembre de 2007 | 16:57h

    ... que en Rodrigo Díaz de Vivar no es digués realment així, i fos un personatge manllevat d'alguna llegenda catalana. Però aquest, de moment, els hi deixarem tranquil.

    (No, si ahora va a resultar que Pau Gasol, Montserrat Caballé, Sergi Bruguera, Adam Raga, Jordi Tarrés, Sito Pons, Àlex Crivillé, Andreu Buenafuente, Javier Sardá, Sex Fàbregas i no sé quantos más van a ser catalanes, también! No te jode? Pa' mi, que el Bilbeny este se llama Pérez, en realidad, i es de Castellón...)

    • Què passa a Castelló
      Lo castellonenc| Adreça electrònica | dimarts, 14 de gener de 2014 | 14:44h
      Ep!, que a Castelló també parlen català, i com si no hi haguera Rodríguez, Fernández i Gutiérrez a Barcelona. Per cert, hi ha llinatges de Pérez amb gran tradició a Catalunya, de fet Pere ve de Pérez o Perets i no a l'inrevés. Ús ha passat el mateix que al PP amb el cognom Garcia...

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 47 visites
  • Aquesta setmana: 447 visites
  • Aquest mes: 1452 visites
  • Des de l'inici: 605556 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 165 visites
  • Aquesta setmana: 1260 visites
  • Aquest mes: 5091 visites
  • Des de l'inici: 1534796 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    
RSS 2.0 RSS Comentaris