La literatura és, per mi, un dels pocs recers de l’art
en estat pur. Un diàleg de tu a tu amb l’autor, despullant-se, despullant-lo, emocionant-se
estètica o inútilment devorant el temps inútil. Art. Clar que sempre pots, imbuït amb l’uniforme d’espectador
de l’espectacle, acostar-te a altres mostres d’art en estat pur obertes a la
teva experiència. Pots viatjar a Roma i gaudir d’un passeig de capvespre al
Trastevere i recarregar-te d’art o intentar visitar sense preses el parc temàtic
vaticà i intentar sentir amb els dits l’escalfor del marbre fred de la Pietà o
...
Avui EL PAIS ens
fa un regal trampós. El seu suplement Babelia
inclou el text inèdit de CortazarCiao
Verona. No la penso llegir avui ni tampoc demà i qui sap si la setmana
vinent. No tinc massa presa. Gens. El maleït Cortazar sempre em provoca, literalment,
desitjos de morir amagant el cap, com les nens, sota del coixí. Qui pots er capaç desprès de llegir Cortazar de
prendre una ploma o afrontar una pagina o pantalla en blanc? Literatura, maleïda literatura.
jordibrull |
dimecres, 28 de novembre de 2007 | 21:47h
Sí que passa, això. Amb Cortázar i amb altres. Però m'ha fet gràcia que facis referència explícita a Cortázar. Veus? només de pensar-hi ja no tinc paraules per qualificar aquest geni incomparable i la seva obra. No se no explicar-te com ho veig jo.
A mi se m'ha escapat (no tinc quioscs amb premsa internacional prop de casa), quan l'hages llegit podries fer cinc cèntims als cortazarians a l'exili (espere que algú el penge a internet).
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
A mi se m'ha escapat (no tinc quioscs amb premsa internacional prop de casa), quan l'hages llegit podries fer cinc cèntims als cortazarians a l'exili (espere que algú el penge a internet).
gràcies
maria