La sentència judicial del cas de l'11-M està servint perquè a Espanya PSOE i PP es tornin a enfrontar. Torna la bipolarització. I a casa nostra també hi ha qui voldria que la gent tingués la percepció que el març de 2008 s'haurà de triara entre PP i PSOE, entre Rajoy i Zapatero. Fins i tot, quan ho denuncies, et diuen amb tota naturalitat: “Home!, és que només un dels dos serà president del govern espanyol!” Com si no existís un parlament amb més forces polítiques, com si no hi hagués vida més enllà de la presidència. L'any que ve, al conjunt dels Països Catalans sota jurisdicció de l'Estat espanyol, hauríem de tenir un comportament electoral autocentrat i organitzat. Què vol dir això?
Doncs consensuar quines són les possibilitats que tenim com a individus d'una societat en conflicte amb l'Estat quan aquest ens demana que expressem les nostres preferències a través d'una butlleta electoral. Hauríem de concentrar esforços a contrarestar la bipolarització. De fet, en les esmentades eleccions hi haurà dos fronts: d'una banda, el format per PSC-PSOE i PP i de l'altra, el format per la resta de grups polítics. La inèrcia mediàtica farà que aquest segon grup amb prou feines pugui aparèixer al debat. La confrontació PP-PSOE és en el fons la millor estratègia per arraconar la resta i empobrir la democràcia.
Per això, des dels Països Catalans, hi haurà diverses opcions segons si exercim el vot al Principat, al País Valencià o a les Illes. Al Principat, les opcions són ERC, CiU, ICV o el vot nul organitzat sota el lema “Jo em planto”. I del que es tracta és d'aconseguir la mobilització de l'electorat per alguna d'aquestes opcions. Cadascú defensarà legítimament la seva opció, però estaria molt bé que aconseguíssim presentar aquestes quatre opcions com el bloc alternatiu al corró PSC-PSOE-PP.
Tens tota la raó en el que dius. Bé: quasi tota. Passem que ERC i CiU són opcions vàlides, si més no per a contrarestar el bipartidisme espanyol del PPSOE. Ara: precisament amb aquest fi, ICV no és pas cap alternativa; tothom sap (i tu mateix penso que ho deus haver dit alguna volta) que són els fàmuls del PSC (PSC-PSOE), d'un servilisme, més que acrític, a prova de bombes, i que votar Iniciativa és votar Zapatero. Doncs això.
Per cert: ¿per què tothom té el costum d'anomenar "PSC" aqueix partit el nom del qual és PSC (PSC-PSOE)? Jo sempre l'he anomenat tal com van voler batejar-se: a cadascú la seva. I si cal abreujar, els anomeno "PSOE", que sempre és més precís i realista que no l'inexistent PSC: primer, suggereix una sobirania nacional que no existeix enlloc; segon, té ben poc de C, no gens de S i bastant més de corporació d'interessos que no de P.
------------------------------------------
Jo
crec que si es fa una cosa així, ha de ser molt novedosa i original.
Que surti a tots els mitjans. Ha de ser una idea una mica esbojarrada.
Que cridi l’atenció.
Per exemple: Com que els espanyols només ens volen per pagar, en
comptes d’una butlleta, fiquem un bitllet de cinc euros dins el sobre a
l’anar a votar.
La sorpresa serà quan les obrin totes i vegin que hi ha milers
d’euros. Milions a tot Catalunya. No sabran ki se’ls ha de quedar. Si
la campanya es fa bé, sortirà a tots els mitjans perquè seran molts
diners. Després de la protesta es pot fer un comunicat: Els catalans
estem farts de pagar i que no se’ns tracti com a ciutadans de primera.
Per això exigim a l’estat espanyol poder exercir el dret a decidir.
No sé… és una idea.
-------------------------------
Com sempre les notícies es solapen i agafa més protagonisme aquella que decideixen els potents mitjans de persuassió. A més a més del sarau per les reaccions a la sentència (d'altra banda en la línia habitual) hi ha hagut un fet prou important com per no deixar-lo com a nota a peu de pàgina. Em refereixo a l'aprovació de la llei de la Memòria Històrica. I la notícia inesperada: la coalició conservadora (CiU), mitjançant el líder dels nacional-catòlics, ha aconseguit que les esglèsies no hagin de cumplir un dels mandats de la llei: treure la iconografia feixista dels llocs de culte, sota un pretext artístic.
Aquests grups, que no representen la pluralitat de l'esglèsias inó tan sols l'oligarquia i clients que els dirigeix, no tan sols no han d'assumir la seva responsabilitat per haver donat suport al feixisme espanyol, sinó que es permeten fer-ne exaltació de les seves víctimes (acte del Vaticà), mantenir la simbologia que els lligava al règim i promoure discursos en contra d'aquells que van defensar la legalitat democràtica vigent.
CiU s'ha tornat a aliar amb els poders fàctics de sempre per aconseguir els favors habituals. Tenen la pàtria a la cartera!