Moure's per l'àrea metropolitana és una autèntica odissea. Escoltin les emissores de ràdio i sabran entendre la indignació ciutadana. Un cabreig acumulat que explota per antena, que s'expressa en cartes al director, en escrits i comentaris a la xarxa i també en declaracions televisives a peu dret. Això no s'aguanta. El vot de Catalunya va ser determinant en la victòria de Zapatero el 14-M. Milió i mig de sufragis per a Montilla com a cap de llista del PSC al Congrés per Barcelona. La incògnita és fins a quin punt aquest malestar es tradueix a les urnes. Vots pel PP? No tant això sinó una abstenció que comprometi l'aportació catalana a la causa zapatista. Una pèrdua de vés a saber quants dels 21 diputats del PSC actuals. Pagarà Chacón els plats trencats de Magdalena Álvarez i la seva colla d'amics ministerials?
De moment, per intentar evitar-ho, Zapatero ha fet un aterratge d'emergència [El Zapatero de l'Hospitalet no és el del Carmel], seguit d'un article d'opinió del president espanyol a La Vanguardia demanant disculpes. Montilla i els alcaldes metropolitans capitanejats per Corbacho respiren tranquils. Algú dóna la cara, però la foto i l'article no són suficients per a CiU. El seu dirigent Felip Puig adverteix d'una protesta seriosa (i no com la minoritària de dilluns) si no s'atura el caos ferroviari. Ara li retreuen a CiU, per variar, que pactés el traçat actual i que donés suport al PP d'un altre Álvarez, l'Álvarez Cascos. Política de retrovisor.
L'endèmica desinversió no tapa ni arregla el desgavell actual, la prepotència i menyspreu ministerial dels amics de Magdalena Álvarez. No ve de nou. Tota la legislatura ha anat així la cosa. I ara els hi entren les presses. La confiança està perduda, el desànim escampat i el record d'allò que havia estat una ciutat olímpica, la Barcelona de fa 15-20 anys, un miratge, una metàfora d'allò que vam ser i ara ja no som.
De moment, per intentar evitar-ho, Zapatero ha fet un aterratge d'emergència [El Zapatero de l'Hospitalet no és el del Carmel], seguit d'un article d'opinió del president espanyol a La Vanguardia demanant disculpes. Montilla i els alcaldes metropolitans capitanejats per Corbacho respiren tranquils. Algú dóna la cara, però la foto i l'article no són suficients per a CiU. El seu dirigent Felip Puig adverteix d'una protesta seriosa (i no com la minoritària de dilluns) si no s'atura el caos ferroviari. Ara li retreuen a CiU, per variar, que pactés el traçat actual i que donés suport al PP d'un altre Álvarez, l'Álvarez Cascos. Política de retrovisor.
L'endèmica desinversió no tapa ni arregla el desgavell actual, la prepotència i menyspreu ministerial dels amics de Magdalena Álvarez. No ve de nou. Tota la legislatura ha anat així la cosa. I ara els hi entren les presses. La confiança està perduda, el desànim escampat i el record d'allò que havia estat una ciutat olímpica, la Barcelona de fa 15-20 anys, un miratge, una metàfora d'allò que vam ser i ara ja no som.
