En
Miquel de Palol, ha escrit avui un article en l’apartat de diàleg del diari
Avui amb el títol El tret
per la culata?, a on coincideix força amb les meves consideracions segons la meva experiència personal
de primera mà com a exiliat a Alemanya que vaig fer en els blocs següents :
Visions i
impressions des de la Fira del Llibre de Frankfurt (Segona i darrera Part)
Visions i impressions des
de la Fira del Llibre de Frankfurt (Primera Part)
La Fira de Frankfurt i el
guaraní
En
Miquel de Palol diu “CRIDA L'ATENCIÓ EL
CONTRAST ENTRE EL TRACTAMENT de la qüestió a càrrec de la premsa catalana i el
de la premsa alemanya. El qui només hagi llegit els nostres diaris creurà que
hem arrasat -i entre nosaltres mateixos devem haver-ho fet-, però els puc
assegurar que la versió de la premsa alemanya no ha estat aquesta. Tret
d'alguna excepció, els diaris principals s'han mogut entre el desinterès o la
indiferència i el menyspreu, si no l'oberta hostilitat, i hi han arrossegat
part de la premsa d'altres països. Els coneixedors del món cultural
centreeropeu, els qui viuen allí i que manifestaven simpatia per la causa
catalana amb qui vaig tenir ocasió de comentar in situ la jugada, parlaven
obertament del tret per la culata. Prudentment m'he permès deixar en
interrogant la sentència en el títol d'aquestes línies.”
Per
a mi està més clar que l’aigua que la fira de Frankfurt ha estat un tret per la
culata, sense interrogant...
(continua)
L’objectiu
de demostrar el fet diferencial de la nostra cultura com a cultura universal europea no ha reeixit.
Després
d’aquesta fira, a nivell europeu potser coneixen que existim, però només perquè
som, en el millor dels casos, un provincians sense la visió universal que
permet reconèixer i abraçar-se a una cultura tant important com l’espanyola.
En
el pitjor dels casos ens coneixen com uns nacionalistes (pels alemanys es quasi
sinònim de nazi) amb tics de caire xenòfob contra els escriptors en espanyol.
Però
a mi no em val que tot és culpa de que els corresponsals dels principals diaris
alemanys estan a Madrid, això ja ho sabíem? O no?.
Qui
ha estat el responsable de tot aquest afer, sobretot en relació amb els mitjans
de comunicació alemanys?
La
excusa de Madrid, del PP, de CiU ja comença a fer massa pudor de tant que la
fan servir.
Per
a mi en un tema tan important com aquest no pot haver cap excusa que valgui.
Si
no som capaços de fer-nos explicar quan tenim l’oportunitat i els mitjans de
fer-ho, que podem esperar de la feixuga tasca de construir i tirar endavant país
independent.
Software Testing Company a new era of software testing and QA.
En una setmana no canvies el pensament dels editors alemanys,peró si que edicio rere edició,i entrevista rere entrevista en el escriptor de torn,es podrá anar modificant l'opinió de molts alemanys.
Per cert com anecdota,Carles III d'Austria (l'Arxiduc Carles),es va deixar tirats a la mor de Maximilià .No només els Borbons ens van guanyar, sino que gracies a l'ambiciò del que els catalans varen proclamar comte-rei, vam ser venuts.
grà cies pel comentari Jordi
Els catalans, a l'origen de la nostra marca independent, oblidem tot sovint el llegat dels francs (territori actualment alemany). Franc, en franconi i en català vol dir exactament el mateix, 'home lliure', i també és una forma de conducta i de pensament que alguns hem heretat i practiquem. Amb això vull dir que les collonades dels drets d'autor m'importen un rave quan tothom sap que els doblers aniran a engreixar encara més la butxaca del Lara; el que sà m'importa és com ens presentem al món i com ens veuen (entenen). Els catalans que han organitzat l'anada a Frankfurt de Main no ho han fet pas com a catalans, no pas com a francs, ans ho han fet disfressats amb els parracs que graciosament ens deixen dur com a vestes de luxe els espanyols. I aixà hem estat vistos: com a odiosos nazis.
I el responsable d'això té nom i cognom, i havia estat conseller en Cap abans de continuar vivint de la mamella com a directoret del Llull.
perquè no tinc cap font d'informació al respecte i només dic el que jo he vist amb la meva pròpia pell. Ep! i que consti que malgrat el cognom que compartim, no tenim cap parentesc amb el director del Llull.
grà cies pel teu comentari Enric