A mesura que s'acosta la data de les eleccions estatals caldrà intensificar el debat. El desori de Renfe fa pensar que l'abstenció encara serà més gran, i per tant té tot el sentit del món que ens plantegem l'opció d'un vot nul organitzat que permeti donar un missatge més clar, que no quedi barrejat amb el passotisme i la indiferència. Seria un signe de maduresa democràtica.
El debat revifa perquè l'Alexis Vizcaino ha escrit un article
a l'Olla de Grills en què fa difusió de la proposta
“Jo em planto” i Daniel Solano ja li respon des del seu
Desfilosofant,
on jo mateix vaig deixar també un comentari a un apunt
anterior del Solano periodista (l'altre, el politòleg, és
a Escòcia i és l'autor d'El mirall escocès.
Estaria bé que el conjunt de
la blogosfera sobiranista reflexionés sobre les possibilitats
d'un vot nul organitzat d'aquestes característiques. I aniria
molt bé també que hi diguessin la seva tots els qui
tenen previst abstenir-se. El debat va quedar obert fa un mes a
partir d'aquest
apunt, i sembla que l'entrada del tema a l'Olla de grills l'està
fent bullir de valent, segons en Marcús.
Hola Xavier, M'he fet la següent reflexió des d'un punt de vista científic: Perquè no combinar experiment (exploració de possibilitats) amb coneixement (el què hem après en el passat) per maximitzar els resultats presents i els futurs (via coneixement). Davant de situacions desconegudes i imprevisibles una de les millors opcions sol ser aquest equilibri entre treure els millors resultats actuals i explorar adequadament les opcions per millorar els resultats en el futur.
Com es pot traduïr a la pràctica aquest dissenyar experiments que explorin diferents opcions alhora i permetin treure conclusions en el futur? Territorialitzar. És a dir experimentar per zones: Zona 1 vot a partits no majoritaris (zona 1.a les CUPs, zona 1.b PRC, etc) Zona 2 vot Nul per la independència (potser zona 2.a "independència/sobirania/vull un estat propi", 2.b "Ja n'hi ha prou") Zona 3 Vot en blanc Zona 4 vot per escons insubmisos (aquesta és només una proposta d'opcions que caldria acabar de pensar i depurar)
Requisits de la territorialització: Que sigui Observable: Que s'en puguin treure resultats és a dir que es puguin comptar. Que sigui Articulable: Que hi hagi prou gent que vulgui col·laborar (més que articular-ho de nou, agafar el que ja estigui més articulat en cada lloc)
Reincidint amb el tema d'aquirir coneixement i treure resultats alhora, la territorialització s'huauria de basar en els resultats prèvis. Per exemple: L'opció de vot a les CUP circumcriure-la a les zones que les CUP ja es van presentar o van tenir bon resultat ales municipals. L'opció vot en blanc en les circumcripcions on hi va haver més vot en blanc de protesta, etc. Això distorsionaria una mica els resultats però tindria l'avantatge de optimitzar els que volem i a més la gent que "col·labores" en aquesta "campanya" estaria més motivada ja que els bons resultats d'una opció segurament van lligats a motivació de les persones que la van impulsar.
Una última reflexió: Es pot fer tipus competició amb una web/bloc amb els resultats per zona on es pogués anar seguint les opcions/resultats. Iintentar tenir difusió de la "competició" i els resultats. Si ja sé que és trist i banalitzador però crec que una maneres de movilitzar a gent que normalment no es movilitza és aquesta.
Perquè ho dic en aquest bloc? Doncs perquè no tinc bloc i encara que n'obrís un ara, em sembla molt més útil adreçar-me als blocs/forums consolidats que ja tenen audiència i debat i, m'atraveixo a dir, capacitat de movilització.
Joan Grau Mateu| Adreça electrònica |
dimecres, 31 d'octubre de 2007 | 08:51h
En la darrera consultar popular, un grup de gent, en la que crec que no figuraves, vam posar sobre la taula el vot nul si mes no per comptar quans erem els que voliem la independencia. Com saps va ésser un fracàs.
Vaig assitir a algunes reunions de la PDD i vaig veure els comentaris dels nostres "mentors intel·lectuals" i vaig poder comprovar l'esterilitat dels debats a la que s'ens te acostumats sobretot des de Barcelona.
Com tota idea genial, va quedar en un no res en el seu primer envit, sembla que ara has canviat de parer i hi veus la seva càrrega, doncs vinga nano mou el cul a veure que en treus. I pensa que ens en cal molts i de molts estaments per tal de reeixir. Si no caminem directes a la independència, avui, és perquè no volem, o sigui que no cal plorar si no l'aconseguim.
xaviermir |
dimecres, 31 d'octubre de 2007 | 09:18h
No hi figurava, és cert. Amb tot, en aquest bloc es pot seguir l'evolució d'aquella proposta i del debat que va generar. Concretament hi ha un apunt que es diu "En defensa del vot nul" de 25 d'abril de 2006. Aquella campanya no va comptar amb prou suport però va establir un precedent que ara podem recuperar. Si els qui aleshores en vau ser promotors ho voleu tornar a provar, ja en serem més.
Jack Monterey |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 22:55h
Xavier, el fet que hagis hagut d'explicar per enèsima vegada que només et dirigeixes als que tenien pensat no votar t'hauria de fer reflexionar. Vull dir que encara hi ha molta gent que està malinterpretant la teva proposta, i no crec que això canviï. Si aquesta gent S'AIXECA DEL SOFÀ (ep, o d'on sigui) I FA L'ESFORÇ D'ACOSTAR-SE A L'URNA, que votin les CUP o el PRC o una opció d'aquestes no incrementalistes (com són CiU i ERC). Vull dir, p q fer tan d'esforç per votar nul si tots sabem que en 4 dies ja no se'n parlarà? Jo concentraria els esforços a que votessin una opció radical, o els escons insubmissos, si tan descontents estan amb el sistema, però no en blanc. Jo no hi perdria ni un minut més amb aquesta campanya. Sort (no amb aquesta iniciativa, però)!
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 23:07h
Hi he reflexionat bastant i crec que val la pena continuar intentant-ho. Encara tenim temps per generar aquest debat i desglossar-ne tots els matisos que calgui. Em temo que si a mi no m'entenen, si la meva proposta no arriba a aquest perfil de ciutadà a qui em dirigeixo, el teu desig encara hi arribarà menys. M'afegeixo al teu prec, sempre és millor votar un partit que pugui desmuntar l'Estat des de dins, però hem d'entendre que ja són massa persones les que han desistit de l'empresa. Ja no creuen en els partits, però els hem de donar l'oportunitat de demostrar que no són plantes, que són persones amb criteri polític capaces d'organitzar-se per enviar un missatge unitari de rebuig a l'Estat. Quant a escons insubmisos, no em consta que la seva candidatura tingui cap predisposició a oferir una alternativa a l'Estat espanyol a través del dret de decidir. En tot cas, agraeixo la teva argumentació. La d'ara i la de fa un mes, i l'esportivitat amb què em continues desitjant sort, tot i que no sóc jo qui necessita sort. No és aquesta la qüestió. No és sort allò que ens cal, sinó alternatives contra l'abstenció.
pITEn teoria està molt bé. Em temo que a la pràctica A) no hi hauria prou massa crítica, B) Se'n podrien fer massa lectures. Crec que s'ha de continuar votant el mal menor, o sigui, ERC. Ara, no estaria malament que ses il.lustríssimes d'Esquerra tinguessin algun detall. Per exemple trobo vergonyós que els diputats al Parlament català tinguin Teletac gratis per no haver de pagar els peatges i parking gratis; mentre al ciutadà del carrer el follen viu... I com això moltes coses. Ara si els catalanistes ens abstinguéssim i el PSC encara pugés, seria ben galdós
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 22:34h
No sé què vol dir que no hi hauria prou massa crítica. I si el problema és que se'n podrien fer massa lectures, això se soluciona amb un manifest on es concreti un text que es pot consensuar amb totes les entitats i grups que hi vulguin participar. Si creus que s'ha de continuar votant ERC, la proposta no va per tu. Repeteixo per enèsima vegada que es dirigeix a aquelles persones que ja tenen decidit que no votaran. Abans que engruixir l'abstenció, crec que aquest tipus de vot tindrà més càrrega crítica i un missatge molt més clar. Finalment, el PSC també pateix i patirà l'abstenció, i aquesta seria una manera de diferenciar entre uns i altres. Si aconseguim reduir l'abstenció a un 15 o 20 % i la resta és un vot que es planta perquè se sent maltractat per l'Estat i ja no vol entrar en el seu joc, crec que el resultat no serà res galdós sinó un abans i un després en una actitud autocentrada.
Xavier, El nacionalisme espanyol i la socioconvergència és el que volen, que la gent no voti, així sempre seguiran manant i tot quedarà igual. El que realment els preocupa és que el vot vagi a ERC. El meu entendre demanar el vot nul, blanc o l’abstenció és seguir-los el joc, és més, els hi estàs fent un favor. Els partits grans sempre tenen un bossa de vots molt important, quan menys gent va a votar millor per les seves expectatives.
Darrerament desde els mitjans de comunicació estan venen el missatge de l’abstenció, i com et dic, tot està planificat, volen que les coses segueixin igual.
El que preocupa moltíssim és que l'independentisme cada cop tingui més presència i representació política.
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 22:40h
Com a independentista que sóc, a mi m'agradaria que ERC fes uns molt bons resultats, però hi ha gent que té decidit no votar-los. El vot nul no compta i el vot a ERC sí; però si tenen decidit quedar-se a casa, millor que votin "Jo em panto". En tot cas, si estem decidits a marxar d'Espanya, i mai n'hem estat tan a prop com ara, hem d'anar pensant a desconnectar-ne. Jo no faria mai una proposta com aquesta en unes eleccions al Parlament de Catalunya o als ajuntaments, però per què no per a unes estatals? Finalment, no és independentisme que la gent digui ben clar que es planta, que està farta de l'Estat espanyol?
Si tots els que es volen abstenir o votar nul finalment votessin una opció clarament independentista com el PRC, què passaria? Ja sabem que l'abstenció, el vot en blanc o nul ocupen només uns minuts als mitjans l'endemà de la votació. En canvi, un diputat del PRC faria molt soroll durant tota la legislatura. I compte que jo no tinc res a veure amb el PRC: només detecto que molta gent que proposa aquesta campanya té un perfil independentista i trencador com aquest partit.
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 22:47h
Crec que cap partit té gaires opcions de ser una alternativa a l'independentisme d'ERC en unes eleccions estatals. En tot cas, abans que el PRC segurament seria la CUP. Encara no hem entès que hi haurà molta gent que no anirà a votar CAP partit, que molta gent amb capacitat crítica i amb idees, gent que no se sent ben tractada per l'Estat espanyol, té decidit quedar-se a casa. Tenim dues opcions: o repetir la cantarella de tots els partits ("nosaltres som diferents") o donar a la gent una eina perquè el vot pugui tenir una utilitat. Només per una vegada. D'aquí a quatre anys ja estarem en ple procés de negociacions per marxar d'Espanya. Uns ajudaran els partits a obtenir més representació perquè puguin negociar, però els altres no poden quedar orfes. Les democràcies madures són capaces d'organitzar alternatives.
Des del meu punt de vista, la proposta d’en Xavier és vàlida si la contraposem a l’abstenció, que sí és sistemàticament capitalitzada per determinats partits i que, des del meu punt de vista, no presta cap servei a la democràcia, sinó als seus detractors.
L’abstenció, doncs, no pot ésser contemplada com a alternativa i aquí rau, precisament, l’encert de la proposta del nul organitzat.
Les dificultats per consensuar un model són relatives, tan sols cal bona voluntat. Per la meva banda, malgrat tot, seguiré votant al meu partit, i no pas perquè cregui que anar a Madrid serveixi per gaire res, sinó perquè la nostra presència al Parlament espanyol els resulta molesta.
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 22:52h
Si em permets que ho digui, David, aquesta és una resposta modèlica. És exactament això. El teu vot a ERC em sembla collonut perquè és la teva opció personal com a independentista i la de molta més gent. L'abstenció és el problema i per evitar-la o reduir-la plantejo aquesta opció. Moltes gràcies pel comentari. Salut!
Jo estic entre l'abstenció o un nul que digui me-cagon-la-puta-mare-que-us-va-arribar-hasta-a-parir-a-tots. Pero si jo fos partidari de que no triunfés una iniciativa com la que proposes, només em caldria promoure la mateixa peró defensant que representés qualsevol cosa diferent. Resultat : dividir i vèncer.
En aquest país no començarem a anar bé fins que els nostres? partits no traslladin la seva última inicial del nom a la primera posició. Aixó voldrà dir que passarà 1er Catalunya abans que el Republicanisme o la Iniciativa o la Convergència o fins i tot la Unió.
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 22:58h
Des d'aquest bloc no puc fer gaire perquè els partits acabin complint els meus desitjos, tot i que ho intento. M'agradaria que CiU abracés d'una vegada l'independentisme sense embuts i que fes una proposta formal a ERC; m'agradaria que ICV, com a autodeterminista que és, s'hi afegís; i m'agradaria que el PSC fos simplement un partit demòcrata i que instés el president de la Generalitat a promoure una consulta que vol el 60% de la població. Però tot això ho han de fer els partits. Nosaltres, amb eines com Internet, el que sí podem fer és organitzar aquesta campanya, buscar les complicitats de qui vulgui participar-hi i donar una eina a la gent que vol expressar el seu malestar però que no vol fer-ho a través de cap partit.
Jordi Lon |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 16:08h
Xavier,
la proposta del vot nul és interessant, però crec que en aquest país no estem en condicions de posar d'acord la gent i, menys encara, de mobilitzar-la perquè exerceixi un vot nul de forma efectiva. Reconeguem-ho: d'això, no en sabem. En diferents eleccions i consultes, del 79 ençà, sempre han sorgit iniciatives i propostes per canalitzar el descontentament cap a un vot nul crític i mai no s'ha aconseguit. Com sempre, ens perdem en debats estèrils, com ara: qui hi ha al darrere de la iniciativa? Hi ha d'haver una papereta unificada? Si hi és, què hi ha de posar? Ha de fer referència a Catalunya o als Països Catalans? Ha de reclamar el dret a l'autodeterminació o parlar directament d'independència?. I, encara que s'aconseguís portar-ho endavant, el problema seria el de sempre: com aconseguir que la proposta arribi a la majoria de la població, tot competint amb els poderosos aparells propagandístics dels partits i de l'Estat durant la campanya electoral. I encara més: com assegurar que el vot nul serà correctament interpretat i no serà capitalitzat per qualsevol grup, grupet o grupuscle que també el demani en la seva pàgina web, encara que sigui per demanar la santificació en vida de Manuel Fraga? No vull posar aigua al vi, però ja m'entens...
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 23:18h
Que fins ara no hagi estat possible no vol dir que no sigui possible. I si no surt perquè la gent no hi veu utilitat, serem allà on érem, però els abstencionistes hauran perdut una oportunitat per demostrar que el seu comportament electoral no es basa en la mera desídia, sinó que tenen un missatge per fer arribar. Qui hi ha darrere la iniciativa? Doncs per que no la PDD, Òmnium, Sobirania i Progrés, E-criteri, les CUP i tothom que vulgui? Perquè la iniciativa no costa gens d'organitzar i s'ha d'oferir com una opció més, com una prova de maduresa democràtica. No es tracta d'intentar convèncer ningú que deixi de votar un partit per votar nul, sinó d'intentar reduir al màxim l'abstenció donant una opció més. Es consensua un manifest que faci de referent, es dissenya la butlleta, se'n fa difusió i llestos. Respecte de la interpretació, tots els vots i no-vots són interpretats. Fa quatre dies E-notícies deia que l'independentisme ni tan sols arriba al 20% a l'enquesta del CEO. Això passa i continuarà passant. Però nosaltres, a la nostra. Entenc les teves inquietuds, Jordi. Qui vulgui vi, que begui vi, però si hi ha algú que no vol ni vi ni cervesa ha de poder veure aigua. I això és el que proposo.
xaviermir |
dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 23:28h
Si aquesta és l'única alternativa que podem oferir a la gent que té pensat quedar-se a casa, a casa es quedaran. Entre poc i massa. Saps perfectament que fer un partit no és fàcil i que hi ha d'haver una altra sortida. Dedueixo que tu no tens previst abstenir-te, que aniràs a votar. Aleshores la proposta no va per tu. Cap problema. Si se t'acut alguna altra manera de lluitar contra una abstenció que s'està menjant el país ja m'ho faràs saber. Jo, de moment, provo això.
M'he fet la següent reflexió des d'un punt de vista científic:
Perquè no combinar experiment (exploració de possibilitats) amb coneixement (el què hem après en el passat) per maximitzar els resultats presents i els futurs (via coneixement).
Davant de situacions desconegudes i imprevisibles una de les millors opcions sol ser aquest equilibri entre treure els millors resultats actuals i explorar adequadament les opcions per millorar els resultats en el futur.
Com es pot traduïr a la pràctica aquest dissenyar experiments que explorin diferents opcions alhora i permetin treure conclusions en el futur?
Territorialitzar. És a dir experimentar per zones:
Zona 1 vot a partits no majoritaris (zona 1.a les CUPs, zona 1.b PRC, etc)
Zona 2 vot Nul per la independència (potser zona 2.a "independència/sobirania/vull un estat propi", 2.b "Ja n'hi ha prou")
Zona 3 Vot en blanc
Zona 4 vot per escons insubmisos
(aquesta és només una proposta d'opcions que caldria acabar de pensar i depurar)
Requisits de la territorialització:
Que sigui Observable: Que s'en puguin treure resultats és a dir que es puguin comptar.
Que sigui Articulable: Que hi hagi prou gent que vulgui col·laborar (més que articular-ho de nou, agafar el que ja estigui més articulat en cada lloc)
Reincidint amb el tema d'aquirir coneixement i treure resultats alhora, la territorialització s'huauria de basar en els resultats prèvis. Per exemple:
L'opció de vot a les CUP circumcriure-la a les zones que les CUP ja es van presentar o van tenir bon resultat ales municipals.
L'opció vot en blanc en les circumcripcions on hi va haver més vot en blanc de protesta, etc.
Això distorsionaria una mica els resultats però tindria l'avantatge de optimitzar els que volem i a més la gent que "col·labores" en aquesta "campanya" estaria més motivada ja que els bons resultats d'una opció segurament van lligats a motivació de les persones que la van impulsar.
Una última reflexió: Es pot fer tipus competició amb una web/bloc amb els resultats per zona on es pogués anar seguint les opcions/resultats. Iintentar tenir difusió de la "competició" i els resultats. Si ja sé que és trist i banalitzador però crec que una maneres de movilitzar a gent que normalment no es movilitza és aquesta.
Perquè ho dic en aquest bloc? Doncs perquè no tinc bloc i encara que n'obrís un ara, em sembla molt més útil adreçar-me als blocs/forums consolidats que ja tenen audiència i debat i, m'atraveixo a dir, capacitat de movilització.
Salutacions
En la darrera consultar popular, un grup de gent, en la que crec que no figuraves, vam posar sobre la taula el vot nul si mes no per comptar quans erem els que voliem la independencia. Com saps va ésser un fracàs.
Vaig assitir a algunes reunions de la PDD i vaig veure els comentaris dels nostres "mentors intel·lectuals" i vaig poder comprovar l'esterilitat dels debats a la que s'ens te acostumats sobretot des de Barcelona.
Com tota idea genial, va quedar en un no res en el seu primer envit, sembla que ara has canviat de parer i hi veus la seva càrrega, doncs vinga nano mou el cul a veure que en treus. I pensa que ens en cal molts i de molts estaments per tal de reeixir. Si no caminem directes a la independència, avui, és perquè no volem, o sigui que no cal plorar si no l'aconseguim.
J. Grau
Quant a escons insubmisos, no em consta que la seva candidatura tingui cap predisposició a oferir una alternativa a l'Estat espanyol a través del dret de decidir.
En tot cas, agraeixo la teva argumentació. La d'ara i la de fa un mes, i l'esportivitat amb què em continues desitjant sort, tot i que no sóc jo qui necessita sort. No és aquesta la qüestió. No és sort allò que ens cal, sinó alternatives contra l'abstenció.
Crec que s'ha de continuar votant el mal menor, o sigui, ERC.
Ara, no estaria malament que ses il.lustríssimes d'Esquerra tinguessin algun detall.
Per exemple trobo vergonyós que els diputats al Parlament català tinguin Teletac gratis per no haver de pagar els peatges i parking gratis; mentre al ciutadà del carrer el follen viu... I com això moltes coses.
Ara si els catalanistes ens abstinguéssim i el PSC encara pugés, seria ben galdós
Si creus que s'ha de continuar votant ERC, la proposta no va per tu. Repeteixo per enèsima vegada que es dirigeix a aquelles persones que ja tenen decidit que no votaran. Abans que engruixir l'abstenció, crec que aquest tipus de vot tindrà més càrrega crítica i un missatge molt més clar.
Finalment, el PSC també pateix i patirà l'abstenció, i aquesta seria una manera de diferenciar entre uns i altres. Si aconseguim reduir l'abstenció a un 15 o 20 % i la resta és un vot que es planta perquè se sent maltractat per l'Estat i ja no vol entrar en el seu joc, crec que el resultat no serà res galdós sinó un abans i un després en una actitud autocentrada.
Xavier, El nacionalisme espanyol i la socioconvergència és el que volen, que la gent no voti, així sempre seguiran manant i tot quedarà igual. El que realment els preocupa és que el vot vagi a ERC. El meu entendre demanar el vot nul, blanc o l’abstenció és seguir-los el joc, és més, els hi estàs fent un favor. Els partits grans sempre tenen un bossa de vots molt important, quan menys gent va a votar millor per les seves expectatives.
Darrerament desde els mitjans de comunicació estan venen el missatge de l’abstenció, i com et dic, tot està planificat, volen que les coses segueixin igual.
El que preocupa moltíssim és que l'independentisme cada cop tingui més presència i representació política.
Finalment, no és independentisme que la gent digui ben clar que es planta, que està farta de l'Estat espanyol?
Si tots els que es volen abstenir o votar nul finalment votessin una opció clarament independentista com el PRC, què passaria? Ja sabem que l'abstenció, el vot en blanc o nul ocupen només uns minuts als mitjans l'endemà de la votació. En canvi, un diputat del PRC faria molt soroll durant tota la legislatura. I compte que jo no tinc res a veure amb el PRC: només detecto que molta gent que proposa aquesta campanya té un perfil independentista i trencador com aquest partit.
Encara no hem entès que hi haurà molta gent que no anirà a votar CAP partit, que molta gent amb capacitat crítica i amb idees, gent que no se sent ben tractada per l'Estat espanyol, té decidit quedar-se a casa. Tenim dues opcions: o repetir la cantarella de tots els partits ("nosaltres som diferents") o donar a la gent una eina perquè el vot pugui tenir una utilitat. Només per una vegada. D'aquí a quatre anys ja estarem en ple procés de negociacions per marxar d'Espanya. Uns ajudaran els partits a obtenir més representació perquè puguin negociar, però els altres no poden quedar orfes. Les democràcies madures són capaces d'organitzar alternatives.
Des del meu punt de vista, la proposta d’en Xavier és vàlida si la contraposem a l’abstenció, que sí és sistemàticament capitalitzada per determinats partits i que, des del meu punt de vista, no presta cap servei a la democràcia, sinó als seus detractors.
L’abstenció, doncs, no pot ésser contemplada com a alternativa i aquí rau, precisament, l’encert de la proposta del nul organitzat.
Les dificultats per consensuar un model són relatives, tan sols cal bona voluntat. Per la meva banda, malgrat tot, seguiré votant al meu partit, i no pas perquè cregui que anar a Madrid serveixi per gaire res, sinó perquè la nostra presència al Parlament espanyol els resulta molesta.
Salut i República!
L'abstenció és el problema i per evitar-la o reduir-la plantejo aquesta opció.
Moltes gràcies pel comentari.
Salut!
Jo estic entre l'abstenció o un nul que digui me-cagon-la-puta-mare-que-us-va-arribar-hasta-a-parir-a-tots. Pero si jo fos partidari de que no triunfés una iniciativa com la que proposes, només em caldria promoure la mateixa peró defensant que representés qualsevol cosa diferent. Resultat : dividir i vèncer.
En aquest país no començarem a anar bé fins que els nostres? partits no traslladin la seva última inicial del nom a la primera posició. Aixó voldrà dir que passarà 1er Catalunya abans que el Republicanisme o la Iniciativa o la Convergència o fins i tot la Unió.
Nosaltres, amb eines com Internet, el que sí podem fer és organitzar aquesta campanya, buscar les complicitats de qui vulgui participar-hi i donar una eina a la gent que vol expressar el seu malestar però que no vol fer-ho a través de cap partit.
...però et puc dir que no tenc la votera madura.
Ai, quina poca votera que tenc jo ara...
L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
la proposta del vot nul és interessant, però crec que en aquest país no estem en condicions de posar d'acord la gent i, menys encara, de mobilitzar-la perquè exerceixi un vot nul de forma efectiva. Reconeguem-ho: d'això, no en sabem. En diferents eleccions i consultes, del 79 ençà, sempre han sorgit iniciatives i propostes per canalitzar el descontentament cap a un vot nul crític i mai no s'ha aconseguit. Com sempre, ens perdem en debats estèrils, com ara: qui hi ha al darrere de la iniciativa? Hi ha d'haver una papereta unificada? Si hi és, què hi ha de posar? Ha de fer referència a Catalunya o als Països Catalans? Ha de reclamar el dret a l'autodeterminació o parlar directament d'independència?. I, encara que s'aconseguís portar-ho endavant, el problema seria el de sempre: com aconseguir que la proposta arribi a la majoria de la població, tot competint amb els poderosos aparells propagandístics dels partits i de l'Estat durant la campanya electoral. I encara més: com assegurar que el vot nul serà correctament interpretat i no serà capitalitzat per qualsevol grup, grupet o grupuscle que també el demani en la seva pàgina web, encara que sigui per demanar la santificació en vida de Manuel Fraga?
No vull posar aigua al vi, però ja m'entens...
Qui hi ha darrere la iniciativa? Doncs per que no la PDD, Òmnium, Sobirania i Progrés, E-criteri, les CUP i tothom que vulgui? Perquè la iniciativa no costa gens d'organitzar i s'ha d'oferir com una opció més, com una prova de maduresa democràtica. No es tracta d'intentar convèncer ningú que deixi de votar un partit per votar nul, sinó d'intentar reduir al màxim l'abstenció donant una opció més. Es consensua un manifest que faci de referent, es dissenya la butlleta, se'n fa difusió i llestos.
Respecte de la interpretació, tots els vots i no-vots són interpretats. Fa quatre dies E-notícies deia que l'independentisme ni tan sols arriba al 20% a l'enquesta del CEO. Això passa i continuarà passant. Però nosaltres, a la nostra.
Entenc les teves inquietuds, Jordi. Qui vulgui vi, que begui vi, però si hi ha algú que no vol ni vi ni cervesa ha de poder veure aigua. I això és el que proposo.
Penso que les alternatives són les que són i sinó que es presenti un altre.
Dedueixo que tu no tens previst abstenir-te, que aniràs a votar. Aleshores la proposta no va per tu. Cap problema.
Si se t'acut alguna altra manera de lluitar contra una abstenció que s'està menjant el país ja m'ho faràs saber. Jo, de moment, provo això.