D’aixó ja en fa
uns quants dies (mesos) però és bo recordar-ho:
Entusiasme sospitós
Som en un paÃs abstencionista i desencantat, on se
suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a
educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Són uns éssers
estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps
d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte
als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i
malgasten
La broma fa dècades
que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat
fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han
acabat les utopies i que la grà cia d'avui dia és ser famós, però ells
insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya
i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als
pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a
sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també.
Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre
res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un
somriure.
L'administració els
dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques
(perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en
petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni aixÃ
pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament
medià tic i exigència de responsabilitats a la mÃnima que algun grup es perd al
bosc, però ells allà , valents.
Les tècniques de
captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode
estranyÃssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens
d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables
o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de
gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant
d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de
Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és
totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota
una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els
hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
Carles
Capdevila / carles.capdevila@gmail.com
NotÃcia publicada
a la contraportada del diari AVUI, dimecres 30 de maig de 2007.
...
M'has fet remembrar quan no podÃem esperar a tenir els divuit anys per fer de caps d'unitat, quan no hi havia escoles de formació de caps, quan ens havÃem d'amagar per poder fer les reunions al cau, fins-i-tot amb els infants de vuit anys...
Grà cies, Arnau
A reveure!
A reveure!