Fa només quatre dies de la paralització de dues línies de rodalies i una dels ferrocarrils de la Generalitat, i Catalunya, Bellvitge en concret, ha tornat a patir la ineficàcia, la prepotència i el menyspreament del govern socialista espanyol i del PSC, en forma d'un nou esvoranc.
Aquest esvoranc qüestiona molt seriosament el projecte que s'està executant, projecte aprovat, revisat i autoritzat pel govern socialista del Sr. Rodríguez Zapatero. Avui ha estat una andana de Bellvitge, demà pot ser la Sagrada Família.
En cada esvoranc s'ensorra una mica més la credibilitat (crec que ja no en queda res) del govern socialista espanyol, i en la seva caiguda arrosseguen a un PSC sense personalitat pròpia que es mostra incapaç de plantar cara al germà gran espanyol. Al Parlament de Catalunya ja s'han quedat sols, i avui aquesta solitud s'ha traslladat també l'Ajuntament de Barcelona.
De què ens serveixen els 21 diputats que té el PSC a Madrid, i que segons ells defensen a Catalunya i als catalans? Sembla, per les evidències, que només serveixen per fer de "tossuts" a les ordres del PSOE. Quant de temps més posaran la cara per la Sra. Magdalena Álvarez?.
El proper mes de març hi haurà eleccions generals, i el full de ruta del Sr. Rodríguez Zapatero ha quedat "destrossat", engullit en un dels multiples esvorancs. Ell tenia coll avall que, abans de l'inici de la campanya electoral, inauguraria l'AVE a Màlaga i també l'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona. Només podrà fer-ho amb el tram de Màlaga (a millor glòria de la Sra. Álvarez); l'arribada a Barcelona ajornada "sine die".
Diuen que els humans tenim una memòria selectiva i que oblidem ràpidament les coses dolentes; però... oblidaran els 200.000 ciutadans de Barcelona i voltants, més tots els de Tarragona, Lleida i Girona, els mesos de "tortura ferroviària" a la que els ha sotmès la ineptitud del Ministerio de Fomento i la seva ministra titular?
L'any 2003 els vots de molts catalans van ser decisius per canviar un govern que ens havia enganyat i mentit descaradament. L'any 2008 els vots dels catalans han de possibilitar, que els que surtin escollits diputats i senadors a Madrid, tinguin la boca i les mans lliures per defensar els interessos del nostre país, i no els dels partits espanyols dels que depenen i als que representen.
