Quan un company o companya del partit comença la seva argumentació dient: "Jo sóc un militant de base", sempre em faig la mateixa pregunta...
I la pregunta no és altre que: "I jo, què sóc? Un militant "d'altura"? Un militant de "no base"?
Aquesta pregunta em planteja un dubte molt profund, un dubte que va a la mateixa arrel del concepte republicà de la polÃtica, que no és altre que la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes. Per a un republicà , tots els ciutadans i ciutadanes són iguals davant la llei i la llei ha d'estar feta per a què tots i totes tinguin els mateixos drets i els mateixos deures. És per això, -i no per cap odi irracional a certes famÃlies-, que els republicans no som monà rquics, ja que no acceptem la diferència de drets que implica la institució de la monarquia. És per això que els republicans, independentment de les creences de cadascú, entenem que l'espai públic ha de ser laic, precisament per a garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans i ciutadanes.
Si som republicans, aquesta afirmació recurrent de "jo sóc un militant de base" m'indueix a pensar que, -qui la fa-, deu creure que hi ha dos tipus de militants i que, -potser-, aquests deuen tenir drets i deures diferents. Suposo que, -també-, deuen pensar que són "ciutadans de base" i que això els deu diferenciar d'altres "ciutadans". Tot plegat fa que, tot fent aquesta innocent afirmació, aquests companys i companyes estiguin enviant fora del cercle, fora de la "comunitat", a d'altres companys que no són, -com ell-, militants de base. En certa manera, els està desposseint de la possibilitat de tenir els mateixos drets i deures que té ell. O, almenys, de la legitimitat per exercir-los en igualtat de condicions que ell.
En segona instà ncia, aquesta afirmació em planteja un altre problema, aquest més de carà cter organitzatiu. Qualsevol organització polÃtica moderna (i seriosa) no és res més que un instrument del qual es dota un col·lectiu social per a representar els seus interessos des de les institucions i per a intentar, sempre que sigui possible, aplicar el seu programa d'actuació des de l'à mbit públic. L'afirmació "sóc un militant de base" porta aparellada moltes vegades la crÃtica implÃcita a qualsevol altre company o companya, -també militant "de base"-, que tingui qualsevol responsabilitat orgà nica o pública en nom del partit. De fet, l'ús habitual d'aquesta expressió acaba generant un ambient en el qual qualsevol persona que no sigui "de base" acaba sent vist com un element aliè i, per tant, com a no representatiu del col·lectiu basista. Tot plegat, pot arribar a l'extrem absurd de que, -en nom de la puresa "de base"-, ningú es plantegi fer el pas cap a responsabilitats diferents a les del militant "de base" i, en conseqüència, el projecte polÃtic acaba sense tenir ningú capacitat i disposat a posar-lo en prà ctica realment, més enllà de l'à mbit de la tertúlia o el comentari entre companys.
Crec que, en nom dels valors republicans, ens cal superar el concepte de "base" i, senzillament, exercir la igualtat, des de la fraternitat, per a viure en llibertat.
Crec què molts militants quan diuen "soc un militant de base" vol dir que només pagant la quota (com els demes) però que com no te cap cà rrec dins del partit no té ni la informació ni la preparació com els que tenen cà rrec.
També en alguns casos es fa servir per dir que viuen una realitat diferent dels altres que no ho son, moltes vegades es diu en el sentit que en estar vivint el dia dia amb companys de treball o veïns aliens al partit, els militants de base estan reben molts inputs diferents als que tenen cà rrec i estan rodejats sempre de companys del partit. (també rodejats de polÃtics d'altres partits).
I com tot en la vida, hi ha companys que segons quin cà rrec tenen en el partit més o menys "militant de base" serà . Per exemple està clar que els militants de l'executiva d'ERC viuen una realitat totalment diferent de qualsevol militant que no tingui cap cà rrec (és a dir de base).
Per altre costat, un militant amb cà rrec no remunerat, com pot ser qualsevol president d'una secció local, malgrat tenir cà rrec, estic segur que té més en comú amb el militant de la mateixa secció local que només paga la quota (de base) què amb el militant "alliberat" (aquesta paraula em fot una rà bia!) que cobra d'un cà rrec de la diputació i a més a més no ha estat elegit per a cap cà rrec amb els vots del militants, sinó més aviat perquè la comarcal o l'executiva d'ERC aixà ho ha decidit. I no parlem dels cà rrecs de confiança que son militants.
Per a mi, es clar que vol dir militant de base, però estic d'acord amb tu quan dius que no es pot fer servir aquesta definició per donar més valor o menys valor al que es vol dir.
Masses cabòries per a una etiqueta
Â
Som, des de la comparació gastrónica ben nostra, com una coca de recapte.
La base, una excel·lent base i els 10.000 i...de militants, els millors ingredient que fa que la nostra gastronomia catalana si gui de la millor qualitat. No obstant, sembla que uns "cuinen a a foc de camp...", d'altres a butà, i el de més enllà a gas ciutat descomtrolat, a cop de temperament (la joventut i el poc seny ja ho té, això), sense noció ni consciència de país, Nació Catalana. Van amb gas intoxicador.
L'ànsia de protagonisme personal, coix de ruta x la independència, ni bo per ells i menys pels 9.300 militants restants.
Jo, no cobro per ser i fer d'ERC. Pago la quota i el preu personal que jo vull i puc, per l'Amor-Passió que sento per la Meva-Nostra Catalunya que va néixer d'Europa, NO d'Espanya. Per tant, el nostre "destí"és SER LLIURES, INDEPENDENTS de la mentalitat espanyola.
SALUT, C.MACIÀN