Els blocs (o blogs, o weblogs) van néixer fa una desena d’anys, però la seva explosió no ha estat fins els darrers quatre o cinc anys. L’aparició d’eines per a crear blocs d’una manera fàcil i gratuïta -com pot ser Blogger, entre moltes d’altres- van ajudar a que això fos així. Ha passat molt poc temps, i això ja no es pot definir d’altre forma que “fenomen de la comunicació”. Amb tot, l’evolució ha anat prenent diferents formes i el futur deixa entreveure algunes tendències.

De blocs n’hi ha de moltes formes i amb continguts molt diversos. La definició de bloc la podem trobar a l’enciclopèdia lliure Viquipèdia. Però, quin recorregut de tendències han viscut en un període tant curt de temps i cap on es tendeix a anar?

Respecte a la primera qüestió podem dir que un primer període va estar marcat per la gent que els utilitzava, això és, els erudits en la informàtica i les TIC en general, per la seva complexitat i dificultat en la creació i manteniment dels mateixos. En una segona etapa -amb l’aparició de les eines de fàcil utilització i gratuïtes-, es va començar a popularitzar el fenomen, però encara era cosa d’uns “relativament” pocs que escrivíem i ens llegíem entre nosaltres. I, la tercera etapa, ha estat marcada per la proliferació massiva del fenomen, on qui més qui menys ha obert un bloc, l’ha llegit, n’ha sentit a parlar o, fins i tot, n’ha consumit alguna notícia a través dels “mass mèdia”.

Aquestes tres grans etapes han estat marcades per tendències que, d’una forma gens premeditada, anàrquica, les han caracteritzat. Si en un primer moment només consumíem la informació els blocaires actius, els que manteníem obert un bloc, es va donar pas a una segona fase de blocaires passius, els que sense tenir un bloc obert, consumien informació en aquest nou mitjà de comunicació. Aquest fet va fer engrandir el públic potencial de la blogosfera. Va arribar un moment que la informació era tanta que ja no es podia seguir amb facilitat, amb la qual cosa, per inèrcia i per necessitat, van sorgir eines com Bloglines (lectors de fonts RSS) que ajuden al seguiment de la informació blocaire, fent que aquesta informació vingui a tu i no a l’inrevés. També, va provocar l’especialització temàtica i la unió geogràfica dels blocs, per tal de poder seguir els que -per temàtica- et poden interessar més o, que per situació geogràfica et puguin ser més propers. Per facilitar-ho es van crear webs que agregaven blocs per temàtica (per exemple, els d’un partit polític) o geogràfica (per exemple, els blocs d’una comarca, d’un país, etc...). Fins i tot, s’han creat mitjans de comunicació que es nodreixen exclusivament d’informació extreta dels blocs, com és el cas de Poliblocs.cat. Però, el fet més rellevant d’aquests moviments ha estat el salt que han anat fent les informacions que es conreaven a la xarxa i passaven a ser notícia als mitjans de comunicació tradicionals. És a dir, podem afirmar que la roda està donant un gir de 180 graus, per passar de la virtualitat a la realitat. I no podia ser d’una altra forma, ja que els periodistes són uns grans consumidors de la informació blocaire i els polítics s’apunten a tot el què faci ferum de publicitat i notorietat, això, sumat a la velocitat que agafava la informació blocaire i com s’expandia. Amb la qual cosa, el peix es mossega la cua, i ja tenim que un fenomen comunicatiu virtual esdevé d’una importància real.

Tot plegat va lligat als grans canvis que estan vivint els mitjans de comunicació tradicionals, els quals aposten -encara que sigui contra la seva voluntat, en moltes ocasions- per obrir els seus continguts a la participació dels lectors i, fins i tot, en moltes ocasions, obrint blocs, ja sigui elaborats pels propis periodistes com, també, pels seus lectors.

Un cop definit aquest petit resum de l’evolució blocaire i la seva creixent influència, quines són les tendències actuals? Cap on tendiran a anar els blocs? Doncs, a parer meu, i als fets em remeto, podem afirmar que s’està fent “un salt de la xarxa al paper”. Els blocs contenen molta informació i, sovint, molt elaborada, cosa que, juntament amb la notorietat pública que estan prenent, fa que més d’un ja estigui publicant en format llibre gran part dels continguts creats en la virtualitat. Per altra banda, no crec que tardin massa els mitjans tradicionals -de fet, ja està succeint- a nodrir-se de la informació blocaire, és a dir, a utilitzar la informació d’alguns blocs o, fins i tot, la contractació d’alguns blocaires, per transportar aquests actius informatius als mitjans de masses.

Altres tendències que estan prenent els blocs passen per utilitzar-los com a eines activistes, com a plataformes d’opinió política, com a eines pedagògiques, com a complements d’actualització en temps real de llibres, com a eines corporatives per les empreses, també proliferaran els blocs col·lectius, els especialitzats, fins i tot la professionalització es podrà veure en més d’una ocasió -amb el “boom” de la publicitat que està vivint internet (però, ull, amb menys de 10.000 visites al dia, poca cosa es pot guanyar!)-, molts blocs desapareixeran i es farà una tria natural, d’altres quedaran en circuits d’un públic molt reduït, però molt unit (família, amics,...), fins i tot, canviaran de forma, convertint-se en una autèntica maquinària d’informació en temps real com és el cas del Microblogging.

L’expressió “el salt de la xarxa al paper” s’ha d’entendre d’una forma molt genèrica, en el sentit que, si bé és cert que aquesta eina va néixer a internet i per a internet, el futur que ens depara ja no passa només per internet, si no que, d’una forma o altre, ja tendeix a impregnar de continguts i a marcar de prop la vida real, la que ens transmeten els mitjans tradicionals. Encara que no surti el nom “bloc”, molt sovint aquests han marcat la notorietat d’una notícia.

+ info: Blocs: Generació o eina?.

+ info: Per on es mou la Catosfera?.

[Envia’l a Independència] [Envia’l a La Tafanera] [Envia’l a Politi.cat]

[Envia’l a Remoume.net] [RSS d’aquest bloc] mailto:markusrv@icab.cat