Benvolgut Quim,
Jo sóc militant d’ERC des del 1992, i me’n vaig fer per independentista. En aquell moment, i encara ara no hi havia cap altre partit que hagués parlat obertament d’independència, que tingués en el seu principal objectiu  aconseguir la lliure autodeterminació del poble català . Jo, i com jo, molts d’altres en vam fer d’ERC, i seguim essent d’ERC, per això, per independentistes i republicans. Jo no sóc d’esquerres, sóc independentista. De fet se me’n fot aquesta lluita dreta-esquerra, que la considero totalment obsoleta, mentre el meu paÃs no sigui lliure per decidir. Com collons podem pretendre, com ho fa la direcció del meu partit, deixar de banda els temes nacionals per dedicar-se en exclusiva a solucionar els temes socials? Però des de quan uns temes i altres es poden deslligar? Però no veieu que és imprescindible tenir les eines, per poder-les aplicar? I aquestes eines no les tindrem fins que no assolim la independència. La veritat és que estic fart de la direcció d’ERC, no puc entendre la manca de sensibilitat que cal per fer president Montilla, i per no escoltar ara el clam del 43% de la milità ncia que exigim un canvi de rumb. Fa temps que estic temptat a trencar el carnet i si això no canvia ho faré aviat, però també m’emprenya pensar que si ho faig els hi dono la victòria a ells. La veritat és que n’estic fart, fins als collons, de tanta tonteria, de tanta lluita i insults entre els que pensem el mateix, tan si som de dretes com d’esquerres, tan si som d’ERC com de CDC, primer el primer, ja ens fotrem d’hòsties després quan siguem un paÃs normal, però ara això no toca, ara cal anar a una, i cal convèncer als nostres polÃtics que només hi ha un solució, un punt de sortida per al nostre futur, la independència.
Salut,
Ramon (la ramoneta)
Categories Converses creuades entre Quim Sostres (La Puta) i Ramon Aytés (La Ramoneta) sobre temes d'actualitat i d'altres tonteries
Diari d'una Aprenent de Cuina, és un conjunt de relats sobre la relació d'una noia amb la seva padrina cuinera d'un restaurant de muntanya
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Avui: 782 visites
Aquesta setmana: 4262 visites
Aquest mes: 106879 visites
Des de l'inici: 370632 visites
Els meus enllaços
BLOCS RECOMANATS
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
Últims 40 canvis
El pitjor enemic de la democrà cia parlamentà ria. El filòsof Sáez Mateu ...
Let it bee (Els vells rockers no moren mai)
Bous i vaques
Indians 1736-1847. Els orÃgens de la Barcelona industrial
Indefinició?
Microcontes en sessió nocturna (Can Massot. Darnius. Alt Empordà )
Lo que el públic no veu (vÃdeo theclockstaff)
Antonio Vivaldi: RV 545 / Concerto for oboe, bassoon, strings & b.c. in G m...
la delÃcia inabastable
Primer Proclamació d'Independència, després Referèndum! __ EA 1994
El PSC és fora de joc
La Marató de la pobresa
Xiula - Espanya ja ho sap: Catalunya es prepara per esdevenir un nou estat ...
Torneu-nos la llum
TAMBÉ PRIVATITZARAN ELS INFORMATIUS
La competició de Canes 2012 s'acaba amb un film sobre sexe, poder i riques...
Gestalgar: Riu Túria.
Rutina
Marató contra la riquesa
Endevinalla
Me'n recordo (30). (Amb cua final...)
La justÃcia francesa condemna la campanya de Boicot, Desinversió i SanciÃ...
Com ho veig jo? Estem perduts
Centenari de TÃsner.
LA XIULADA DEMOCRATICA I EL RIDICUL IMPERIAL
BABAIANES
Ganes d'estiu
Vals
Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona i l'assassinat d'Andreu Nin per part d...
Felicitem el FCB (i també l'Athletic Club)
HORÃ’SCOP D'AVUI A LA PREMSA
EL CRIT DEL SILENCI
Arxiu
«
Maig
2012
»
dl
dt
dc
dj
dv
ds
dg
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Noi no t'entenc. Com pots estar a ERC i no ser d'esquerres. Home a ERC hi ha gent de tot, però almenys oficialment són d'esquerres. No sé què et sorprèn... en quin núvol vius?
Jo, com que si que sóc d'esquerres, estic a la CUP.
No sé com t'ho mires tot plegat? Des de quan CDC és independentista? jo diria que són autonomistes que és molt diferent, no?
Crec que no has entés res del meu escrit. Jo no dic enlloc que sigui de dretes, no sé d'on ho treus. El que et dic precisament, és que deixem-nos estar d'aquesta lluita absurda entre dretes i esquerres, que ja arribarà el moment de fer-la, però el que ara cal és lluitar plegats per la independència. T'estic dient, que primer sóc independentista, que vull lluitar per la independència per fer del meu paÃs un millor lloc on viure, i que trobo estúpides actituds com la vostra, la CUP, que es dedica a posar al mateix sac independència i socialisme. Que no anem bé, nens, que mentre ens barallem nosaltres entre si hem de ser socialistes o el que sigui, els de Madrid poden estar tranquils, si no tenim collons a lluitar junts pel més important, deixem-ho còrrer, que continuarem sent una puta colònia tota la vida. M'entens ara? Doncs, au, anem per feina!
Manca un projecte, un camÃ, que ens permeti treballar coordinadament i conjuntament.
Ni la CUP, ni ERC ni CiU tenen de moment un projecte que ens agermani, i tot fa pensar que no el tindran però això no vol dir que no siguin potencialment útils per fer aflorar un moviment d'alliberament invencible.
Si avui anar per feina és fer guerrilles per la nostra llengua, per la nostra cultura, per desemmescarar l'hostilitat colonial d'Espanya, també és adonar-nos que podem optar per presentar alguna batalla guanyadora i que els nostres lÃders sijplement autonomistes desaprofiten el moment que no serà etern.
No anem bé per tant, però encara anirem pitjor si cadascú no està al seu lloc, si desertem de les nostres obligacions cÃviques, de les nostres trajectòries i estripem carnets i ens quedem a casa encara més aillats i descoordinats. I a sobre emprenyats entre nosaltres.
Als de la CUP els toca fer les aportacions pròpies de la sensibilitat socialista no embrutida pel poder, imprescindibles per a un projecte alliberador i de progrés social de la nostra gent, doncs en cap moment hem d'oblidar que qui pateix més l'hostilitat de l'Estat espanyol és el conjunt més dèbil de la nostra gent.
Als d'ERC els cal continuar treballant perquè a la propera vegada la Direcció del partit no estigui en mans de gent lliurada als enemics per tà ctica equivocada o comoditat, que tant l'hi fa. Els falta molt poc per a ser majoria i en canvi l'estripada de carnets dels descontents reforça els "apalancats" i "autonomistes de facto".
Als de CiU els cal empenyer també als seus, el gruix més gran de les vÃctimes de la repressió secular que encara conserven tots els mecanismes inhibidors del seu esperit lliure. No ho tenen gens fà cil perquè han de curar la part més malmesa de la nostra societat. I curar à nimes és difÃcil i delicat. S'equivoquen les altres formacions que han d'impulsar el moviment d'alliberament si obliden aquest tret, l'à nima malalta i prima de la mojoria dels convergents.
Els catalans tenim molta feina a fer, doncs. No deixar la guerrilla cultural, lingúsitica i de denúncia de l'Estat enemic. I alhora posicionar-nos en la nostra formació que la nostra trajectòria personal o el destà o la tria conscient ens ha portat per fer crèixer l'à nima col·lectiva, és a dir la nostra confiança que s'ha de concretar en un projecte col·lectiu.
De tot plegat en sortirà més o menys tard la llum. No en dubteu. Cada vegada hi som més a prop malgrat que els revolts i les baixades a vegades ens fan perdre la perspectiva del nostre camà ascendent.