Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Alego (http://angellluis.blogspot.com/) és el blog d'Àngel Lluís, professor de dibuix a l'IES de Flix. La primera cosa que cal destacar d'aquest diari personal on line és la seua estètica, un dels més ben elaborats de l'Ebresfera. Tots els posts van acompanyats de belles i colpidores imatges o vídeos que el fan molt atractiu visualment. Aqeust bloc de la Ribera d'Ebre fa cinc cèntims de la vida quotidiana de poblacions com Mora la Nova o Prat de Compte, i d'altres pobles riberencs. Ho destaco pel fet que molts cops hem comentat que l'Ebresfera abraça especialment l'àmbit del Baix Ebre, el Montsià i la vila de Flix, a la vegada que encara manca un impuls a la comarca de la Terra Alta i a la resta de la Ribera.
Alego és introduït des de bon principi amb tot un seguit de definicions que volen donar testimoni d'aquesta paraula tan nostra: "ALEGO adv. vulg. Prompte, dins poc temps; cast. en seguida. «¿No vindràs?—Alego vinc» (Valls). «Alego alego serà la fira» (Baix Maestrat., ap. Garcia G. Vec.). Fon.: əlέɣu (Barc., Penedès, Tarr.); aléɣo (Priorat, Tortosa, Maestrat). Etim.: barbarisme, del cast. luego. L'ètim llatí īllĭco, proposat de qualcú, és impossible".
Està escrit mitjançant l'ús de nombrosos termes dialectals. Mai no he amagat que personalment sóc una mica reticent a la dialectalització excessiva de la llengua catalana, ja que crec que no estem en una situació de llençar campanes al vol i ens cal tenir un estàndard fort. Precisament ahir al programa Lletres Ebrenques d'Antena Caro, el lingüista i professor de la URV, Jordi Ginebra, es posicionà clarament envers la potenciació d'un català estàndard amb la introducció progressiva de vocabulari dialectal, però sempre respectant aspectes que fan referència a l´ús verbal, desmostratius, etc. De fet, cap llengua normalitzada europea ha d'afrontar els constants atacs a la seua ortografia i gramàtica com la catalana. Aquest ha estat únicament un comentari sobre el fet lingüístic, no és cap crítica per a Alego, ja que presenta una correcció gramatical i ortogràfica ben destacable.
Segueixo habitualment aquest bloc perquè presenta una estructura amena, tracta temes del dia a dia comarcal i vol fer un homenatge permanent al nostre paisatge i als nostres pobles, amb la presència constant i inacabable de les aigües del riu Ebre. Ens trobem cinc cèntims dels actes festius, l'ambient de germanor que dóna caliu a la nostra terra. Aprofundeix en temes identitaris, en defensa de la llengua catalana (sempre recurrent, adès i ara) i de la nostra identitat. En els darrers posts ens trobem una explicació sobre el Carrer del riu de Miravet (allò que voldríem que fos) i un contundent comentari crític sobre el programa de la televisió de ponent en què entrevistaren Josep Lluís Carod Rovira amb la típica tolerància espanyola: saben pronunciar Schwarzwanegger però la seua fonètica no els permet dir Josep Lluís: són tan demòcrates els espanyols!!!
Alego és un dels blocs més actius de l'Ebresfera, que està rebent una bona puntucació en el Top ten ebrenc que hem organtizat des d'aquest bloc. Apa, doncs, a llegir un dels nostres blogs favorits que prové de Móra la Nova, i a potenciar el fet blocaire arreu d'aquesta Ilercavònia nostra que trenca fronteres regionals, endinsant-se a Traiguera o Calaceit.
Alego (http://angellluis.blogspot.com/) és el blog d'Àngel Lluís, professor de dibuix a l'IES de Flix. La primera cosa que cal destacar d'aquest diari personal on line és la seua estètica, un dels més ben elaborats de l'Ebresfera. Tots els posts van acompanyats de belles i colpidores imatges o vídeos que el fan molt atractiu visualment. Aqeust bloc de la Ribera d'Ebre fa cinc cèntims de la vida quotidiana de poblacions com Mora la Nova o Prat de Compte, i d'altres pobles riberencs. Ho destaco pel fet que molts cops hem comentat que l'Ebresfera abraça especialment l'àmbit del Baix Ebre, el Montsià i la vila de Flix, a la vegada que encara manca un impuls a la comarca de la Terra Alta i a la resta de la Ribera. 
