ADIGSA torna a sortir en els mitjans. Ja fa un bon grapat d’anys que en parlen i suposo que continuaran parlant-ne fins a demostrar el que realment va ser i en que la van transformar. ADIGSA durant anys va fer pudor a corrupció, a degeneració econòmica, a finançament irregular, a compra de vots, a subvenció irregular.
El sistema administratiu i jurídic, la manca d’escrúpols dels seus antics dirigents i el corporativisme polític potser impediran demostrar allò que tothom sospita, i que els propis treballadors constataven sense proves fefaents.
ADIGSA és una empresa pública de la Generalitat que te com a finalitat l’administració i gestió del patrimoni d’habitatges socials del govern. Barris com Sant Roc, Font de la Pólvora, Sant Josep Obrer, La Pau, etc. estan administrats per aquesta empresa. S’estima que entre 80.000 i 100.000 habitatges transformen a ADIGSA en una de les empreses d’administració immobiliària més importants d’Europa. El que implica un control sobre els habitatges de 400.000/500.000 persones i una gran quantitat de recursos per a fer-hi front.
La Generalitat va rebre el traspàs de l’habitatge social essent director general d’ADIGSA en Pere Baltà, un socialdemòcrata convençut, sorgit de l’orbita d’en Pallach, que va aterrar a Convergència. La seva tasca creativa i estructural de l’empresa va ser molt meritòria i honesta. Segons expliquen les persones que col·laboraven amb ell, la documentació acumulada pel govern central (IPPV i OBS) romania desordenada i incomplerta a les actuals dependències de l’UGT a la Rambla de Barcelona. Papers per terra i per les prestatgeries, és confonien amb pols i rosegadors. El mal estat dels habitatges i el desordre documental el van obligar a fer un estudi exhaustiu de la situació de cada llar i local. D’aquella època s’expliquen anècdotes, repetides en els mitjans, de les troballes de rucs, ovelles o plantacions de marihuana en els pisos inspeccionats.
D’en Pere Baltà totes les referències parlen d’una gran honradesa i una important capacitat de treball. Diuen que, duran els anys en que va ser director, va fer tornar tots els regals que les empreses exteriors feien als treballadors per Nadal, i va fer dimitir al delegat d’ADIGSA a Lleida i al de Tarragona per dos afers sospitosos de corrupció. Evidentment, ell va durar poc en el càrrec.
El següent director general va ser un personatge sexualment malaltís, que va fer de la seva passió pel sexe femení una formula per l’augment de categoria laboral. És conegut el cas d’el cap de recursos humans (J.R.G.) que en una nit de disbauxa del seu director va perdre la categoria i el lloc de treball, i va veure com l’endemà la seva administrativa ocupava el seu lloc (J.P).
En aquell moment CiU va començar a descobrir el poder d’ADIGSA entre els barris i de com una política de talonari podia transformar en favorables uns vots que altrament eren abstenció.
Aquesta actitud s’incrementava en paral·lel a la disbauxa festiva/administrativa que passava per les barres lliures al Tango, una discoteca ubicada en el mateix edifici, pagades pel director amb la targeta de crèdit de l’empresa i per l’assetjament a moltes de les empleades. M.B., una advocadessa que en el terreny esportiu havia guanyat un campionat d’Espanya d’un esport bastant popular, va haver de deixar el seu lloc de treball i posar-se en mans d’un psicòleg degut a l’afer. D’altres companyes seves van sol·licitar el canvi de lloc dins l’administració, i la majoria tenien por quan els cridava el director al seu despatx.
En aquell moment van començar els amiguismes, les incorporacions de personal sense una qualificació adient i amb sous de categories superiors a les que els hi corresponien. Es el cas d’un antic policia municipal que va obtenir la categoria de col·laborador tècnic –la més alta- tan sols per que en el seu currículum hi figurava, exclusivament, un curs de mnemotècnia (era del mateix poble que el director general).
Tan a l’anterior etapa com en aquesta i en les futures de govern convergent, hi ha tres noms que es repetiran: el de un home a la ombra, Antoni Fondevila, de formació jesuítica encausat actualment en la demanda jurídica, com a Gerent de l'empresa; un xofer (S.O.) que feia de “celesti” del darrer director general esmentat i que es va ser candidat a l’alcaldia per CiU d’una localitat important del Baix Llobregat; i un visitador de barris (R.P) -amb fama de camaleó- que va ser cap de protocol de diferents consellers i que actualment fa la mateixa feina en una entitat esportiva.
Tots plegats van conèixer les obres, instal·lacions i contra instal·lacions informàtiques que regularment i incomprensiblement és van anar fent, durant aquella etapa, a les oficines centrals del Carrer Diputació de Barcelona.
Fer i desfer que també va continuar en Felip Puig quan va ser nomenat director general de l’entitat. (seguirà)
Mi trabajo wn Adigsa era de Administrativa, muy cerca de todo ese papeleo de adjudicaciones, etc, con J.M. Ribe, Felip Neri, Rojo, Jimenez, ya nadie se acuerda de la historia de un tecnico de Adigsa, J.B que despues de matar a sus hijos y esposa se bajo a Barcelona y se tiro al metro, ¿ alguien pregunto porque?, y del gran amigo de R.M, el cual formaba pareja con el en la Seguridad de la campaña municipal de Cullell, C.S, el cual un sabado aun nadie sabe como , se cayo del balcon de su casa, despues de confesar a R.M, que habia descubierto algo muy gordo en Adigsa, en fin, espero que la historia no continue, pero para eso y de una vez por todas , que nadie se tape la boca, ya es hora de que los responsables paguen y mas ahora que me he enterado que uno de estos dias R.M debe acudir al Juzgado para testificar como imputado por sus declaraciones del año 2005 contra Puig, espero que vuelva a contar toda la verdad y que alguien o muchos salgamos diciendo que todo eso es cierto, ya va siendo hora, pero para que todo esto pase, sois vosotros, los periodistas, etc, quien debe sacarlo a la luz otra vez, y asi los que queremos hablar al menos estaremos acompañafos por vosotros y la gente se ira enterando de todo y tendra todo su derecho de juzgar y saber la verdad.
Respondre aquest comentari