Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Joan Pinyol (Capellades, 1966) és Llicenciat en Filologia Catalana i professor d’institut. Vaig entrar en contacte via mail amb ell arran de la publicació del seu darrer llibre “Micromèxics”. En el meu paper com a comissari del centenari del naixement de l’escriptor Joan Cid i Mulet, m’interessen moltíssim les estretes relacions entre la literatura catalana i els temes mexicans. Li vaig proposar de fer la presentació d’aquest recull de contes en el marc dels actes del centenari o en la Fira Literària que porta el nom de l’il·lustre intel·lectual que va sofrir un llarguíssim exili de més de 40 anys. Posteriorment, hem intercanviat alguns correus, en els quals ha quedat palesa la passió literària comuna. Justament ahir al vespre estava llegint alguns contes seus publicats a la revista “Lletra ferida”, i l’explicació que va redactar sobre el seu pas per la direcció de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua catalana, donat que he de dedicar un programa de “Lletres ebrenques” durant el mes de novembre a l'AJELLC, que presideix la jove escriptora jesusenca Cinta Arasa. Em va agradar la seua reivindicació del fet de no ser capitalí. Remarca a tord i a dret que la seua vinculació amb Barcelona va ser estreta únicament durant el període universitari, però després ha realitzat la seua carrera literària des de l’Anoia. En una d’aquestes revistes que em van fer arribar els membres de l’AJELLC, fan un incís per parlar de la publicació fa uns anys de tres llibres en molt poc temps del seu aleshores associat, Joan Pinyol. Els joves escriptors admiraven aquest autor prolífic i s’emmirallaven en el seu exemple.
Joan Pinyol ha estat guardonat en nombrosos certàmens literaris d’arreu dels Països Catalans i és autor de les següents obres: Balancí d'onades (1994), Avinguda Capri (1999), Ningú ve fet a mida (2001), Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001), Inquieta nit i altres contes (2003), Stòitxkov i Sofia (2003), Dorotea i la joia gegantina (2005) i Micromèxics (2007). Amb Pilota de set, que editarà Proa, va guanyar el Premi Recull "Joaquim Ruyra" de Narrativa, 2007. Disposa d’un portal propi www.escriptors.cat/autors/pinyolj
Quant al bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/jpinyol) és relativament jove, no arriba a un any. Porta com a subtítol un suggerent missatge:"Des de la terra de paper", i presenta posts molt variats. L'auotr incorpora anàlisis literàries molt interessants, al costat d’altres en què senzillament conrea el plaer d’escriure o aborda problemàtiques sociopolítiques que tenen a veure amb l’espai cultural català i al nostre futur immediat com a nació. Avui presenta "Micromèxics" a Igualada, no cal dir que li desitgem els millors èxits i estem ansiosos de fer-ne una acurada lectura. A més, una de les seues novel·les porta el nom de Hristo Stoitxkov, un dels meus mites esportius de tots els temps.
Visito aquest bloc cada cop que s’actualitza perquè tinc curiositat de saber quin missatge nou hi podré trobar. A més, m’agrada seguir la carrera literària d’autors com Joan Pinyol, que es mostren molt tenaços en el seu treball literari i que estan assolint fites importants. Apa, doncs, a descobrir el diari personal on line d’un escriptor que parla de literatura (òbviament), cultura, llengua, futbol, societat i...del temps que passa.
Joan Pinyol (Capellades, 1966) és Llicenciat en Filologia Catalana i professor d’institut. Vaig entrar en contacte via mail amb ell arran de la publicació del seu darrer llibre “Micromèxics”. En el meu paper com a comissari del centenari del naixement de l’escriptor Joan Cid i Mulet, m’interessen moltíssim les estretes relacions entre la literatura catalana i els temes mexicans. Li vaig proposar de fer la presentació d’aquest recull de contes en el marc dels actes del centenari o en la Fira Literària que porta el nom de l’il·lustre intel·lectual que va sofrir un llarguíssim exili de més de 40 anys. Posteriorment, hem intercanviat alguns correus, en els quals ha quedat palesa la passió literària comuna. Justament ahir al vespre estava llegint alguns contes seus publicats a la revista “Lletra ferida”, i l’explicació que va redactar sobre el seu pas per la direcció de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua catalana, donat que he de dedicar un programa de “Lletres ebrenques” durant el mes de novembre a l'AJELLC, que presideix la jove escriptora jesusenca Cinta Arasa. Em va agradar la seua reivindicació del fet de no ser capitalí. Remarca a tord i a dret que la seua vinculació amb Barcelona va ser estreta únicament durant el període universitari, però després ha realitzat la seua carrera literària des de l’Anoia. En una d’aquestes revistes que em van fer arribar els membres de l’AJELLC, fan un incís per parlar de la publicació fa uns anys de tres llibres en molt poc temps del seu aleshores associat, Joan Pinyol. Els joves escriptors admiraven aquest autor prolífic i s’emmirallaven en el seu exemple. 
