Com ja he dit, el
Millennium d’avui estava dedicat a la premsa, al present i al futur de la
premsa escrita, bàsicament en paper i a través d’Internet. El programa ha
tingut alguns aspectes interessants, però ha pecat en un de fonamental: Els convidats eren exclusivament directius
de diaris, la qual cosa, al no haver-hi periodistes i altres actors
implicats, ha fet decantar el debat cap a temàtiques, a vegades no prou
interessants. Però, algunes conclusions
n’he tret. [...]
Que estem en un moment de canvis
important en el món de la premsa escrita no hi ha dubte, només cal veure els
constants canvis tant de contingut com de forma d’aquests. Si el
mercat canvia, t’hi has d’adaptar. I, el mercat, els lectors, estem canviant, bàsicament per l’aparició de la premsa
escrita i l’increment de la importància d’Internet.
Depenent de quin directiu escoltes,
et pot semblar que la premsa tradicional ha perdut o ha guanyat lectors. Això és
així per les diferents formes de mesuratge utilitzats. Per tant no és un tema
senzill ni banal. La proliferació de la premsa gratuïta, la implantació
constant de promocions amb els diaris i “les distribucions en bloc” (és a dir,
distribuir de forma gratuïta o amb mil formes de pagament directes i indirectes
diferents, quantitats de diaris als aeroports, empreses, congressos, fires, subscripcions
públiques,...), provoca grans dificultats a l’hora de determinar les tendències
en les quantitats de distribució dels diaris de pagament. És un tema que dóna per
un debat sencer.
“La informació és (aparentment)
gratuïta”. Aquesta frase em sembla molt interessant, ja que deixa
entreveure que la informació NO és
gratuïta com sovint ens pensem, sino que el sol fet que no sigui pagada pel
lector, no vol dir que sigui gratuïta, en tot cas és pagada per la publicitat,
però també per empresaris que entren al món de la premsa escrita, bàsicament,
pel poder que això els ofereix. Poder per a influir en l’agenda política, per
exemple, o de trampolí en la seva carrera política.
Els convidats eren: Xavier
Vidal Folch (director adjunt de El País), Rafael Nadal (director de El
Periódico, Vicent Sanchís (director de l’AVUI) i Albert Montagut (director
d’ADN), a banda de la participació prèvia del cineasta Pere Portabella.
I, aquest és un llistat d’algunes
conclusions interessants que es poden extreure del debat:
-
Importància de la interrelació del mitjà
amb els lectors, a través del diari tradicional i del paper. És a dir, la
participació del lector.
-
Una tendència de la informació pot ser -o, de fet, ja és- donar més importància a la informació de temàtica social i menys a la
de política.
-
El color i la claredat, com a
característica més visible de les noves tendències en disseny.
-
El tamany dels diaris passa de gran
format a format tabloide, més reduït.
-
L’afecció més important als diaris
tradicionals prové dels gratuïts i d’Internet.
-
Immediatesa. La informació s’ha
d’oferir amb objectivitat i la major immediatesa possible. Amb tot, relacionat
amb això, hi ha dos temes importants. La rapidesa de la informació no li pot
restar credibilitat, i aquesta immediatesa s’ofereix a través d’un mitjà com Internet,
per exemple, però el diari en paper ha d’estar caracteritzat més aviat per la interpretació i la informació en
profunditat. Per això és important una bona relació entre els dos canals.
-
El lector passiu -tot i seguir existint- ja no està sol, ara existeix la figura
del lector actiu, tant a l’hora de
buscar la informació com en el fet d’intervenir-hi.
-
La premsa en paper encara és la que més
influeix en l’agenda política. Però, i això no s’ha dit, no es pot oblidar
que aquesta premsa comença a estar influenciada per Internet. Per tant, crec
que podem dir que tot i no influir
directament, si que Internet pot influir cada cop més d’una forma indirecta.
-
El diari en paper ha d’aprofundir, no
només informar sobre notícies que ja (gairebé) tothom ha consumit a través
d’altres mitjans (internet, ràdios, mòbils, PDAs,...). Per això, considero de molta importància tres formes
d’informació: l’opinió, el reportatge i l’entrevista.
-
Una característica important és la qualitat
de la informació. I, això es paga.
-
S’ha dit en el debat que
-
Les relacions amb el poder, podríem
dir que a Madrid són descarades i a Barcelona més subtils, però no vol dir que
en un lloc hi siguin i en l’altre no.
Aquests
són alguns temes que s’han tractat però, com ja he dit al principi, crec que el debat hagués estat molt més interessant
si hi hagués participat altres tipus d’actors, com periodistes, lectors, professors
universitaris,... Per cert, tant parlar d’interactivitat, i en aquest programa
no n’hi ha gens, no es permet la participació de la gent de cap manera.
[Envia’l a Independència]
[Envia’l a La
Tafanera] [Envia’l
a Politi.cat]
[Envia’l a
Remoume.net] [RSS
d’aquest bloc] mailto:markusrv@icab.cat
parlar d'objetivitat i de qualitat de la informació amb la premsa actual sona a acudit.