Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Tres gotes caminen vora l'infern (http://www.fruitsdelaterra.blogspot.com/) és el bloc literari de David Ventura, un dels blocaires ebrencs més jove. És rapitenc, té 18 anys i estudia 2on de Batxillerat nocturn a l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. En el seu xicotet currículum personal ens fa saber que és pessimista de professió, per la qual cosa escriu tota mena de narracions amb allò que ell mateix anomena estil kafkià. Una curiosa definició que, de ben segur, ens posa en òrbita directa amb allò que ens podem trobar en aquest diari personal on line. A desgrat de la seua joventut, ha estat guardonat en diferents premis literaris, la qual cosa el converteix en un jove cadell de les nostres lletres. Admet, però, que li manca molt camí per aprendre i que accepta l'ajut de qualsevol que entengui d'això de la literatura, la qual cosa el dignifica i crea bones perspectives literàries de cara a un futur ben proper. La Ràpita és una mena de capital literària ebrenca (Emili Rosales, Miquel Reverter, Josep Igual, Flàvia Company), amb una pedrera inesgotable.
Segueixo "Tres gotes caminen vora l'infern" de ben prop ja que m'encanten els blocs de creació literària, en els quals pots trobar narracions i poemes alternativament. Darrerament s'ha afeccionat a la composició de "haiku", poemes curts i sense rima d'origen japonès. Al principi admet que no entenia com funcionaven, en canvi s'hi ha acabat enganxant. Com a poeta es mostra apassionat, allibera els sentiments fàcilment i és mostra molt sincer amb sí mateix, a la recerca d'aprofundir en la seua identitat personal i en les seues possibilitats literàries. El següent poema, "Sexe insegur", n'és un bon exemple: Petjades al terra de botes brutes/ uns quants pensaments ratllats en mala lletra a la paret./ M'estiro al sofà i penso en tu./ No sé qui ets (i no ho vull saber)./ Somio que m'agarres per l'esquena i em despulles,/ poc a poc,/ ara ràpid,/ poc a poc./ Et sento dins meu i ara,/ no sé qui sóc (i no ho vull saber)./ Sóc un home? Sóc una dona? Potser no sóc un gènere./ Potser sóc quelcom més complicat./ Saps? Crec que no sóc, jo crec que sento./ Opino que ara no sóc./ No sento./ em fonc baix les aigües de l'Ebre,/ allà em vesteixo, sento, i per fi sóc,/ no un home,/ no una dona,/ simplement, sóc.
És un poema de reflexió extraordinari, líric i contundent, afirmatiu del ser. En un dels seus darrers posts es mostrava il·lusionat davant de la lectura que faria la companya Tere Giné, de la Plana Ràdio, de dues de les seues narracions preferides. Els joves escriptors necessiten aquest tipus d'ajut per difondre la seua obra creativa.
No conec David Ventura personalment, però hem intercanviat nombrosos comentaris i alguns mails, ja que tots dos estem interessats en el fet lletrat. De vegades, sol firmar amb el pseudònim Pere Süskind, que li dóna identitat literària. Seguirem llegint, doncs, aquestes gotes vora l'infern que ens dóna molt bones sensacions literàries i aporta sentiments ben allunyats de les focs infernals.
Gràcies pel detall Emigdi! Sento el retràs amb que poso aquesta resposta però és que el temps lliure escasseja i el de conexió blocaire quasi és inexistent.
La veritat és que "Sexe insegur" és un dels meus preferits, està ple de sentiments que tothom amb una mica de sentit racional ha experimentat alguna vegada, la sensació de no ser matèria simplement, sinó un conglomerat de energies interiors, on el món sensible és el caos i tot el que toca distorsiona per a bé o per a mal.
Espero que jo aquesta vegada com a món sensible que sóc, afecti per a bé.
Ànims amb el bloc. Els altres et llegim i ens enamorem de ta lletra.
Tres gotes caminen vora l'infern (http://www.fruitsdelaterra.blogspot.com/) és el bloc literari de David Ventura, un dels blocaires ebrencs més jove. És rapitenc, té 18 anys i estudia 2on de Batxillerat nocturn a l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. En el seu xicotet currículum personal ens fa saber que és pessimista de professió, per la qual cosa escriu tota mena de narracions amb allò que ell mateix anomena estil kafkià. Una curiosa definició que, de ben segur, ens posa en òrbita directa amb allò que ens podem trobar en aquest diari personal on line. A desgrat de la seua joventut, ha estat guardonat en diferents premis literaris, la qual cosa el converteix en un jove cadell de les nostres lletres. Admet, però, que li manca molt camí per aprendre i que accepta l'ajut de qualsevol que entengui d'això de la literatura, la qual cosa el dignifica i crea bones perspectives literàries de cara a un futur ben proper. La Ràpita és una mena de capital literària ebrenca (Emili Rosales, Miquel Reverter, Josep Igual, Flàvia Company), amb una pedrera inesgotable.
Gràcies pel detall Emigdi! Sento el retràs amb que poso aquesta resposta però és que el temps lliure escasseja i el de conexió blocaire quasi és inexistent.
La veritat és que "Sexe insegur" és un dels meus preferits, està ple de sentiments que tothom amb una mica de sentit racional ha experimentat alguna vegada, la sensació de no ser matèria simplement, sinó un conglomerat de energies interiors, on el món sensible és el caos i tot el que toca distorsiona per a bé o per a mal.
Espero que jo aquesta vegada com a món sensible que sóc, afecti per a bé.
Ànims amb el bloc. Els altres et llegim i ens enamorem de ta lletra.