L'estiu del 2006 vaig escriure una sèrie de contes breus escrits directament al bloc. L'experiència em va agradar. No és el mateix escriure a mà que amb ordinador i quan em pensava que ja no existien més opcions, resulta que amb el bloc tens les maneres d'escriure amb l'ordinador però amb l'exigència que et dóna el fet de publicar de manera immediata. D'aquí que hagi aprofitat l'opció que dóna Comunicació21 per obrir un nou bloc: Contabiltat bàsica, on m'imposo la feina d'escriure-hi petites narracions amb el denominador comú que totes hauran estat escrites directament al bloc.
Malgrat que en el món dels blocs siguem minoria, penso que pels escriptors s'ha obert una petita porta en el sentit que el fet de publicar et dóna una recepció crítica -qualificada o no, això ja és una altra cosa- que almenys et fa pujar el llistó de la qualitat i et fa enfrontar-te amb el teclat i la pantalla amb una nova exigència. La manera de llegir en una pantalla no és la mateixa que fer-ho en un full de paper. D'aquí que la configuració dels espais, l'ús d'imatges que poden complementar el text o fins i tot l'ús d'arxius sonors, ofereixen pel lector i per l'escriptor una nova configuració estilística totalment nova que supera l'invent de Gutenberg.
Us animo a visitar el meu nou bloc, deixar-hi el vostre parer i ser-li tan fidel com ho sou amb aquests Dies i aquestes Dones. El tret de sortida ja està donat. Sigueu benvinguts.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
