Correu Blocs | VilaWeb.cat
Cuyàs: "Quan l'Estat, els partits anticatalans i els Mossos de les multes ho van saber, el .cat ja estava matriculat"
sgordillo | Nació.cat | dijous, 11 d'octubre de 2007 | 00:14h
"El cas és que fa uns anys una colla d'internautes catalans van intentar registrar el domini –si ho he entès bé es diu domini– .ct per distingir les produccions pròpies del país. L'ens internacional amb seu als Estats Units que s'encarrega d'ordenar i acceptar aquesta mena de matrícules no es va deixar enganyar i va comunicar als impulsors de la iniciativa, per si no ho sabien –ho sabien–, que Catalunya no era un estat i, per tant, no podia entrar al selecte club de les dues lletres. Va ser en aquell moment que els internautes catalans van canviar d'estratègia. Provarien de matricular el país amb tres lletres, .cat. Tres lletres d'antic i conegut prestigi perquè són les que s'usen per emmascarar la E de les altres matrícules, les dels cotxes, i perquè els Mossos d'Esquadra puguin posar multes als qui les porten. Mai abans cap altre país sense estat ho havia intentat. Cap, tampoc, no ho ha aconseguit tret de Catalunya. Si avui el .cat és una realitat que corre per la xarxa i té totes les garanties legals i inviolables i serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l'àrea lingüística i cultural del català en l'àmbit mundial és gràcies a unes gestions que van durar anys i que si van fructificar va ser gràcies a uns factors atzarosos i al fet que els impulsors van actuar amb total discreció. Quan l'Estat espanyol, els partits anticatalans i els Mossos de les multes ho van saber, .cat ja estava matriculat i no es podia fer marxa enrere."

D'El ple domini de la terra, de Manuel Cuyàs a El Punt

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 3
Afegir-hi un comentari
  • L'argument contra el domini .ct és fals!
    YuriBCN| Adreça electrònica | divendres, 12 d'octubre de 2007 | 09:24h


    Us ofereixo a continuació una relació dels codis de dues lletres homologats
    segons l’estàndard ISO 3166-1 alpha-2, que és la base pels dominis nacionals,
    els quals no corresponen a “països sobirans” i que, precisament, corresponen a
    “regions i/o autonomies”:



































































































    AI         Anguilla (territori britànic)
    AN       Antilles Neerlandeses
    (territori autònom dels Països Baixos)
    AQ       Antàrtica
    AS       Samoa Americana (territori
    dels Estats Units d’Amèrica)
    AW      Aruba (territori autònom dels
    Països Baixos)
    AX        Åland (territori autònom de
    Finlàndia)
    BV       Illes Bouvet (territori
    deshabitat reclamat per Noruega)
    CC       Illes Cocos o Keeling (territori
    d’Austràlia)
    CK       Illes Cook (territori en
    lliure associació amb Nova Zelanda)
    CX        Illa Christmas (territori
    autònom d’Austràlia)
    FK        Illes     Falkland o Malvines (territori
    autònom britànic)
    FM       Estats Federat de Micronèsia
    (territori en lliure associació amb Estats Units d’Amèrica)
    FO       Illes     Faroe (regió autònoma de Dinamarca)
    GF       Guyana Francesa (departament
    o     département d'outre-mer francès)
    GI             Gibraltar (territori britànic)
    GL        Grenlàndia (territori
    autònom de Dinamarca)
    GP           Guadeloupe (departament o département
    d'outre-mer     francès)
    GS       Geòrgia Meridional i les
    Illes     Sandwich Meridional (territori
    britànic)
    GU       Guam (territori dels Estats
    Units d’Amèrica)
    HK           Hong Kong (regió especial administrativa de la República
    Popular de la Xina)
    HM       Illa     Heard i Illes McDonald
    (territori d’Austràlia)
    IO             British Indian Ocean Territory (territori britànic -
    inclou     Diego Garcia)
    KY       Illes Caiman (territori
    britànic)
    MO       Macau (regió especial
    administrativa de la República Popular de la Xina)
    MP       Illes Marianas Septentrionals
    (mancomunitat en unió política amb Estats Units d’Amèrica)
    MQ       Martiníca (departament o     département
    d'outre-mer     francès)
    MS       Montserrat (territori
    britànic)
    NC       Nova Caledònia (territori
    francès)
    NF        Illa Norfolk (territori
    exterior d’Austràlia)
    NU       Niue (territori independent
    en lliure associació amb Nova Zelanda)
    PF        Polinèsia Francesa (“país
    d’ultramar” o     pays d'outre-mer francès)
    PM           Saint-Pierre i Miquelon (col·lectivitat francesa
    d’ultramar)
    PN       Illes     Pitcairn (territori britànic
    d’ultramar)
    PS       Territoris Palestins
    (territori ocupat per Israel)
    RE           Réunion (departament o département
    d'outre-mer     francès)
    SH       Saint Helena (territori
    britànic - inclou     Ascension)
    SJ        Illes Svalbard i Jan Mayen
    (part del regne de Noruega)
    TC        Illes     Turks i Caicos
    (territori britànic)
    TF        Territoris Francesos
    Meridionals (territori francès)
    TK        Tokelau (territori de Nova
    Zelanda)
    TW       Taiwan (no té representació a
    les Nacions Unides)
    UM           United States Minor Outlying Islands (àrea insular dels Estats
    Units d’Amèrica)
    VG       Illes Verges Britàniques
    (territori britànic)
    VI         Illes Verges dels Estats
    Units d’Amèrica (dependència dels Estats Units d’Amèrica)
    WF       Wallis i Futuna
    (col·lectivitat francesa)
    YT        Mayotte (col·lectivitat
    francesa) 





    Cal recordar que l’estat francès atorga als département d'outre-mer exactament el mateix
    estatus que qualsevol altre     département (equivalent a la província) de la
    metròpoli.A Europa, existeix particularment l’antecedent de les Illes Normandes de     Jersey i Guernsey,
    que varen crear els seus propis dominis (.JE) y (.GG) el 1996, havent estat
    abans sota el domini estatal (.UK). Va ser la pròpia entitat gestora d’aquest
    domini estatal qui va propiciar els nous registres.
    El Regne Unit, de fet, té
    registrats dominis per a totes les colònies d’ultramar i territoris associats
    pertanyents a la     Commonwealth (veure llista anterior).

  • L'argument contra el domini .ct és fals!
    YuriBCN| Adreça electrònica | divendres, 12 d'octubre de 2007 | 08:36h


    Us ofereixo a continuació una relació dels codis de dues lletres homologats
    segons l’estàndard ISO 3166-1 alpha-2, que és la base pels dominis nacionals,
    els quals no corresponen a “països sobirans” i que, precisament, corresponen a
    “regions i/o autonomies”:



































































































    AI         Anguilla (territori britànic)
    AN       Antilles Neerlandeses
    (territori autònom dels Països Baixos)
    AQ       Antàrtica
    AS       Samoa Americana (territori
    dels Estats Units d’Amèrica)
    AW      Aruba (territori autònom dels
    Països Baixos)
    AX        Åland (territori autònom de
    Finlàndia)
    BV       Illes Bouvet (territori
    deshabitat reclamat per Noruega)
    CC       Illes Cocos o Keeling (territori
    d’Austràlia)
    CK       Illes Cook (territori en
    lliure associació amb Nova Zelanda)
    CX        Illa Christmas (territori
    autònom d’Austràlia)
    FK        Illes     Falkland o Malvines (territori
    autònom britànic)
    FM       Estats Federat de Micronèsia
    (territori en lliure associació amb Estats Units d’Amèrica)
    FO       Illes     Faroe (regió autònoma de Dinamarca)
    GF       Guyana Francesa (departament
    o     département d'outre-mer francès)
    GI             Gibraltar (territori britànic)
    GL        Grenlàndia (territori
    autònom de Dinamarca)
    GP           Guadeloupe (departament o département
    d'outre-mer     francès)
    GS       Geòrgia Meridional i les
    Illes     Sandwich Meridional (territori
    britànic)
    GU       Guam (territori dels Estats
    Units d’Amèrica)
    HK           Hong Kong (regió especial administrativa de la República
    Popular de la Xina)
    HM       Illa     Heard i Illes McDonald
    (territori d’Austràlia)
    IO             British Indian Ocean Territory (territori britànic -
    inclou     Diego Garcia)
    KY       Illes Caiman (territori
    britànic)
    MO       Macau (regió especial
    administrativa de la República Popular de la Xina)
    MP       Illes Marianas Septentrionals
    (mancomunitat en unió política amb Estats Units d’Amèrica)
    MQ       Martiníca (departament o     département
    d'outre-mer     francès)
    MS       Montserrat (territori
    britànic)
    NC       Nova Caledònia (territori
    francès)
    NF        Illa Norfolk (territori
    exterior d’Austràlia)
    NU       Niue (territori independent
    en lliure associació amb Nova Zelanda)
    PF        Polinèsia Francesa (“país
    d’ultramar” o     pays d'outre-mer francès)
    PM           Saint-Pierre i Miquelon (col·lectivitat francesa
    d’ultramar)
    PN       Illes     Pitcairn (territori britànic
    d’ultramar)
    PS       Territoris Palestins
    (territori ocupat per Israel)
    RE           Réunion (departament o département
    d'outre-mer     francès)
    SH       Saint Helena (territori
    britànic - inclou     Ascension)
    SJ        Illes Svalbard i Jan Mayen
    (part del regne de Noruega)
    TC        Illes     Turks i Caicos
    (territori britànic)
    TF        Territoris Francesos
    Meridionals (territori francès)
    TK        Tokelau (territori de Nova
    Zelanda)
    TW       Taiwan (no té representació a
    les Nacions Unides)
    UM           United States Minor Outlying Islands (àrea insular dels Estats
    Units d’Amèrica)
    VG       Illes Verges Britàniques
    (territori britànic)
    VI         Illes Verges dels Estats
    Units d’Amèrica (dependència dels Estats Units d’Amèrica)
    WF       Wallis i Futuna
    (col·lectivitat francesa)
    YT        Mayotte (col·lectivitat
    francesa) 





    Cal recordar que l’estat francès atorga als département d'outre-mer exactament el mateix
    estatus que qualsevol altre     département (equivalent a la província) de la
    metròpoli.A Europa, existeix particularment l’antecedent de les Illes Normandes de     Jersey i Guernsey,
    que varen crear els seus propis dominis (.JE) y (.GG) el 1996, havent estat
    abans sota el domini estatal (.UK). Va ser la pròpia entitat gestora d’aquest
    domini estatal qui va propiciar els nous registres.
    El Regne Unit, de fet, té
    registrats dominis per a totes les colònies d’ultramar i territoris associats
    pertanyents a la     Commonwealth (veure llista anterior).

  • BON ARTICLE........PERÒ.......
    Josep de Castelló de la Plana| Adreça electrònica | dijous, 11 d'octubre de 2007 | 12:39h

    Article interessant, demostra com cal treballar, amb discreció i eficàcia per aconseguir els objectius nacionals...........Però hi ha una frase que no hi entenc, o que no voldria entendre .......és la següent:

    "....... serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l'àrea lingüística i cultural del català....."

    No voldria ser mal pensat, però em sembla que l'autor d'aquesta frase no té les idees clares sobre quin és l'abast de la NACIÓ CATLANA

    . Fa la impressió que per ell, Catalunya és limita a les quatre provincies de l'Imperi Castellà, en que els ocupants han dividit una part de Catalunya, concretament una part del Principat de Catlunya.....

    Seguint el raonament de l'autor d'aquesta frase, si només són Catalunya les quatre provincies del Principat batejades com a tal per l'ocupació castellana............. I la resta de la NACIÓ CATALANA són  ( segons l'autor ) "....l'àrea lingüística i cultural del català....." cal deduïr que ( segons l'autor ) El País Valencià no és Catalunya, ni la part Nord ocupada per França tampoc, ni les Illes Balears i Pitiuses tampoc ho són, ni la franja Est del Principat que els ocupants castellans van anexionar a les provincies aragoneses al crear-les en 1.833, quan van dividir els territoris de l'Imperi Castellà en "províncies" a imitació dels "departements" frencesos......Tampoc és Catalunya......

    Precisament, aquesta teoria imposada per l'ocupant castellà, de que solament són Catalunya les quatre províncies que els espanyols anomenen com a tal i la resta de la NACIÓ CATALANA solament té lligams culturals i lingüístics amb la "Catalunya" espanyola............És el que defensa tota la caterva de feixistes, colonialistes castellans, regionalistes espanyols, blavers valencians, manipuladors, mentiders, espanyolistes, imperialistes, etc..........

    Jo desprès de llegir aquesta frase a l'article d'En Saul Gordillo.....

    "....... serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l'àrea lingüística i cultural del català....."

    M'he quedat amb la mosca a l'orella, i em faig la següent pregunta

    Que és Catalunya per en Saül Gordillo.......??

    Quins són els límits geogràfics de Catalunya per En Saül Gordillo ??

    A quina NACIÓ pertanyem els valencians, els illencs, els de la Franja Est del Principat i els de la Franja Nord....... per a en Saül Gordillo   ??

    Em fa la impressió que en Saül Gordillo té una llacuna politico-nacional en aquests cas i confon PRINCIPAT ( una regió de Catalunya ) amb CATALUNYA, que és molt més gran que el Principat........

    Lamentablement, al Principat hi ha molts com En Saül Gordillo, només cal recordar aquella campanya regionalista d'En Jordi Pujol......"Sóm sis millons"..........Per vore que la confussió nacional i el regionalisme espanyolista són molt extesos al Principat......
pagina nova d'en Saül Gordillo








Vols rebre els apunts del bloc? Introdueix el teu correu:

Lliurat per FeedBurner






www.flickr.com
Saül fotos Más fotos de Saül

Ver el perfil de Saül Gordillo en LinkedIn

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 19 visites
  • Aquesta setmana: 839 visites
  • Aquest mes: 2582 visites
  • Des de l'inici: 1210935 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 329 visites
  • Aquesta setmana: 4368 visites
  • Aquest mes: 11582 visites
  • Des de l'inici: 1700200 visites

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

ACN

ACN Política

ACN Societat

Arxiu