propagandapelfet |
dijous, 11 d'octubre de 2007 | 16:51h
L'home
invisible que va acompanyar durant molt de temps a Mikimoto al programa Persones
Humanes, va ser el personatge que denunciava l'absència de Quim Monzó
per haver fet uns comentaris sobre la família reial. Les observacions de Monzó
no només van significar la seva sortida forçosa de l'espai televisiu, sinó que
també van significar el final d'un altre programa, El peor programa de la
semana, espai liderat per en David Trueba i El Gran Wyoming i
on col.laboraven l'Álex Angulo, Santiago Segura i en Pablo
Carbonell.
Ara,
en un moment en el que la monarquia torna ha estar en ple debat polític, Quim Monzó, més visible que mai, lidera l'expedició cultural a Frankfurt, i la
veritat és que per nosaltres és un "motivo de onda satisfacción" que l'home
invisible no només hagi estat capaç de sobreviure a la caça de bruixes, sinó
que a més ho hagi fet sense haver renunciat als seus principis. Ser el país
convidat a la fira de Frankfurt és una bona oportunitat per obrir-nos al món. Del nostre país podem projectar moltes imatges i podem exportar tot el que hi ha, fins i tot allò del que no estem especialment orgullosos o que simplement detestem. Malauradament, ser el país convidat a la fira de Frankfurt és condició necessària però no suficient a l'hora de convertir l'oportunitat d'obrir-nos al món en una projecció vàlida i satisfactòria. Afortunadament, però, és una oportunitat per fer les coses com cal d'una vegada per totes. I afortunadament també, la intel·ligència, sornegueria, clarividència i estil de Quim Monzó en el discurs inaugural han aportat la condició de suficiència per sentir-nos orgullosament catalans i cridar-ho als quatre vents com cal. Què gran, Monzó, què gran...
veritat és que per nosaltres és un "motivo de onda satisfacción" que l'home
invisible no només hagi estat capaç de sobreviure a la caça de bruixes, sinó
que a més ho hagi fet sense haver renunciat als seus principis. Ser el país
convidat a la fira de Frankfurt és una bona oportunitat per obrir-nos al món. Del nostre país podem projectar moltes imatges i podem exportar tot el que hi ha, fins i tot allò del que no estem especialment orgullosos o que simplement detestem. Malauradament, ser el país convidat a la fira de Frankfurt és condició necessària però no suficient a l'hora de convertir l'oportunitat d'obrir-nos al món en una projecció vàlida i satisfactòria. Afortunadament, però, és una oportunitat per fer les coses com cal d'una vegada per totes. I afortunadament també, la intel·ligència, sornegueria, clarividència i estil de Quim Monzó en el discurs inaugural han aportat la condició de suficiència per sentir-nos orgullosament catalans i cridar-ho als quatre vents com cal. Què gran, Monzó, què gran...
No sé com s'ho ha fet, francament. La seva fortalesa i la seva integritat són admirables. Crec que treu la forçá dels seus escrits.
L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS