Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Ventet del sud és el bloc (http://ventetdelsud.blogspot.com/) d'Emili Nieto Alcover, exgerent del Consell Comarcal del Baix Ebre, que des de fa uns mesos és militant d'ERC a Tortosa. Ell mateix es defineix com una persona amb curiositat per totes les manifestacions de la vida, per la qual cosa intenta deixar-ne testimoni escrit en aquest interessant diari personal que tracta sobre temes literaris, musicals, cinematogràfics, etc. Només cal llegir l'extens subtítol per corroborar la intencionalitat de l'autor: "Un modest repertori de cinema, literatura, música, televisió,art, sociologia, gastronomia i vi, vist, llegit, escoltat, pensat, menjat i begut en primera persona".
Llegint aquest bloc podem saber de quin peu calça l'autor en molts aspectes de la vida, en els més personals. Ens fa cinc cèntims del cinema que li agrada, les pel·lícules que ha mirat darrerament, la música que escolta i l'emociona o els llibres que llegeix. No sol tractar temes polítics amb gaire freqüència, malgrat el seu lligam al món de la política, ja que sembla que estigui més interessat en informar el lector dels seus gustos personals en la faceta lúdica, la qual cosa és molt d'agrair. M'encanta llegir les cròniques personals de molts blocaires quan fan cinc cèntims d'un llibre o d'una pel·lícula, sense ser cronistes professionals, i et fan sorgir la curiositat de veure-la o fullejar-lo. En la seua darrera entrada fa una petita explicació de la pel·lícula "Diari d'un escàndol", basada en una obra literària de l'escriptora Zoë Heller. Abans ens havia parlat d'un vi que havia comprat durant l'estiu en un viatge per terres de Samora.
En la seva faceta com a polític més actiu, va conèixer de prop com les gasten aquells que estan a la poltrona, tant hi fa a destra com a sinistra. Vam xerrar una estona la nit electoral de les municipals, en la qual es presentava amb un somriure d'orella a orella (el mateix que tenia jo) donada la garrotada que havia rebut un polític el nom del qual no vull recordarme'n, especialista en destruir tots aquells que li fan ombra, siguin del signe que siguin. Mai no és bo fer llenya de l'arbre caigut, però hi ha alguns polítics...
Tornant al bloc, he de recomanar-lo, doncs, pel tema humà, perquè l'autor allibera gustosament tot allò que li interessa comunicar quant a la vida festivo-lúdico-cultural, ens fa cinc cèntims de les seues impressions davant d'un film o un llibre que no li ha canviat la vida, però que li ha permès passar una bona estona, que és el que ell també pretén amb la redacció dels posts d'aquest didàctic bloc.
