Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Aquest és un bloc (http://casalpanxampla.blogspot.com/) de tarannà alternatiu que fan servir com a una mena de portaveu els membres del casal Panxampla de Tortosa. Fa uns mesos vaig penjar una entrada donant la benvinguda a la nova revista del casal, la qual vaig voler comparar amb la publicació de Sabadell "Ordint la Trama", a la qual està vinculat Oleguer Presas (un dels meus ídols personals). Crec que aquest tipus de publicacions tenen un rol molt important a la nostra societat, perquè permeten donar cabuda a missatges molt diferents dels que acostumem a rebre per part de l'establishment. Només cal llegir La Vanguardia darrerament per venir-te records de quan portava l'adjectiu "española" al darrera, per veure també com de corrossiu pot arribar a ser el poder. D'altra banda, també vaig considerar molt positiva la inauguració d'aquest casal (que encara no he visitat, malgrat haver rebut nombroses invitacions a fer-ho, amb els xiquets m'és molt difícil compaginar l'horari), com a un indret alternatiu que permetia organitzar activitats culturals, musicals i de revolta. Vivim en una societat excessivament acomodada, per la qual cosa m'agrada donar la benvinguda a missatges originals i casolans, culturals i dignes, cultes i populars, que no es casen amb el poder a la primera de canvi.
Aquest "diari col·lectiu on line" (ja no és personal) dóna informació de les diverses activitats del casal i també s'apunta a les diverses campanyes reivindicatives a favor de la nació catalana que sorgeixen arreu del territori que va de les Corberes al Segura i del Cinca als torreons de l'Alguer. Recentment han tingut feina amb el revifament de la campanya antimonàrquica que s'ha extés arreu. Als que ja comencem a tenir una edat ens ha fet pensar molt: ja era hora que sortís una campanya així, que qüestionés obertament aquells que arriben al poder per dret de bragueta, per la senzilla raó que Franco ho va decidir així.
Aquest casal popular també s'ha donat a conèixer per l'organització d'una activitat molt lloable: “La jota a la plaça”, a partir, com ells mateixos expliquen, d’una reflexió i d’un reconeixement de tot el treball que s’ha fet i s’està fent per la recuperació de la nostra cultura tradicional i popular. L'organització de concerts com el de Cesk Freixes ens demostra el seu dinamisme per la potenciació de la música nacional dels Països Catalans.
No cal dir que el Casal Panxampla també encapçala la moguda antitransvasament. El govern del PSOE pot ser més perillós que el del PP en matèria hidràulica, ja que només s'apuntaren a l'oposició al PHN per fer caure el govern Pujol. Amb les seues darreres actuacions, ens fa pensar que continuen amb les idees de l'inefable José Borrell (quin moixó!) que el 1991 pretenia fer un macrotransvasament bèstia amb el beneplàcid dels socialistes comarcals. Només cal mirar l'hemeroteca per veure com pensaven i actuaven la gent del PSOE d'Ulldecona i Tortosa.
M'agrada el format d'aquest bloc, perquè inclou il·lustracions, quadres, música i també creació literària, com una bella jota que va escriure Ester Besolí per donar fer d'agitació antiborbònica. Un bloc, doncs, que dóna color a l'Ebresfera i que encoratja aquells que tenim esperit de revolta.
Aquest casal popular també s'ha donat a conèixer per l'organització d'una activitat molt lloable: “La jota a la plaça”, a partir, com ells mateixos expliquen, d’una reflexió i d’un reconeixement de tot el treball que s’ha fet i s’està fent per la recuperació de la nostra cultura tradicional i popular. L'organització de concerts com el de Cesk Freixes ens demostra el seu dinamisme per la potenciació de la música nacional dels Països Catalans.
