jmcervello |
dimecres, 3 d'octubre de 2007 | 09:31h
La Constitucióndefineix Espanya com una nació indissoluble, és a dir eterna, al marge dels canvis i de les lleis de la física. Un bastió immaterial que no depèn de l’opinió ni de la voluntat de ningú. Espanya és, i prou. Fins les roques més dures són atacades pel temps i els elements, canvien, però Espanya no es dissol ni amb àcid sulfúric; té més de sagrada que d`històrica, és a dir d’humana. Jo no vull una pàtria així. No la vull, no només perquè sigui espanyola i jo no ho sóc, sinó perquè la meva idea de nació és d’una altra mena. Vull una nació per a les persones, subjecta al temps i als canvis, subjecta a la voluntat de llurs ciutadanes i ciutadans i només d’elles i ells: Una república que custodiï els drets i llibertats, l’herència natural i cultural rebuda, que tuteli una societatgeneradora d’oportunitats, amb una inèrcia històrica a favor de les relacions democràtiques, del pes de la societat davant el poder , de les llibertats, de la modernitat i que ens permeti com a catalans un lloc sota el sol. I això no és un projecte per a solucionar un litigi amb la història sinó un projecte de futur ( de futur immediat, si pot ser!) per a una societat més eficaç perquè pot decidir per ella mateixa, més justa perque coneix les seves necessitats i no està condicionada a raons centrífugues i que pot – si així ho vol la seva gent- esdevenir un marc més favorable a les transformacions socials.
Aquest projecte per a la independència no divideix el país entre catalans d’origen i immigrants, entre “assimilats” i els que viuen al guetto, entre els que parlen una llengua o en parlen d’altres. És un projecte per a tothom, per tant nacional.
Dius que no vols una pàtria indissoluble. Jo tampoc. Així doncs entenc que els independentistes respectareu la voluntat majoritària dels catalans que vivim en el Barcelonès, el Baix Llobregat, els Vallesos, el Maresme, etc, i que en no sentir-nos atrets pel projecte vostre voldriem continuar units -voluntàriament- a Espanya. Son les regles de la democràcia. El 2014 haurà d`esperar.
primer fem el referèndum i després potser et sorprendran el resultats. O potser no. Jo no puc parlar en nom de ningú, només en el meu propi, no sóc tant prepotent com per creure saber què pensen la majoria de catalans que viuen al Barcelonès, el Baix llobregat, els Vallesos, el Maresme i a cap altre lloc del món.
La pregunta és: com proposes dividir Catalunya? per provincies? vegueries? comarques? ciutats? barris? carrers?
I si el referèndum sortís negatiu, respectarieu (els espanyols, tu inclòs) aquelles comarques que sí fóssin favorables a la independència? No t'adones de l'absurd que és el teu (pobre) raonament?
És una mica agosarat parlar en nom dels catalans del barcelonès, el baix llobregat, etc que dius que saps el que volen. Massa pretenciós sense abans preguntar-lis. Per això és la democràcia i els referendums. Què et fa por?
La pregunta és: com proposes dividir Catalunya? per provincies? vegueries? comarques? ciutats? barris? carrers?
I si el referèndum sortís negatiu, respectarieu (els espanyols, tu inclòs) aquelles comarques que sí fóssin favorables a la independència? No t'adones de l'absurd que és el teu (pobre) raonament?