Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Sous les pavés il y a la plage". Natural de Llíria (Camp del Túria), ja ha fet el pas cap al 4, la qual cosa jo estic molt a prop. També coïncidim en un altre aspecte molt important de la nostra vida: és llicenciat en Filologia Anglogermànica, tot i que per la Universitat de València, alhora que presumeix que les seues notes van ser molt discretes. És una bona tarja de presentació, la que cal! Es confessa lector en llengua anglesa, afecció que també compartim. Darrerament ha emprés un nou camí professional que té a veure amb el món de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu, les famoses TIC, i també en el camp del periodisme. És autor també d'un llibre de poemes titulat Pont de Vidre, el qual assegura que no canviarà els estils poètics d'aquesta terra, ja que passarà a la història sense pena ni glòria com la majoria de publicacions. Òndia, jo que encara espero que els meus llibres creïn escola i em facin eixir a primera pàgina en tots els manuals de literatura de la llengua més bella de les que es fan i desfan!!!
He tingut amb en Vicent algun intercanvi recent de mails, en els quals em va fer saber que no és un apassionat de la política i que li agradaria viure en un territori menys conflictiu. Es considera lapó i seria feliç de viure envoltat d'òssos polars (aquest apunt l'he inventat jo). Aquesta és una filosofia de viure al costat de la natura, lluny dels camps de golf (què he dit?) que proliferen arreu del País Valencià com els rovellons, made in trio pornogràfic: Rita-Eduardo-Francisco. Quin trio més sexualment engrescador, només pensar-hi...trempo!!!
Testenguaret ens fa cinc cèntims dels seus interessos personals en aquest interessant diari on line. Trobem informacions sobre llibres, pel·lícules (li agrada el cinema francès, en especial les actrius Sophie Marceau i sabelle Hubbert), vida social, retalls de diari que considera interessant, etc. Es posiciona clarament en temes lingüístics i ecològics, malgrat el clima en què li toca viure marcat per aquella gavina indigna que presideix un partit del mateix adjectiu. I mira que les gavines són tendres i boniques!
Des de Llíria estant ha de sofrir les conseqüències d'un govern cavernícola, destructor de llengua i cultura que no escolta la veu del poeta, que l'any 1878 des de València cantava: De lo regne d'en Jaume som tres branques/ catalans, mallorquins e valencians:/ no en toques pas lo tronch, no'n pas arranques/ petita fulla o brot d'aquests germans./ No les avis costums i llenguaig tanques/ ab lo cercle y gramaire castellans;/ que si els Euzkars de tres ne forman una,/ ont es la llengua d'oc no'n cap ninguna.
Els versos del poeta representen la història de tots, dels de baix i dels de dalt, de tots aquells que aprengueren la llengua d'Ausiàs i que honoraren el penó de la conquesta. Òndia, que poètic m'està quedant aquest post sobre un interessant diari personal amb un nom més que curiós, que caldria que ens expliqués a tothom. He fet un link amb Testenguaret i l'he enquadrat dintre del grup: Bloc de catalans resistents al País Valencià. No cal dir que sóc de l'escola del mestre Joan Fuster, i del seu deixeble Josep Guia, que té molta cura alhora de parlar de catalans de primera i de catalans que no ho són políticament parlant ja que viuen fora del Principat. Jo sempre uso el gentilici per als ciutadans de tot el país, de les Corberes al Segura i del Cinca als torreons de l'Alguer.
Gaudiu, doncs, d'aquest bloc del company Vicent Boscà que aporta aire fresc des de la terra del Túria, una terra que necessita que no malbaratin l'aigua, que tanquin camps de golf, molt més que la propaganda de set que enlairen als quatre vents amb la idea d'espoliar l'aigua de l'Ebre, que vol arribar al seu destí final que és la mar. Els ebrencs i valencians tenim un accent molt semblant, una història comuna (els valencians repoblaren el delta i portaren el conreu de l'arròs), una geografia que agermana Delta i Albufera, i només uns polítics macabres que ens divideixen. Els fenomen blocaire també ens agermana, perquè Déu n'hi do la de blocs de ciutadans del País Valencià que segueixo atentament dia rera dia. Endavant les atxes!
