Avui he recuperat la connexió als blocs de Vilaweb, des que fa alguns dies la vaig perdre per algun problema del meu servidor d'Internet, ONO, amb els blocs de Vilaweb.I dic amb els blocs, perquè la resta de Vilaweb sembla que funcionava bé. Podia veure les notÃcies, les editorials, els mails oberts, etc. etc. però no podia llegir els blocs que escriuen els usuaris de MésVilaweb ni podia entrar al meu propi bloc. Curiós, no?
Un impediment aixà és sempre frustrant, però aquesta fustració s'intensifica quan t'has acostumat a fer servir el bloc com a eina de comunicació i tens un d'aquells dies en que vols escriure algun article. Jo no em marco un hà bit d'escriptura diari o setmanal sinó que intento escriure quan alguna cosa dins meu m'hi impulsa; per això la impossibilitat d'escriure al bloc generava una frustració prou curiosa com per haver-me impulsat a escriure'n.
Això m'ha fet pensar en la fragilitat de la comunicació. Moltes relacions que tenim assumides depenen de l'expressió constant de la relació, en ambdós sentits. Tot i que ens hem acostumat a sistemes de comunicació més visuals i unidireccionals (les pantalles de la TV o l'ordinador), el fet comunicatiu en sà encara ha de ser bidireccional i constant si volem que sigui eficaç, en un sentit creatiu. La TV, que manca d'aquesta bidireccionalitat, la supleix amb el bombardeig constant d'informació que fa que el receptor no perdi la comunicació en cap moment. Per això també es busquen els estÃmuls que fan la recepció més addictiva.
En l'ordinador hi ha alguns casos de bidireccionalitat amb excepcions d'unidireccionalitat, com ara el correu electrònic amb el correu no desitjat, i casos d'unidireccionalitat amb excepcions de bidireccionalitat, com ara els articles dels blocs amb els ocasionals comentaris dels lectors (que sovint no esperen resposta de l'autor). Com que no hi ha una bidireccionalitat real, que seria intrusiva en la intimitat, el lector de blocs ha de ser acostumat a rebre informació constant si el blocaire es vol assegurar-ne la fidelització. I això ens pot dur a les temudes situacions de banalització de continguts, tant per la potenciació de continguts costumistes com per la superficialitat en que es poden tractar temes importants.
La comunicació profunda, doncs, quan no ve donada per la necessitat del receptor, necessita la bidireccionalitat per poder existir. Necessita fer saber que hi és per no caure en el parany de l'abús comunicatiu trivial. Necessita ser-hi amb una comunicació de qualitat. I si ja és difÃcil mantenir l'atenció sobre el bloc en condicions normals, si a sobre quan vols escriure alguna cosa els d'ONO et tallen l'accés al bloc... la frà gil comunicació s'esberla en mil bocins.
Una situació que es podria aplicar a altres tipus de comunicacions...
La imatge és del bloc Reflexivity.
Apunts relacionats:
Would you mind providing a brief synopsis of your comments about it? I'm curious what meanings it evoked for you and (sadly, I know) I am illiterate in French. :-/
So this made me thought about the fragility of communication (the title). We are used to communication in one way (like in TV) where the bond with the viewer is based on the constant stimuli. This is similar to some Internet contents and specifically blogs, where the voidness of the contents is concealed by the amounts of smalltalk.
I try to write things with some sense so some feedback is needed with the readers, to keep learning myself about what I write. It is too complex to be one-way. I need the other side. And if I write sporadically this bond is weak. And if my server does not allow me access to writing, a frustration arises.
This is the content of the text. And, of course, it relates as a metaphor of human communication and your image was perfect.
And last, the text is not in French. It is in Catalan. I'm Catalan. Here are some links:
Catalan languageCatalan peopleList of famous Catalans
I made a new post because I had much to say, to think-through-writing. :-)
http://www.reflexivity.us/blog/archives/2007/10/catalan_not_french.html
Thank you, I am enjoying our exchange.
steph