Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Aquesta imatge tenebrosa és la que obre les portes a "El cau del plany i del dolor", (http://infern.blogspot.com/), un bloc eixit de les mateixes entranyes de l'infern, on Satanàs controla els destins humans i materials i sap que és el rei de totes les coses. Porta com a subtítul l'encoratjador missatge de: "Benvinguts a l'infern, el que portem dins, el que ens mata i ens fa sofrir". Accídia, el seu autor, ens obsequia amb tot un seguit de notícies fosques i contes amb contingut tètric, on el roig de la sang regna en tot moment. Són lectures en les quals les forces del mal controlen absolutament el nostre destí. No cal dir que la història que més reivindico és la que va dedicar a la Torre de Font de Quinto, per la qual sento gran passió. És una història passional, on les forces ocultes provoquen un daltabaix però que al final encara deixa sentir la dolça veu d'una noia bonica. Fixem-nos amb la seua original descripció final: "Avui en dia a la torre de Font de Quinto podeu sentir cantar la jove morisca, fins i tot hi ha qui diu haver-la vist passejar-se amb el seu vestit blanc a la fosca de les nits sense lluna tota resplendent. Però amb compte perquè també hi ha qui diu haver vist l'ombra d'un home horrible amb un punyal a les mans cercant homes joves amb boniques xicotes".
hDesprés de llegir-la per primer cop, em vaig posar en contacte via mail amb el tal Accídia, i el correu electrònic va arribar fins al mateix infern on ell habita, mira si travessa móns això d'internet. Li vaig demanar si la podia usar en una lectura de contes al col·legi Port-rodó de Campredó durant la diada de Sant Jordi. Va accedir amb gust, i em va fer saber que sempre li havia agradat el nostre poble, la qual cosa indubtablement em va fer content.
Aquest Accidia és natural de Tortosa, però no ens enganya quan diu que quan ix de l'infern habita amb la seua parella a Villena, a la demarcació alacantina. Però vol ser un membre més de l'ebresfera malgrat la llunyania geogràfica i els viatges literaris que realitza cap a territoris de catacumba.
Crec que Accídia redacta bé, domina la llengua de l'Ebre (no sé si també el llenguatge dels sants rojos i les calderes) i dóna senyals de gran imaginació. S'autodenomina friky, com el company Llambrich del Basar. Quina colla!!! Ens obsequia amb històries fantàstiques amb personatges reals com "Panxampla era templer", que donen una versió personal a un dels històrics bandolers ebrencs de tots els temps. També retrata "la carretera de sang", o objectes volants no identificats i nazis invadint plegats qualsevol territori. Un bloc distret, recomanable per a aquells que els agradin les històries amb negre i roig com a colors dominants.
