Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
literari |
dissabte, 29 de setembre de 2007 | 20:33h
El basar de les espècies (http://www.basar.cat/) és, probablement, el pioner bloc literari de les Terres de l'Ebre, la qual cosa és important de remarcar ja que ha donat joc a l'aparició d'altres blocs lletrats excel·lents com "Tens un racó dalt del món" o "El cau del plany i del dolor". Es tracta del diari personal on line del "calero" Jaume Llambrich (mirar que parlen estrany aquests de la Cala!!!). Llicenciat en Filologia Catalana per la URV, treballa com a tècnic de publicacions d'aquest centre universitari de la demarcació tarragonina.
Precisament, vaig conèixer Jaume Llambrich durant els anys universitaris, ja que la gent de catalana i els d'anglogermànica compartíem algunes assignatures comunes. Quins totxos: Lingüística aplicada (amb una professora de l'Espanyol!), Teoria de la literatura (amb una professora "pija", ara amb un alt càrrec d'orde polític), Història de la Filosofia (amb un professor tortosí amb cara de capellà), etc. He de dir, però, que Llambrich està encara lluny d'arribar al 4, ja que coïncidírem amb el període estudiantil perquè jo vaig cursar els estudis universitaris quan ja portava anys treballant a la meua acadèmia d'idiomes, Nessie School, i fins i tot havia passat per l'altar, la qual cosa em donava el permís diví per poder dormir acompanyat sense caure en el pecat. El vaig retrobar el mes de febrer passat quan se celebrà la jornada de la Blocosfrera ebrenca a la biblioteca de Tortosa. Ja sabia que era un dels actius blocaires ebrencs que més ajudava a difondre el món dels blocs. Tot i residir a Tarragona per motius laborals, és ebrencs del cap als peus i demostra el seu compromís amb l'Ebresfera, de la qual n'és un dels puntals.
El Basar de les espècies és un bloc d'estètica friky. L'autor se sent molt orgullós de ser friky i ho reivindica tothora. Fa un parell de dissabtes vàrem dinar junts, en un restaurant tortosí situat davant mateix de la patètica estàtua dels caiguts per Déu i per Espanya, en motiu de la presentació del llibre "Nació.cat" del blocaire Saül Gordillo (sobre el qual tinc pendent escriure un apunt i Llambrich confessa que també: ja en serem dos). El friky ebrenc va insistir en el fet que calia que Gordillo se'n fes ressò al seu bloc de tot el moviment friky, perquè era publicitat assegurada donat l'alt seguiment d'aquest bloc de reflexió política. Va ser molt generós amb mi ja que em va prometre que m'enviaria un llibre sobre l'exili literari català (el meu tema d'estudi preferit), el qual s'havia editat des del departament de la Rovira i Virgili on treballa.
Aquest bloc literari li serveix a l'autor per fer publicitat dels llibres que publica la universitat (un dels quals ha estat sobre blocs de ciència), i també per tractar tots aquells aspectes literaris que li interessen. Inclou sempre fotografies (algunes molt friky, com no podia ser d'altra manera). També ens posa al davant entrevistes interessants, i es fa ressò de tot el moviment que envolta l'ebresfera. Jaume Llambrich ha participat en nombrosos debats sobre l'estat de salut d'aquest fenomen singular que és l'ebresfera, i actúa com una mena d'ideòleg de cap on hem d'anar.
No podia deixar de comentar aquest bloc, un dels més populars de la terra de l'Ebre, d'un autor que sap com va això d'internet, una xarxa el funcionament de la qual a alguns encara ens dóna molts mal de cap,mentre que altres la dominen amb els ulls tancats. Potser és que internet és quelcom friky? Llambrich, contesta!!!
un post de «blogaddicte» de mi! què fort!!!!!!!!!!!! :-O
la xarxa és friki? I tant! de fet, emigdi, tu mateix tens un bon percentatge de friki en escriure este bloc! :-D A més a més, només cal mirar com està feta, la xarxa, per comprendre-ho... que no sabeu com? res més fàcil! als frikis ens agraden els atles i mapes, i hem dibuixat un fantàstic mapa per quan un es perd per la xarxa. Ara ho teniu clar, o no?
PD: osti, les xarrades al bar de la universitat! allò sí que eren tertúlies! quins temps! PD2: lo llibre ve de camí fa dies. Si correus no te'l fa arribar, avisa'm!
Es que el Jaume es únic, oi?
Quin post mes xulo que li has dedicat !!!
la xarxa és friki? I tant! de fet, emigdi, tu mateix tens un bon percentatge de friki en escriure este bloc! :-D A més a més, només cal mirar com està feta, la xarxa, per comprendre-ho... que no sabeu com? res més fàcil! als frikis ens agraden els atles i mapes, i hem dibuixat un fantàstic mapa per quan un es perd per la xarxa. Ara ho teniu clar, o no?
PD: osti, les xarrades al bar de la universitat! allò sí que eren tertúlies! quins temps!
PD2: lo llibre ve de camí fa dies. Si correus no te'l fa arribar, avisa'm!