L'Enric també assegura que “per guanyar la partida d'un estat propi (que vindrà) cal afegir al carro dels insatisfets al màxim número de gent. I creieu-me que els abstencionistes (una gran majoria de curta edat) és un dels gruixos socials a on hem de dirigir les nostres aspiracions. “ I hi estic del tot d'acord, però conec molts insatisfets que no veuen en la independència cap solució. Hi ha dues qüestions a tenir en compte en aquest punt: les quantitats i la lectura d'aquestes quantitats. Si els insatisfets no independentistes que s'expressen a través de l'abstenció són més que els independentistes, aquests darrers seran arrosegats. I la interpretació que se'n faci serà versemblant perquè diran que hi ha insatisfacció però no independentisme. Diran que els independentistes es volen erigir en representants d'unes idees que no són compartides per tothom. En canvi, si es dóna entenent que el vot Jo em planto té un missatge d'inequívoca desobediència a l'Estat, als independentistes abstencionistes s'hi podran agefir altres persones que, portades per aquest clam d'insatisfacció, s'hi apuntin. Només en el cas que siguin clarament contraris a un estat propi seran reticents a entrar en aquest corrent. Si no s'ho havien plantejat, és molt probable que s'hi afegeixin.

La Roser s'expressa en una línia semblant a en Talaiòtic. Ens recorda que el vot nul no compta i que la conseqüència pot ser un repartiment d'escons més favorable als partits espanyolistes: “A tall d'exemple: si el vot blanc a les darreres eleccions al parlament hagués estat un xic més alt, la candidatura nacionalista espanyola C's no hagués entrat al Parlament, perquè el percentatge sobre el total de vots vàlids no hagués arribat al mínim necessari.” En Talaiòtic, doncs, es demana si no és millor aprofitar el vot en blanc, tot i que ell mateix reconeix: “És clar que també té l'inconvenient que no sabrem quins dels vots en blanc ho són per voler un Estat propi.”

D'altra banda, en Talaiòtic ha obert un fòrum al Racó Català i en una de les respostes en Marc Espasa escriu això: “Jo per valorar iniciatives com aquestes sempre intento donar la volta a la situació. Què ens putejaria més al independentistes catalans, que CIUDADANOS o algun altre partit espanyolista i anticatalà pugés un 5% a les properes eleccions catalanes o que el vot nul pugés un 5%?” I és evident que un vot a un partit independentista fa molt de mal al parlament del país del qual es vol independitzar, però la qüestió és que hi ha gent que no pensa votar cap partit independentista i si no organitzem alguna alternativa es veuran obligats a engreixar l'abstenció amorfa, on es barregen els descontents de tots els partits i de totes les tendències.

Girant aquesta darrera idea com un mitjó (que vés a saber si ja era la idea d'en Marc Espasa), hi ha qui pensa que la millor estratègia és la de la confrontació, i que per tant un govern espanyol en mans del PP o d'un partit com Ciutadans seria una fàbrica d'independentistes. Si el vot nul pot contribuir a aquest efecte, votarien nul. Qui tingui aquest plantejament, però, potser hauria de votar directament el partit espanyolista en qüestió. Crec que és excessiu com a estratègia i que difícilment se'n podria fer una lectura política. Vull dir que pot ser bo com a actitud individual, però que els analistes es resistirien a pensar que un increment de vots del PP o Ciutadans pugui obeir a aquest comportament.

El fòrum del Racó Català ja és ple d'opinions. El debat és positiu. Les opcions són tres (sempre donant per fer que som davant del cas d'algú que ja ha decidit no donar el seu vot a cap partit): votar en blanc, no anar a votar o votar nul organitzat en clau independentista. Què és millor? Quins avantatges té cada opció? Ara és hora de discutir-ho entre la blogosfera sobiranista.