Bé, després del rebombori pel meu article d'ahir sobre en Bertran i en Bofill i les seves autoinculpacions mediàtiques potser cal que contesti algunes de les coses que se m'han dit i aclareixi el sentit del meu article que, reconec sense manies, està escrit en to de provocació i mala llet. Evidentment, estava de mala llet i encara ho estic, i no se'm passa fàcilment. Ahir el bloc va batre records de visites superant les 300 en un sol dia i l'article en qüestió, 23 hores després de ser publicat, en porta 273. Diré que algun dels comentaris l'he esborrat perquè m'insultaven directament i de forma barroera i tinc dit que al meu bloc no se m'insulta (no acostumo a convidar gent a casa perquè es cagui al menjador, ho sento). N'hi ha més que mereixen ésser esborrats per manca de respecte però sincerament, això m'importa menys que a en Duran la sobirania. (segueix)
L'article que vaig escriure ahir era una crítica dura a com tres
membres destacats d'ERC havien fet públic el seu suport a Jaume Roure,
militant d'Endavant-OSAN imputat per l'Audiencia Nacional espanyola
per injuries al rei. Al respecte vull dir que en similar sentit s'ha
manifestat el mateix imputat com podeu veure en aquesta carta [enllaç].
Els tres membres destacats d'ERC van muntar un circ mediàtic a l'hora
de fer les autoinculpacions a la comissaria dels Mossos d'Esquadra (que
dirigeixen els seus socis de govern) i és per això que els titllo
d'oportunistes. És una jugada, una posada en escena, encaminada a dos
esdeveniments claus per a les aspiracions del seu corrent intern: el
Congrés Nacional d'ERC i les Eleccions a Corts espanyoles. Aquesta és
la crítica. No tinc cap mena de dubte que no estan d'acord amb
l'actuació de l'Audiencia Nacional ni de la fiscalia. Però amb això no
n'hi ha prou.
Entenc bé el què diuen l'Abel i en Vilalta, dos militants de l'Esquerra Independentista dels que he après prou coses. Però matisaré el què dieu. No es tracta de dir: molt bé però l'heu de liar més. el paper que juguen aquests personatges no és en absolut de suport, sinó que han jugat amb un nou cas de repressió contra l'independentisme per fer maniobres internes de partit, i això, és molt lleig. D'altra banda s'han volgut significar enlloc de sumar-se a les iniciatives de suport i autoinculpacions que la campanya contra el rei ha engegat [enllaç]. El valor de les autoinculpacions és la seva pressió conjunta, la impossibilitat d'assumir el judici de tanta gent per part de l'AN i el fet de maximitzar els efectes negatius que té per a l'aparell de l'estat la repressió política en casos així. El show mediàtic no serveix per a res a la campanya d'autoinculpacions, tot al contrari, en perjudica l'eficàcia i el ressò.
D'altra banda, i per totes aquelles persones que han parlat de que no em confongui d'enemic us diré una cosa: us apliqueu el comentari... Que no soc jo l'enemic. L'enemic són els estats espanyol i francès, el gran capital internacional i la neoliberal buròcrata Unió Europea, per anar resumint. Aquests són els meus enemics. Entre aquests enemics i jo, o els que jo considero els meus companys, i ningú em pot obligar a posar-me al costat de qui no vull, hi ha una barricada que de tant en tant s'encén. Mentre no crema hi ha qui es pot posar al mig, però quan la cosa s'escalfa no val estar al mig, perquè crema, i molt. Així doncs, quan l'estat espanyol ataca, no es pot estar a les dues bandes. No es pot defensar la legalitat espanyola i alhora demanar que no s'apliqui el Codi Penal. Ni no es vol el judici cal desobeir, no hi ha alternativa. Si no es vol la repressió hom no es pot mantenir al govern que passa la informació a la fiscalia, cal desobeir. Aquí rau el problema. Si s'esta a les estructures de l'enemic i per cap es té un espanyolista que recolza la repressió política (parlo de ZP i Montilla) i a més a més aquest hi és perquè ella mateixos l'han posat allà amb els seus vots, no es pot estar amb el represaliat; és pura hipocresia.
I és per tot això que els titllo de botiflers, perque no han actuat amb coherència amb el que asseguren defensar, perquè malgrat tot encara estan situats al joc de l'estat espanyol, encara fan la rosca a les institucions antidemocràtiques de la constitució espanyola, encara estan al partit de govern que tant mal està fent al país i al projecte independentista. Ara matieix fan més bé a la corona que al moviment antimonàrquic i independentista que ha saltat a l'escena i per tant, al costat dels borbons, s'hi posan els botiflers. D'ells depèn actuar com correspon, i no com dic jo, sinó com ells saben perfectament que ho haurien de fer.
Si realment volen donar suport, que actuïn en conseqüència, però que deixin els circs mediàtics de rentat de cara per les crisis de Convergència i Unió.
Ens veiem a la manifestació del dissabte!
Entenc bé el què diuen l'Abel i en Vilalta, dos militants de l'Esquerra Independentista dels que he après prou coses. Però matisaré el què dieu. No es tracta de dir: molt bé però l'heu de liar més. el paper que juguen aquests personatges no és en absolut de suport, sinó que han jugat amb un nou cas de repressió contra l'independentisme per fer maniobres internes de partit, i això, és molt lleig. D'altra banda s'han volgut significar enlloc de sumar-se a les iniciatives de suport i autoinculpacions que la campanya contra el rei ha engegat [enllaç]. El valor de les autoinculpacions és la seva pressió conjunta, la impossibilitat d'assumir el judici de tanta gent per part de l'AN i el fet de maximitzar els efectes negatius que té per a l'aparell de l'estat la repressió política en casos així. El show mediàtic no serveix per a res a la campanya d'autoinculpacions, tot al contrari, en perjudica l'eficàcia i el ressò.
D'altra banda, i per totes aquelles persones que han parlat de que no em confongui d'enemic us diré una cosa: us apliqueu el comentari... Que no soc jo l'enemic. L'enemic són els estats espanyol i francès, el gran capital internacional i la neoliberal buròcrata Unió Europea, per anar resumint. Aquests són els meus enemics. Entre aquests enemics i jo, o els que jo considero els meus companys, i ningú em pot obligar a posar-me al costat de qui no vull, hi ha una barricada que de tant en tant s'encén. Mentre no crema hi ha qui es pot posar al mig, però quan la cosa s'escalfa no val estar al mig, perquè crema, i molt. Així doncs, quan l'estat espanyol ataca, no es pot estar a les dues bandes. No es pot defensar la legalitat espanyola i alhora demanar que no s'apliqui el Codi Penal. Ni no es vol el judici cal desobeir, no hi ha alternativa. Si no es vol la repressió hom no es pot mantenir al govern que passa la informació a la fiscalia, cal desobeir. Aquí rau el problema. Si s'esta a les estructures de l'enemic i per cap es té un espanyolista que recolza la repressió política (parlo de ZP i Montilla) i a més a més aquest hi és perquè ella mateixos l'han posat allà amb els seus vots, no es pot estar amb el represaliat; és pura hipocresia.
I és per tot això que els titllo de botiflers, perque no han actuat amb coherència amb el que asseguren defensar, perquè malgrat tot encara estan situats al joc de l'estat espanyol, encara fan la rosca a les institucions antidemocràtiques de la constitució espanyola, encara estan al partit de govern que tant mal està fent al país i al projecte independentista. Ara matieix fan més bé a la corona que al moviment antimonàrquic i independentista que ha saltat a l'escena i per tant, al costat dels borbons, s'hi posan els botiflers. D'ells depèn actuar com correspon, i no com dic jo, sinó com ells saben perfectament que ho haurien de fer.
Si realment volen donar suport, que actuïn en conseqüència, però que deixin els circs mediàtics de rentat de cara per les crisis de Convergència i Unió.
Ens veiem a la manifestació del dissabte!
Dissabte 29 de setembre de 2007 - 17 hores - Pl. Universitat (BCN)
MANIFESTACIÓ: La repressió mai ens tallarà les ales!
Jo ara no visc al Principat, visc a un País en que la llibertat sol anar sempre per davant del govern. JO aquí puc viure perfectament com a català.
En aquest País hi va haver una dona, negre que es va revoltar contra una llei injusta, el seu nom, que saben la gran majoria de ciutadans- de totes races- es Rosa Parks!.
Ella va començar la protesta, però la protesta no era d´ella. Després si van afegir moltes més persones, totes desconegudes, ara una de elles te un dia de celebració al País i és una festa federal. El seu nom és Martin Luter King.
Busquen els nostres Rosa Parks per vèncer la tirania.
Si fem de capets o tudescs estem perduts.
Cordialment.
Creu-me, a mi l'Uriel me la porta fluixa, per mi com si es vol fer torero, però crec que doneu una imatge pèssima de l'Ei amb aquestes actituds.
Amb aquesta segona explicació queden molt més clars els teus criteris, i et trobo molta més raó. Endavant!
Salutacions des de Xile.
si realment en Uriel Bertran i en Hèctor Lopéz Bofill haguessin volgut ajudar-vos sense cercar cap compensació mediàtica, haurien de haver consultat prèviament amb vosaltres si podria ser útil per la causa.
Però també crec què en Lopéz Bofill és una mica passerell i l'Uriel l'esta manipulant per el seu propi benefici, que tal com dius Uriel esta més en clau interna d'ERC què realment amb tot això. Però malgrat tot, si la AN els inculpa tenen també molt a perdre, per això cal dir, què hauran de tenir molt les espatlles cobertes si realment han fet aquest gest només pensant en benefici propi.
En el meu bloc "Des de l'Exili" he fet alguna consideració respecte al paper que Uriel i la seva EI estan duent a terme respecte a la crisis d'ERC.
Manel des de Alemanya (militant d'ERC des de el 1991)
NY3A
d'enemic) que ara queda clar (si no ho era ja llavors) que estem del
mateix bàndol. Per cert, abans he deixat una altra resposta a l'antiga
entrada, perquè encara no havia vist aquesta... ho sento.
D'altra banda, és molt difícil delimitar quan es travessa la línia del
botiflerisme institucional. Hi ha molts casos evidents i algun de
flagrant, però si ens posem en pla purista podríem concloure que les
CUP també són botifleres, perquè participen en alguns ajuntaments
catalans, que malauradament no deixen de ser administracions locals del
regne d'Espanya. És obligada certa inflirtació
dins del sistema que es vol combatre (llegeixi's Espanya o
capitalisme), perquè és el medi en què hem de desenvolupar-nos. Salut!