"A l'ombra de Bosch Gimpera" és el bloc personal de Pere Izquierdo Tugas (http://aobg.blogspot.com/). És natural de Gavà i actualment resideix al Prat de Llobregat. Llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, des del febrer d'enguany és el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Anteriorment havia estat conservador del Museu de Gavà, director del Patronat dels Museus municipals de Sabadell. També va ocupar el càrrec de Secretari general de l'Associació de Museòlegs de Catalunya. Ha escrit nombrosos llibres especialitzats i articles de divulgació històrica.Vaig tenir una estreta relació laboral i d'amistat amb ell durant la seua estada a Tortosa entre 1987 i 1989, durant la qual va ocupar el càrrec d'Arqueòleg territorial de la Delegació de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. En aquell temps jo era un estudiant de Geografia i Història de la UNED, i conjuntament amb els companys Joan Hilari Muñoz (historiador) i M. Cinta Montañés (arqueològa) col·laboràvem amb l'esmentat departament d'arqueologia i participàvem en nombroses excavacions del Priorat al Montsià: Puig-roig, Sant Miquel de Vinebre, Plaça d'Alfons i Costa Capellans a Tortosa, Castell d'Amposta, Castell d'Ulldecona, etc.).
Pere era el nostre cap i un amic divertit a la vegada, amb el qual podíem enraonar de mil coses: del sexe al Barça, de les àmfores a la independència nacional. Va coïncidir amb la meua època independentista més militant, amb la meua activa difusió dels ideals de l'MDT i Catalunya Lliure, i en tot moment Pere m'encoratjava a continuar amb la meua lluita. De fet, el vaig convidar a ser el conferenciant de la Trobada Independentista dels Països Catalans que vàrem celebrar a Roquetes el 1989.
No vaig acabar la carrera d'història (tot i que encara em queda el cuquet, i he publicat un parell de llibres sobre la història local). Em vaig dedicar a l'estudi i posterior ensenyament de llengües estrangeres. No vaig mantenir el contacte amb Pere Izquierdo, però el vaig recuperar gràcies precisament a aquest bloc, ja que és un assidu de Vilaweb i en veure el meu nom es posà en contacte amb mi, la qual cosa em féu molta il·lusió. Poc després em va fer saber que havia inaugurat un nou bloc, que portava el mític nom d'un dels grans de la historiologia catalana: Pere Bosch Gimpera. Una personalitat admirada que va realitzar una impressionant feina durant els anys de la Generalitat Republicana i després des de Mèxic estant, durant el llarg exili que va haver de sofrir.
Justament havia parlat d'ell en el meu llibre biogràfic sobre Joan Cid i Mulet, ja que l'intel·lectual jesusenc va participar en l'homenatge que li va oferir l'Orfeó Català de Mèxic el 1962, en el qual va intervenir en substitució de l'historiador Rafel Tasis.
Tornant al bloc, és interessantíssim per als amants de la història antiga. Incorpora tota mena de descobriments arqueològics, i en fa la seua anàlisi personal. Tot i que ell no ho admetria, el considero un expert. També ens posa a l'abast alguns dels seus estudis, entre els quals destacaria per proximitat geogràfica els que fan referència al Castell de Paülls i al Mas del Catxorro de Benifallet. Ens aporta tota mena de links amb museus i entitats arqueològiques d'arreu del món. Igualment podem trobar alguns articles en llengua francesa i anglesa.
Només pel nom ja val la pena visitar aquest bloc, tota una celebritat! Tot i això, el recomano per la qualitat dels articles, per l'estima que encara conservo per l'autor i, sobretot, pel seu bagatge professional.
Afegitó: la calavera amb què encapçalo aquest post és la "foto" que ens deixa veure d'ell mateix, Pere Izquierdo, en el seu bloc. Ens vol fer saber que és la seua imatge. Potser és que ha canviat molt, de jove era tot un "lligon".
Crec que no mereixo tans elogis, però els hauré d'acceptar d'un bon amic com tú.
Respecte a la imatge que em representa al bloc, no és altra que el crani del català més antic conegut fins ara, que va viure i va morir a Talteüll (Rosselló) fa centenars de milers d'anys. Vol recordar a tothom que "lo temps és breu" i que tots acabem fent, si fa no fa, una carona semblant. I és una reivindicació de la importància de l'arqueologia en la nostra identitat nacional, de Salses a Guardamar.
Aprofito per abraçar tots els ebrencs que estimo i que fa tant de temps que no veig...