Des de fa uns quants mesos segueixo de ben prop un interessant i didàctic bloc, "La Bitàcola de Xavier Díez" (http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez). M’he afeccionat a la lectura d’aquest diari personal perquè m'interessa el contingut dels seus posts i, sobretot, pel fet que m'agrada l’estil de redacció que té aquest blocaire-historiador, clar i contundent, sense deixar mai lloc a les mitges tintes.
És d’agrair que l’autor ens deixi saber la seua biografia personal, amb la qual cosa ens permet fer-nos una idea del seu perfil professional i intel·lectual. Xavier Díez (Barcelona, 1965) és Doctor en història contemporània i llicenciat en filosofia i lletres. Com a historiador s’ha sentit motivat pels temes concernents al pensament llibertari i pel període de la Transició. Col·labora amb el diari “El Punt” i amb nombroses revistes: “Afers”, “El Contemporani”, “Idees”, “Spagna Contemporanea”, “Barret Picat”, “Orto”, “Libertaria”, i altres. També forma part del col·lectiu intel·lectual Argumenta, i és investigador de l'Institut d'Història Intel·lectual Contemporània.
A l’igual que en altres blocs que m’interessen i em captiven, he anat remenant en posts antics per tal de poder fer-ne un ràpid retrat escrit. Ja en la primera lectura havia trobat molt interessants el seguit d’articles titulats “L’arqueologia de la Transició”, en els quals es mostra molt crític amb tot l’entramat polític que va portar a la instauració de l’autonomia catalana (migrada en molts sentits). No cal dir que hi coincideixo plenament, sempre he vist en aquesta malanomenada Transició més ombres que llum, durant la qual Catalunya va anar perdent llençols a cada bugada i el País Valencià va quedar totalment desnaturalitzat de bandera, llengua i referent nacional, tal com ens recordava ara i adés el mític i enyorat intel·lectual de Sueca (Ribera Baixa), Joan Fuster.
Per cert, les crítiques més dures de Xavier Díez les rep habitualment el Pacte Nacional per l’Educació, que va aprovar el Govern de la Generalitat de dalt durant la passada legislatura, mentre era Consellera d’Ensenyament la republicana Marta Cid. Un cop, durant la campanya electoral per les municipals, vàrem polemitzar un xic amb Xavier Díez, mitjançant comentaris als nostres blocs respectius, sobre el paper polític de l’esmentada política ampostina, ja que jo donava suport a la seua candidatura a l’alcaldia de la ciutat del Montsià. Com desconec la base d’aquest pacte, no en puc fer cinc cèntims ni a favor ni en contra. Sobre la crítica que Díez fa a la sisena hora en l’àmbit de l’ensenyament, probablement sí que entraria a discutir i no arribaria la sang al riu. De fet, en la majoria de problemàtiques sempre hi ha pros i cons, i ningú mai no té la veritat absoluta.
Continuant amb l’anàlisi dels seus posts, el veritablement estrella al meu entendre (donada la seua acurada elaboració) és la conferència que va pronunciar l’11 de setembre d’enguany a Cellera de Ter, en ser convidat per l’ajuntament. Trobem des de ben principi un missatge clar:
“A diferència del que s’admet habitualment, Catalunya no és una nació sense un estat, sinó una nació amb un estat en contra, que persegueix, amb l’acció quotidiana, la seva dissolució en el marc amorf d’una identitat artificialment construïda. És evident que encaixat per atzars històrics entre els dos estats amb les fronteres més estables de l’Europa contemporània, la pròpia supervivència com espai social, cultural, històric,...propi es fa més que difícil”.
De seguida passa a fer un repàs concís dels moments històrics que ha viscut el país, valorant a consciència el grau de poder polític que hem gaudit. Tota una lliçó d’història resumida, per la qual cosa aprofito per felicitar-lo molt de tot cor.
A Xavier Díez li agrada parlar de llengua, de temes filosòfics, de desobediència a les lleis injustes (seleccions catalanes oficials, ja!), de pensament lliberal, de monarquia...Ai, la monarquia, treballaria algun dia! No sé que fan en tot el dia, ni tan sols practiquen sexe (al menys, denuncien a aquells que parlen de la seua vida al llit o a la banyera). No sé si també és un piròman dels borbons, ja que darrerament n’estan sortint a cabassos!!!
No cal dir que ens trobem al davant un blocaire culte, que ens brinda uns excel·lents posts, amb reflexions clares i discutibles que el porten a ser un dels millors blocs dels que formen la família blocaire de Vilaweb.
