Ara fa dos anys, el setembre del 2005, anunciava aquí que un jurat format per Enric Badia, Mn. Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga havia concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent al meu poemari Els contorns del xiprer.
Un any després explicava enfadat que el premi, consistent en l’edició del llibre, no s’havia fet efectiu. I llavors vaig començar, durant cada divendres de tot un any, a publicar Els poemes de Els contorns... a través del Cupressus sempervirens.
Ara, el setembre de 2007 i després de força peripècies que vull oblidar, els poemes de Els contorns del xiprer s’han editat finalment...
dijous una vegada més, vas fer que el món no hi sigués, només la teva veu dins el meu cap.
gràcies
Avui he encetat dos llibres, i curiosament a tots dos hi havia un fragment d'un poema de K.Kavafis. (Ítaca). Una coincidència.
El que realment interessa és que malgrat no entendre les paraules, els contorns del xiprer m'han fet sentir. M'he sentit trist, com aquell sentiment pel que detesto els Nadals. He sentit que quelcom se m'escapa, que alguna cosa haurè fet, però tantes altres hem quedaran sense realitzar.
No pensava que la poesia del teu llibre pogués tenir aquest poder. Ja et dic, no he entés una paraula. Només hi ha hagut un sentiment. Potser això és la poesia.
Moltes felicitats i moltes gràcies.
Salutacions
Jordi B.
He sentit una sensació que podria descriure com a paral·lela. Em va passar també amb un llibre d'en Joan Margarit que es diu Càlcul d'estructures. Una sensació de tristor i de duresa i .... Però diu en Margarit al final del seu llibre que la poesia no s'ha d'entendre sino que s'ha de sentir i que quan algú surt diferent d'un poema que quan hi ha entrat vol dir que d'alguna manera l'ha sentit. Potser és que pels de ciències tot ha de tenir un principi i un final i les sensacions han de ser proporcionals als significats i quan no ho sabem calcular busquem els paràmetres i les incògnites i la veritat és que l'equació de les sensacions no té solució sempre.
Com tu dius si ens ha fet sentir és poesia.
Felicitats i moltes gràcies !!!!!
Montse
Aquí, on hi anava una resposta, m'hi ha sortit aquest apunt que dedico a la Montse i al Jordi, que sé que em llegeixen amb voluntat d’explorar nous mons i que m’estimulen amb els seus comentaris i les seves preguntes sobre aquest objecte estrany i sense cos que en diem poesia. A tots dos, una abraçada!
M'he alegrat moltíssim de llegir aquesta notícia. Després de tot, sembla que les peripècies d'aquesta odissea involuntària han amarat a bon port. Jo per la meva part et diré que ja l'he anotat a la meva llista de compres.
He trigat uns dies a rellegir el teu poemari, dic rellegir perque ja ho havia fet imprès en paper i a "els poemes de Els contorns...", per intentar evitar que l'emoció de veure'l per fi en forma de llibre m'impedís, de fet, llegir-lo. És absurd dir que he aconseguit prendre distància i llegir-lo com si no hagués viscut de prop la seva creació. Però el cert és que ha sigut la primera vegada que l'he sentit com a llibre, i que això és el que és i es mereix ser. Que no era, només, la proximitat el que em feia pensar que la teva poesia tenia qualitat si no que així és. Com diria la iaia Leonor "sense passió". Gràcies Ricard.