La cultura del No pot ser una actitud cínica, pot ser resultat, com diu Alfons Quintà, d´una amagada ideologia comunista antimercat, però per sobre de tot crec que és fruit d´una intuïció de bona fe. Molta gent està convençuda que el model econòmic actual, la societat tal i com evoluciona, ens porta irremeiablement al fracàs. Que de seguir així acabarem les matèries primeres, que la contaminació serà irreversible, que esgotarem l´aigua, que minvarà la biodiversitat, en fi, que acabarem amb la Terra.
Jo també tinc la mateixa persuasió. Cal actuar i canviar el model econòmic actual per reorientar l´economia a fi de girar la tendència.
Entenc les pors de qui està en contra d´una nova infraestructura; les entenc, però no les comparteixo, ja que sé que prendre decisions significa renunciar a alguna cosa i això s´ha de fer sense por. No comparteixo de cap manera la frase que va dir Joan Boada quan va afirmar que era millor no prendre decisions que no pas prendre´n de dolentes. Segur que ara no ho diu.
Em posa nerviós la manca d´arguments del moviment de la cultura del No, la manca de coherència en les idees, el no perquè no. Estar contra les coses sense tenir un model clar pot portar a actuar en oposició a les mateixes idees que es vol defensar.
Fa temps vaig llegir un moviment ideològic a França que es deia Institut d´études économiques et sociales pour la decroissance soutenable; les idees d´aquest moviment poden ser una base ideològica que pot donar aixopluc a molta gent de la cultura del No. Tot i que jo no estic d´acord amb aquest moviment, si la discussió es fa dintre esquemes ideològics potser arribarem a algun lloc.
El decreixement sostenible és una teoria econòmica fruit de la investigació de l´economista americà d´origen romanès Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994). Les seves investigacions van ser publicades l´any 1971 en el llibre The entropy law and the economic process. Com diu el mateix títol del llibre, la investigació es va portar sobre les relacions entre l´economia, la física i l´ecologia; el nucli central de la teoria està a veure el valor de l´entropia en l´economia.
La teoria econòmica del decreixement sostenible fa comprendre que el procés econòmic produeix per si mateix múltiples interaccions amb la natura amb conseqüències irreversibles. Extraiem del magatzem de recursos naturals no renovables (petroli, matèries primeres,...) i degradem o modifiquem qualitativament els espais ambientals imposant-los un ritme d´explotació superior a la seva capacitat de regeneració (terres agrícoles, pesca marítima,...). La llei d´entropia ens recorda que existeix un vector temps i que deixarem un menor patrimoni a les generacions futures. Més encara, la velocitat econòmica (el creixement) implica l´explotació de quantitats de fons esgotables més ràpid que el ritme ecològic, contribueix a la degradació dels recursos, principalment de la biosfera, i pot suscitar canvis irreversibles en l´evolució climàtica.
La filosofia del decreixement sostenible parteix de l´anàlisi anterior; pels defensors del decreixement, aquesta no és una teoria econòmica, és una filosofia conseqüència de les lleis de l´entropia aplicades a la nostra realitat. Apunten a abandonar la fe en l´economia del creixement, del progrés i del desenvolupament encara que s´adjectivi de sostenible. Entre les mesures que proposen per aconseguir el decreixement, apunten:
- Tornar a la producció material dels anys 60-70 amb una empremta ecològica igual o inferior a un planeta (un altre dia explicarem això de l´empremta)
- Internalitzar els costos de transport i evitar els costos quilomètrics de totes les mercaderies.
- Relocalitzar les activitats i que la producció se situï prop del consumidor.
- Adoptar el programa de l´agricultura propera a la població.
- Penalitzar fortament la despesa publicitària.
- Decretar una moratòria sobre la innovació tecnològica que permeti fer un balanç seriós i reorientar la investigació científica i tècnica en funció de noves aspiracions.
- Adoptar un estil de vida més frugal que redueixi la nostra addicció al consum.
El moviment pel decreixement adverteix que l´anomenat creixement sostenible s´ha convertit en un concepte perniciós des que es va adoptar a l´any 1987 perquè impedeix reconèixer que el planeta va a la deriva. La proposta de decréixer porta implícit un menor temps de treball, una nova cultura de l´oci, evidentment un fre total al consumisme i un desenvolupament de l´economia completament local.
És una proposta de solució dels problemes actuals. El coneixement d´aquesta filosofia, la reflexió en els arguments que defensa i el debat sobre els mateixos pot resoldre alguns interrogants que tenim a les nostres comarques sobre temes energètics. Tot i no estar-hi d´acord, pot ser el punt de partida de discussions més racionals que no pas el no perquè no.
Jo també crec que molta de la gent que participa en moviments de NO a alguna cosa, per exemple la MAT, actua realment de bona fe. Tenen la intuïció de que el sistema no acaba de funcionar i que cal fer alguna cosa. Però ho fan a cegues, sense una base argumental ben muntada, la qual cosa fa que, moltes vegades, apuntin en la direcció probablement equivocada. I segons la meva opinió, això és el resultat del missatge eco-naïf d'una gran part de les esquerres del nostre país. L'ecologisme de saló que llueixen alguns dels seus membres ha impedit que hi hagués un debat seriós sobre els problemes mediambientals a casa nostra. Aquest papanatisme falsament progressista, investit amb la pretesa superioritat moral que llueixen sovint les esquerres, el trobareu en altres aspectes cabdals per al nostre futur: la immigració o l'educació, sense anar més lluny.