El bloc de Jordi Jordan (http://jordijordan.blogspot.com), membre d'ICV que va estar vinculat a la regidoria de joventut durant el passat mandat municipal, ha canviat recentment de nom i ha passat a dir-se "De l'Ebre", amb un subtítol que pretén retratar el tarannà dels escrits: "Comentaris i reflexions personals". El considero molt interessant ja que l'autor ens aporta tot un seguit de reflexions personals sobre la seua manera d'entendre Catalunya en general i la ciutat de Tortosa en particular. Al final del bloc s'hi troba un escrit curiós que ironitza: "Si en governa la farina i ella fina que fina", que li dóna un toc poètic i casolà a la vegada.
Algunes de les reflexions de Jordi Jordan ens porten directament cap a la denúncia de les injustícies polítiques, com és el cas del seu darrer post en el qual demana amb contundència el retorn sense més demora de tots els papers històrics que ens va espoliar el franquisme i que es troben a l'Arxiu de Salamanca. Sembla tenir predilecció per parlar de temes de joventut, de polítiques de potenciació associativa i ciutadana amb els quals se sent a gust i motivat. Personalment, crec que dóna un toc d'aire fresc al món de la política actual (ni que sigui a nivell municipal) amb els seus ideals nobles i propers a les classes populars. De ben segur que necessitem una aposta ferma pel jovent amb iniciatives que potencien un habitatge digne (i a un preu que no sigui desorbitat), unes condicions laborals que dignifiquen les possibilitats dels i de les joves (la precairetat laboral és un rastre que arrastrem durant massa anys de la nostra vida).
D'altra banda m'agrada el seu estil de redacció, perquè mai no amaga els seus ideals i fa ús de la crítica raonada en tot moment. Com a persona d'esquerres, en tot moment es mostra crític amb el comportament polític dels partits de centre-dreta. Aquesta és una tònica molt generalitzada en els militants d'ICV, que jo de vegades he criticat per allò que crec que és un excessiu seguidisme de les directrius del PSOE. Per suposat, no tinc cap visió conservadora de la societat, ni simpatia pels partits de dreta, però sempre he trobat aquest defecte a molts membres d'ICV de tirar en bala cap a determinades formacions polítiques de l'espai conservador, i oblidar el comportament de partits suposadament més a l'esquerra que fan un tipus de política econòmica molt semblant al centre-dreta. He de dir que alguns polítics importants del PSOE tortosí m'han fet avorrir la paraula progressisme, perquè si ells ho són...aleshores jo no ho sóc!!! Aquesta és una consideració personal, que en cap moment pretén ser una crítica negativa ni per a aquest bloc (molt ben escrit, sense faltes ortogràfiques i amb una correcció gramatical impecable) ni tampoc per als ideals de Jordi Jordan, els quals considero molt nobles (repeteixo de nou) i amb els quals coincideixo altament.
En la seua tarja de presentació ens deixa molt clar que és tortosí i català, i que li interessen les coses de la ciutat i del país, amb la qual cosa vol donar-nos un missatge tangible de la seua catalanitat militant i del seu compromís en la construcció dia a dia del país català.
I Jordi Jordan ens parla de nous models de la festa major de la Cinta (que voldria veure realitzats, ell i molts de nosaltres). Aposta per una societat més ecològica que respecte els valors de la natura i no caigui en el creixement desmesurat de caire capitalista i especulatiu. Ens fa cinc cèntims dels projectes juvenils que té en ment i ens deixa saber la seua línia d'aportació del jovent a la societat establerta. Fa una defensa agosarada dels valors patrimonials tortosins, i vol posar cullerada en el procés de rehabilitació del nucli antic de Tortosa, que tant ens dol...En alguns posts ha fet una crítica contundent contra l'homofòbia i a favor de la tolerància: la defensa sense embuts de la validesa de totes les opcions sexuals, la qual cosa dignifica plenament l'ésser humà. El missatge i comportament homòfob degrada el ciutadà, la defensa de la llibertat sexual el dignifica. Aquest és un tema que sempre m'ha motivat i amb el qual coincideixo plenament amb els seus postulats.
No el conec personalment, però em sembla un dels joves polítics més ferms de la ciutat. El continuarem llegint.
