Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
divendres, 21 de setembre de 2007 | 07:27h
He de començar dient que m'encanta el nom d'aquest bloc, "lo gaiter de l'Ebre" (http://oriol-gracia.blogspot.com). És un dels blocs personals d'Oriol Gracià, un jove campredonenc de 24 anys que està realitzant una incipient carrera periodística força interessant des de Barcelona estant. Actualment és redactor del suplement de viatges que publica el diari "Avui" cada divendres, i està vinculat com a "freelance" a la revista "Descobrir Catalunya", en la qual va treballar durant uns anys. Compta amb dos blocs més, "Meikinof" (mitjançant el qual ens informa dels seus gustos cinematogràfics, musicals, teatrals, etc., i de la seua afecció als documentals) i "Aventures en France" (en llengua francesa).
El nom d'aquest bloc em transporta directament al vell mig de la llarga història de la literatura catalana, per la qual sento veritable fascinació. No cal dir que em porta en ment "Lo gayter del Llobregat", Joaquim Rubió i Ors, un dels grans autors que varen tirar endavant la Renaixença de la nostra llengua i la nostra cultura, el qual va dedicar el 1881 un estudi interessantíssim a Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, el famós poeta tortosí del barroc i un dels més prestigiosos escriptors catalans de tots els temps, malgrat els comentaris veritablement despectius que va fer Josep Pla sobre la seua obra.
Originàriament, el bloc "Lo gaiter de l'Ebre" incloïa únicament tot un seguit d'entrevistes que Oriol Gracià a personatges de la cultura catalana que va realitzar per al setmanari "La Veu de l'Ebre" fa uns quants anys. Va usar-lo doncs com a pseudònim d'un reporter. Ara dóna nom al seu antic bloc personal, mitjançant el qual pot parlar de coses culturals, literàries, cinematogràfiques, històriques o qüotidianes de casa nostra. També troba l'espai per enviar-nos missatges reivindicatius sobre el futur de la nació catalana, en els quals dóna mostres del seu convenciment que no podem continuar lligats a un estat que no ens deixa tirar endavant amb dignitat.
Sovint troba l'ocasió de parlar-nos de Le Puy en Velay, una ciutat occitana que el va captivar durant la seua estada l'any passat com a membre del voluntariat europeu. Ens recorda que és una ciutat on es realitza una festa del renaixement semblant a la de Tortosa. Oriol era membre de la Colla de Dolçainers de Tortosa, era un gaiter amb totes les de la llei doncs. Gaita és un dels noms que rep al Baix Ebre un instrument de música tradicional de la família de la gralla i la dolçaina.
Darrerament torna a actualitzar el bloc força sovint, després d'uns mesos en què la seua feina professional se li engolia tot el temps. La veu del Gaiter de l'Ebre torna a sonar i l'escoltem de més a prop.
El nom d'aquest bloc em transporta directament al vell mig de la llarga història de la literatura catalana, per la qual sento veritable fascinació. No cal dir que em porta en ment "Lo gayter del Llobregat", Joaquim Rubió i Ors, un dels grans autors que varen tirar endavant la Renaixença de la nostra llengua i la nostra cultura, el qual va dedicar el 1881 un estudi interessantíssim a Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, el famós poeta tortosí del barroc i un dels més prestigiosos escriptors catalans de tots els temps, malgrat els comentaris veritablement despectius que va fer Josep Pla sobre la seua obra. 
