Adéu-siau. A reveure. Passi-ho bé que cauen gotes...
No encerto a trobar la fórmula més apropiada per iniciar aquest text. Potser el més senzill és anar de cara a barraca. Formalitzo, avui, la meva aturada digital. Fa temps que no escric res en aquest bloc. El mateix m'ha passat amb altres experiències blocaires que, des de 2004, he anat obrint i tancant en aquest laberint de bits.
Potser és que ja no tinc res més a dir. Potser és que m'he cansat de parlar amb una pantalla sense saber qui hi ha al darrere. Potser és que hi ha massa gent que parla i poca que escolta. O potser, tot plegat, és fruit d'una nova situació professional i vital.
Necessito temps per pensar. Necessito temps per escriure. Però la xarxa vol immediatesa, irreflexió, actualitat, banalitat. Res que ara mateix m'interessi.
No sé si és "un adéu per sempre" o"un adéu per un instant". Només puc donar gràcies als qui algun cop m'heu llegit, als qui heu afegit comentaris. Vull imaginar que us ha servit d'alguna cosa. Si és així, la feina no haurà estat en va. Per part meva, ha estat tot un plaer.
Enhorabona per la feina feta, però no ens deixis orfes, digue-nos on et podrem seguir llegint, en forma de bloc o no, com ja vas fer antigament amb el sofregit1 i el sofregit2 (o el Despertaferro). Que no es perdi el fil.
Un bloc reflexiu com el teu no necessita el recurs de la immediatesa per ser interessant, ho has demostrat. Espero que hi tornin a haver egagròpiles.
Certament cal, de tant en tant, fer una aturada en el camí.
Tu decideixes quan. Ara.
I tu decidiràs fins quan.
T'he llegit amb molt de gust.
Molta sort i una forta encaixada.
A vegades alguns canvis forcen a aparcar -espero que temporalment- alguns projectes. Espero doncs que sigui "fins a reveure"!.
Salut, manobre!
T'he seguit des del 5 de març. A mi m'agradaria que continuessis...La xarxa no sempre vol immediatesa i banalitat. Vol poesia, vol reflexió, vol el país de l'ànima, també. Vol el que tu hi aportes. Que tinguis sort i facis el que desitges. Un clavell roig i una besada. Gràcies per aquests sis mesos i, si pot ser, per endavant, per els posts que vindran.