emigdi |
dimecres, 19 de setembre de 2007 | 08:08h
| |
El bloc de Xavi Sarrià (http://blocs.mesvilaweb.com/xavisarria) és molt jove, el va començar a redactar el passat mes de juliol. El vaig descobrir gairebé de seguida, atès que forma part del conjunt blocaire de Vilaweb com els meus (el que porta el meu nom i Nessie School of languages). La primera qualitat és que està molt ben escrit, l'autor demostra un bon domini de l'idioma i ser una persona culta que estima la llengua i la terra catalana. Comparteixo moltes de les seues reflexions i, sobretot, aquesta passió innata per la cultura autòctona que té Xavi Sarrià, que el porta a condemnar sense paliatius la discriminació permanent que sofrim els ciutadans dels Països Catalans en l'àmbit econòmic, lingüístic i cultural per part d'una Espanya sempre opressora i aliena als nostres interessos. Xavi Sarrià és natural de Benimaclet, una població xicoteta de l'Horta de València. Després de seguir-lo durant uns dies, vaig tenir una grata sorpresa: és músic, i no un músic qualsevol, és el cantant d'Obrint pas, el veritable grup estrella del rock català actual. Crec que ha valgut la pena aquest descobriment tardà, ja que vaig valorar Xavi Sarrià per si mateix, no per la fama actual ni per l'admiració que el grup em mereix. Em va agradar el seu bloc, la seua manera d'escriure, els seus ideals, molt abans de saber que era una persona famosa a la qual admirava de debò. I mira que sabia el nom dels membres d'Obrint Pas, però no havia caigut en el fet que era la mateixa persona. De fet, ja seguia habitualment el bloc d'aquesta formació musical (diari de campanya), el qual també és molt interessant perquè ens fa cinc cèntims de les seues experiències contades des de la furgoneta. "Obrint pas" és un grup que enganxa. Els meus xiquets, Rosa de 6 anys i Guillem de gairebé 4, repeteixen de memòria les lletres de moltes de les seues cançons. I és que avui és un dia en moviment, i escoltem la música nostra i la reivindiquem tothora. I és que Xavi Sarrià ens parla de música en el seu bloc. No de grans patums, sinó de músics que han defensat la llengua gallega i la basca, que tenen dificultat per arribar a fi de mes, o que mantenen viva la flama de la tradició. També ens fa cinc cèntims de les dificultats de tirar endavant des de València estant, amb una classe política retrògrada i espanyolitzada, que només té l'obsessió d'acabar amb la llengua del poble, la llengua del tio Canya que havia de sentir entristit com els seus nets es parlaven en llengua castellana. I em vénen al cap els entranyables versos, eixits del cor, del malaurat Ovidi Montllor: Torne a repetir sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben fort que parle català, i que ho faig a la manera de València. Xavi Sarrià fa un bloc molt recomanable, doncs, per a passar una bona estona. Ha volgut fer la seua modesta contribució al món de les lletres, al costat de la seua fantàstica contribució al món de la música catalana del nostre temps. El lema que encapçala el bloc és "Lluitar, crear, construir". Com a persona, lluita per un món més just i per una pàtria més lliure. Crea bona música i bones lletres. Construeix els Països Catalans jorn a jorn, amunt i avall de la terra catalana, com tants cops ens repetia el professor Josep Guia, un històric de l'independentisme català, que segueix lluitant des de València estant. Llarga vida a Obrint pas i llarga vida al bloc de Xavi Sarrià!!! | |
