Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • per un desenvolupament diferent, cap transvasament. "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar".
  • Comentaris sobre el meu poble, al qual impediren ser municipi injustament.
  • aquest és un BLOC EBRENC
  • llengua anglesa
  • per parlar de l'esport català, del Barça i de la Unió Esportiva Campredó. per defensar les seleccions nacionals catalanes.
  • articles ideològics, basats en la defensa obrera i la lluita contra qualsevol discriminació per tipus racial, social o sexual
  • l'Araceli, la Rosa i el Guillem
  • la història que hem construït els campredonencs i les campredonenques, els catalans i les catalans, la gent d'arreu del planeta.
  • Independència nacional dels Països Catalans.
  • Cròniques sobre literatura ilercavona (Ebre-Matarranya, Maestrat)
  • Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
  • poemes ilercavons d'abans i d'ara
  • el sexe és salut i els blocaires el practiquen
  • Respectar les opcions sexuals de tothom. No discriminar ningú pel color de la seua pell o la seua procedència.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
emigdi | dimarts, 18 de setembre de 2007 | 12:01h

Jordi Arrufat, Al turtusí al Maghrib

He d'admetre que sóc adicte als blocs, és a dir que en consumeixo força diàriament. És una adicció perillosa (i tot) per al correcte rendiment laboral, de la qual no me'n puc desfer! No sé si necessito tractament mèdic per tal de corregir-la o si me'n puc eixir sense ajuda professional.

Com no m'he curat encara, he cregut oportú endegar aquesta nova secció del meu bloc com a una mena d'homenatge als blocaires ebrencs i catalans que consulto amb més assiduïtat, ja que alguns d'aquests blocs estan molt ben escrits i presenten articles molt ben documentats i una estètica impecable. Espero que agradi i tingui molts seguidors, com ha passat amb altres seccions com "Companys de lletres".

AL TURTUSÍ AL MAGHRIB

Aquest és el bloc del tortosí Jordi Arrufat, que ens ha anat informant sobre les seues experiències i aventures durant la seua llarga estada professional per terres del Marroc. He triat aquest bloc per a endegar el cicle d'homenatge als blocs com a reconeixement personal a un dels millors blocaires ebrencs. Ha fet ús del pseudònim Al turtushí, que no deixa de ser un homenatge simpàtic al gran literat del segle X Abú Bakhr Al turtushí, autor de nombrosos tractats filosòfics i mèdics entre els quals "La làmpada del príncep", que va ser tota una institució en el món àrab en el seu temps i que està enterrat a la bellíssima ciutat d'Alexandria (Egipte). Si Abú Bakh ha passat a la història com a una mena de profeta religiós a la recerca de la felicitat a l'altre món, Jordi Arrufat es declara desacomplexadament "profeta de la baldana i de la mistela", tots dos productes molt de la terra que donen felicitat a l'estómac.

Aquest jove blocaire (encara no coneix el 3, quan jo ja estic a punt d'arribar al 4)ens ha anat donant detalls interessantíssims de la vida quotidiana als països del nord d'Àfrica, molt propers geogràficament tot i que amb un abisme cultural que ens separa. Ens ha anat fent retrats exhaustius d'aquesta quotidianeïtat: les tradicions, les dificultats econòmiques ciutadana, la vida políticosocial. No ha deixat de fer crítiques als règims vigents en aquests estats, on la paraula democràcia sembla que està situada a anys llum. Recordo amb simpatia un post sobre un casament al Marroc, al qual ens fa saber que va assistir-hi perquè no hi havia la típica separació home-dona i no hauria de veure ballar els homes junts i fer-se la festa per separat. En un dels darrers posts va tractar el tema del territori d'Ifni (aportant belles imatges), i em van venir el record de les classes d'història que ens feia a finals de la dècada de 1970 Don Joaquín Fuentes (encara li dic així), el mestre de l'escola de Campredó quan ens parlava dels territoris colonials estatals a l'Àfrica: Guinea equatorial, Fernando Poo, Tetuan, Río Ifni...i no esmentava Ceuta, Melilla i la importantíssima illa aznariana de Julivert, paradís de cabres amb la bandera rojigualda.

Jordi ens ha fet saber que tanca el seu bloc. La seua estada al Marroc està veient el punt i final, i s'ha plantejat si calia continuar amb els seus escrits amb el tarannà que li havia donat des de la seua marxa a can Hassan. És una decisió personal meditada. Li hem d'agrair la feina realitzada durant aquest temps i fer-li saber que ens ho hem passat molt bé amb els seus escrits i hem après de les experiències que ens ha explicat.

No conec personalment Jordi Arrufat. De ben segur que tenim afinitats ideològiques, però. Ell és militant d'ERC, i jo, tot i que en els darrers anys no he tingut carnet, mai no he perdut el contacte amb la gent d'ERC i de l'independentisme a les Terres de l'Ebre. M'ha agradat conèixer-lo com a blocaire, i m'enduc un retrat d'ell com a un jove amb ideals nobles, catalanista. Espero que aviat torni a l'ebresfera, ara amb les noves experiències de la seua tornada als Països Catalans. Endavant les atxes!


Comentaris: 2
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats