No em puc estar de recomanar que escolteu el programa Oracle del 3 de setembre de 2007 (aquí us podeu baixar l'mp3). L’exPresident Pujol està immens en aquesta tertúlia. De passada, cap al minut 40 del programa, quan llegeixen un fragment d’un apunt del bloc del Saül Gordillo, és molt interessant l’opinió d’en Juliana (de La Vanguardia), però no pel què de bo diu, si no perque el què diu serà una constant els pròxims temps. És a dir, intenta desprestigiar l’independentisme a través d’una retòrica intel·lectual que vol fer “tocar de peus a terra” al personal. Per tant, ara més que mai, arguments, arguments, arguments i unitat, unitat, unitat d’acció (transversal).
smartinez |
dimarts, 18 de setembre de 2007 | 21:59h
1) És estúpid igualar independència i "desconnexió", qui ho diu això? És aquell argument -que no hem d'acceptar- que ve a dir que la independència nega la interdependència, qui ho diu això?
2) També trobo desraonat parlar de "El" discurs independentista (fent veure que només hi ha un), l'infantil que pressuposa algú d'entrada, i sembla que tota la estona. Aquí diria que algú es fa el boig.
3) Després gosaria dir que és una mica de mala fe referir-se en aquest tema a "la realitat profunda de les coses!". Caldria demanar-li al qui ho diu que de què parla. Així a pèl no diu res, o diu allò de tots quiets! Eufemisme, també inacceptable.
4) Del que diu Pujol destacaria dos detalls: a) Ja pot anar Artur Mas rectificant respecte a la postura prepotent i suficient que han acostumat des de CiU (si més no des que observo el seu discurs), si Pujol després parla del partit amb aquests aires.
b) Sobre debatre, primer que no és una qüestió de lògica, sinó de costum; de bon o mal costum polític. És bo, però no lògic, li diria a Pujol. A més que, després del temps que porten criticant que els altres parlin massa entre ells, i venent la seva unitat sense fissura (falsa en els fets, però repetida en les declaracions) com a garantia única, caldria que Pujol fos una mica més humil. En el bon sentit d'aquesta paraula, ho matiso perquè em sembla que confonem molt humilitat i humiliació; em refereixo a la primera.
5) Sobre el que diu en Saül Gordillo, un diu que és una caricatura. Jo diria que no l'entén bé, que en Saül Gordillo està parlant del que aquest tertulià que parla de la "desconexió infantil i l'infantilisme" no vol escoltar. Que, com assenyala el qui li replica, el què assenyala en Saül clarament és que s'ha acabat el temps de les demonitzacions i de quiets i al gàbia. No té més importància que el desgast que pugui provocar l'intent de desqualificació.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
És aquell argument -que no hem d'acceptar- que ve a dir que la independència nega la interdependència, qui ho diu això?
2) També trobo desraonat parlar de "El" discurs independentista (fent veure que només hi ha un), l'infantil que pressuposa algú d'entrada, i sembla que tota la estona. Aquí diria que algú es fa el boig.
3) Després gosaria dir que és una mica de mala fe referir-se en aquest tema a "la realitat profunda de les coses!". Caldria demanar-li al qui ho diu que de què parla. Així a pèl no diu res, o diu allò de tots quiets! Eufemisme, també inacceptable.
4) Del que diu Pujol destacaria dos detalls:
a) Ja pot anar Artur Mas rectificant respecte a la postura prepotent i suficient que han acostumat des de CiU (si més no des que observo el seu discurs), si Pujol després parla del partit amb aquests aires.
b) Sobre debatre, primer que no és una qüestió de lògica, sinó de costum; de bon o mal costum polític. És bo, però no lògic, li diria a Pujol.
A més que, després del temps que porten criticant que els altres parlin massa entre ells, i venent la seva unitat sense fissura (falsa en els fets, però repetida en les declaracions) com a garantia única, caldria que Pujol fos una mica més humil.
En el bon sentit d'aquesta paraula, ho matiso perquè em sembla que confonem molt humilitat i humiliació; em refereixo a la primera.
5) Sobre el que diu en Saül Gordillo, un diu que és una caricatura. Jo diria que no l'entén bé, que en Saül Gordillo està parlant del que aquest tertulià que parla de la "desconexió infantil i l'infantilisme" no vol escoltar.
Que, com assenyala el qui li replica, el què assenyala en Saül clarament és que s'ha acabat el temps de les demonitzacions i de quiets i al gàbia. No té més importància que el desgast que pugui provocar l'intent de desqualificació.